El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Taradell. Matí fresquet, pà torrat i embotit i un got de ví per fer camí.
Barcelona. Sol, calor i turistes en banyador.

A la Plaça Nova, allà davant del Col·legi d’Arquitectes, o darrera de Ca l’Ardiaca si ho prefereixes, comencen a concentrar-se les camises vermelles dels Castellers de Barcelona. És Diumenge d’Aniversari i toca fer castells a la Plaça de Sant Jaume, centre neuràlgic del món casteller de la ciutat. A poc a poc apareixen les primeres camises malves i una mica més tard ja se’n veu alguna de groc terrós. Les gralles es preparen, les faixes s’estiren, els turistes pregunten i el carrer del Bisbe s’omple de castellers al só de grallers i tabalers. És Diumenge. I anem d’Aniversari, el 36è. Aniversari dels Castellers de Barcelona. Vens?

Poc després de les dotze del migdia el pilar bordegàs penetra entre els dos temples de poder del Cap i Casal de Catalunya. Les colles ocupen lloc. Les bosses entren al pati de l’Ajuntament. Els primers glops d’aigua, algun comentari, molta calor i no gaire gent a la Plaça. La majoria, turistes, com no?

La colla amfitriona obra plaça amb un tres de vuit bonic i esbelt com ell sol, però nosaltres no el veiem, aferrats a la cama de costum i amatents a les necessites del nostre baix i del nostre segon. La feina no es fa feixuga ja que no ens han donat la baixada. T’hi has fixat que la Plaça de Sant Jaume no és ben plana? Jo no m’hi vaig fixar fins que vaig començar a fer castells i quan en fas algun de nou això encara es nota molt més.

I això justament és el que deuen haver notat els Minyons en alçar el seu primer 3 de 9 amb folre de l’any que haurà de passar la criba de les polèmiques castelleres per rivalitzar amb el que els Castellers de Vilafranca han descarregat a Esparraguera més o menys a la mateixa hora.

I com aplaudeix el públic, tú! Els turistes són agraïts en això del folclore o són tant que fins i tot volen donar diners a un dels castellers presents a plaça i xalen com nens amb el quatre de set amb agulla que els planten els Bordegassos.

En segona ronda ens encarem de nou al món dels folres i aquesta vegada si que ens toca una posició ben galdosa. No només hem d’estar a la semicreu -una de les espines medulars de la torre-, sinó que, a més a més, ens toca a la baixada. Ja és mala sort, oi? Però bé, ens posem en posició, coloquem el nas al clatell del nostre predecessor i serrem les dents per notar els peus del primer vent del folre que ens puja a les espatlles més o menys com en l’assaig del divendres. La torre és fina i traïdora, però aquest Aniversari els deures estan fets i la descarraguem amb una única sotragada i els nervis de costum en la baixada. Res d’especial, però molt que celebrar com es veu en les mirades de complicitat que ens creuem entre els castellers un cop som tots de nou a terra.

El sol esberla els pensaments i la testa de l’anxaneta minyona que corona el 4 de 9 amb folre, un d’aquests monstres impossibles que no ho semblen tant quan ho fa alguna de les colles gegants del món casteller actual. Fa pena, però, veure com els companys de Vilanova desmunten el seu primer intent de quatre de vuit. Però si semblava paradet i dominat. Què els ha passat? Els nervis de la primera construcció de vuit de l’any? Els recels de la canalla? Vès a saber! És tant fina la línia que separa l’èxit del fracàs en els castells!

Nosaltres venim amb el guió ben lligat i acabem la diada descarregant el quatre de vuit sense més problemes que les nostres pròpies dèries. I quin Aniversari més dolç? Quan feia que no sortiem d’un Aniversari amb la feina feta i ben feta i ni una sola caiguda? La memòria em falla i haurà de ser alguna de les toies amb memòria o dels arxivers de la colla els que ho recordin, però per acabar el mes de juny, l’Aniversari ha anat molt, però que molt bé.

Els Minyons amb la feina feta, acaben amb una torre de vuit folrada que, permeteu-me el comentari de gat vell -tot i no ser-ho gaire-, em sembla molt lleugera i amb pretensions d’alguna cosa més. En els castells això s’ha de dir sempre, no? Si més no la gent que es dedica a fer cròniques de tant en tant salta amb un comentari d’aquests, quan tú no has vist més que una bonica torre molt ben executada.

Finalment, els Bordegassos se’n surten i el quatre de vuit ja és al sac per reblar l’actuació amb el cinc de set, un castell d’aquells que semblen petits, però que demanen de concentració i bon ofici casteller.

Al final, ronda de pilars amb pilar de sis inclòs i un comiat de pilar de cinc al balcó per la colla que estava de celebració.

Ah! Sí, i aquesta tarda a Taradell hi ha hagut sardanes, el cinquanta-i-no-sé-quants Aplec de Sardanes de Taradell que s’està fent el Pujoló. M’agradaria acostar-m’hi, però estic un pèl cansat.