El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Aquest apunt és un esbos primerenc d’un aplec de notes que em ballen per dins des de l’instant que vaig fer la troballa d’un llapis de memòria perdut en el passat..

De memòria atrotinada i gairebé inservible que es connecta i es desconnecta del PC.

És aprofitant els instants de connexió quan passo la informació a una altra memòria més moderna, més dura i molt més gestionable.

Imatges i documents d’un bell viatge a l’Equador, restes desmontades d’un vell web amb voluntat de grandesa, un setmanari complert del 2008 amb horaris d’una rigidesa conventual. I, per damunt de tot, Aquell document que recull el quilometratge fet i les sensacions viscudes en un any d’entrenaments i camins que m’havien de validar per assolir un somni recurrent: veure el forat fumejant del cim del Cotopaxi.

No desvetllaré cap misteri del possible futur relat si dic que, tot i superar els 5000 metres d’alçada, el sol ens va sorprendre massa avall i encara somnio en aquell cràter llunyà que m’és tan verge com abans.

Conjuntament amb aquest document, un altre ajudará a bastir el singular relat que m’està creixent per dintre: és el menú d’una dieta que, a finals d’aquell any, em va afinar 10 quilos de carrosseria.

Ara em falta trobar el full d’entrenaments i camins del 2009, l’any del motor potent en carrosseria fina, l’any del cos esbelt i fibrat que em va portar a fites impossibles d’imaginar anys enrere i que va acabar seduint a la mare dels meus fills.

Amb les malles negres a les cames i un cos que encara conserva algunes restes d’aquells anys, el cap es planteja escriure un relat sobre preparació i gaudi dels cims, dels camins i de les marxes que ajuden a conèixer-se un mateix i a oferir-se feliçment als altres.