El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Engripat dins d’un clot
que no es tanca. Obro els ulls
en un món fosc.

On són les paraules?
On són els records?
Les carícies que rebia
són d’espart, aquest cop.

Engripat passo hores eternes,
instants allargassats que no es clouen mai.

En obrir els ulls, la suor ha fugit,
la grip recula i, al meu costat, et veig a tu.

Et veig però, perbocant tot lo món
en malaltia còsmica. Tu
també has caigut.

I en la immensitat de la nostra dissort,
la baula més feble, la dolça pubilla
que tot just aprèn aquest món,
ens mira amb mirada absorta,
amb ulls esquifits que remouen el cor.

Una taca ací, una altra allà.
El pit i el rostre reben l’atac
d’una enfermetat benigna,
d’un mal que’s millor passar.

Aprofitant la debilitat conjunta,
la zòster army hi ha niat
i senyoreja el cos més estimat.

Nit de febres i malestars,
tempesta d’insomnis eixelebrats.
Batallem amb dolçor la batalla
de la varicel·la que ens ha atacat.

Després, quan tot passi,
riurem cofois el record de la nit,
tot honorant la tendre pubilla
que ha guanyat una nova guerra
contra els dimoniets més petits.