El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Són poc més de les 7 de la tarda quan els bandolers entren a terrabastall de trabucada. Avui és 25 d’agost i Taradell s’engalana de taronja i morat per a rebre en Toca-sons.

La 21a. edició de la Festa d’en Toca-sons de Taradell ha estat molt especial.

Ho ha estat per les circumstàncies de la jornada.
Ho ha estat per la persona homenatjada.
Ho ha estat per la Junta renovada.
Ho ha estat per la menuda iniciada.

A quarts de cinc, el cansament m’expulsa del sometent. Enguany, l’orgull sometent resta ferit per unes vacances massa cansades. Horaris i responsabilitats de pare novell em retornen a Taradell massa esgotat per defensar la vila.

A les 7 però, sortim de casa, pubilla mudada, per seguir la festa pels carrers de Taradell. La seguim com no ho havíem fet mai: de públic, des de fora, a l’aguait d’unes evolucions parides per una nova junta de traspàs i compromís amb la diada.

A la Plaça, l’esbart; davant l’esglèsia, els artesans. Fil a fil, escena a escena anem seguint el renovat Toca-sons amb els ulls d’una pubilleta que acabarà responent les trabucades amb un “pum!” innocent i acabat d’aprendre.

La Festa, el bocinet de Festa que vivim, el seguim amb els menuts Toca-sons del Toca-canalla, els seguim fins la rodona del Principal, del Karra, de la Caixa de Manlleu. Allà, la baldufona badalla, les emocions poden amb el seu remenut cos i marxem cap a casa on, aliena a tot lo món, s’abraça a son pare i s’adorm.

És doncs des de la carretera de Viladrau des d’on gaudim del castell de focs que, homenatjant en Lluís Tuneu, permet escapar al bandoler de la forca.

És doncs des de casa, des d’on gaudim del silenci final d’una festa on un gran home somriu des d’allà on és, en veure com una menuda es fa la festa a mida i s’inicia en un joc d’adults que fa colla, que fa vila i que s’alça de nou per a no morir mai.