El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ens haviem de llevar d’hora. I ho vam fer! …  més o menys.
Haviem d’estar desperts. I ho vam estar! … més o menys.
Un pet ens separava de Núria. El darrer tram de camí. Després d’aquesta aventura, haviem de seguir el GR-11 com xaiets?

Au, va, home!
Calia reblar el clau de la Transpirinenca a l’estil Severin, a la manera de Giroguies. I el millor camí entre el Pastuira i Núria és aquell que remounta la pista d’esquí fins a les envistes del coll de la Marrana. Segueix coll enllà per pujar al Bastiments. Carena pel fil de la navalla del Pic de Freser i del Pic de l’Infern, rodeja el coll de Tirapits sense tocar-lo, segueix vers el coll de Carançà, puja al Pic de la Fossa del Gegant i acaba amb la imatge de Núria mentres l’esquena descansa en una de les nou creus d’aquest coll ripollès.

I la màgia de la natura, la cirereta esperada en una carena d’aital bellesa se’ns apareix en el descens amb una familia d’isards que -gràcies al vent que ve de Núria- no senten la nostra presència baixant dels cims. Allà mateix, podem admirar un pare, una mare i un cadell, menjant i fent la seva vida, aliens totalment a la presència d’un grup de gent que s’han trobat amb l’espectacle del Torrent de Nou Creus.

Quina ràbia per i quines ganes alhora d’arribar a Núria. Massa gent. Hem passat set dies amb un màxim de vint persones al nostre costat i Núria se’ns apareix com una mena de Plaça Catalunya en plena Festa Major de Barcelona. Massa gent. Tots apretats. Massa crits al cremallera. Sentats a terra, en Severin i jo, intercanviem un somriure. S’ha acabat la primera Transpiri i si no passa res de molt extraordinari la màgia d’aquesta travessa tot just ha començat a rodar.

Serem capaços d’arribar al Cantàbric amb recorreguts tant exigents com aquest? Fins allà on pugui, estic disposat a comprovar-ho!

Ah! Per cert! Si has participat en la Travessa i trobes a faltar algun detall o alguna informació, carda-hi un comentari sense cap problema. Les mancances d’informació són degudes a que he tirat de memòria i no he pogut prendre notes durant els dies del recorregut. Massa intensos, massa curts. Per què no tindran vint-i-sis o vint-i-set hores els dies a  muntanya?