El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Font:
Escrit a ReadWriteWeb.com el dia 5 de febrer de 2009.

L’Autor:
Mark Drapeau – biòleg, consultor governamental i escriptor.
És doctor en comportament animal, i ha dedicat la seva carrera investigadora postdoctoral a la genòmica i als sistemes neuronals complexos. Ha publicat articles en revistes científiques com Science, Nature o American Scientist, i en mitjans de comunicació com The New York Times o The Washington Times.

El traductor:
Lluís Mauri Sellés – politòleg, servidor públic i furoner social.
– http://www.lluismauri.net –

Resum:
Mark Drapeau, protagonista privilegiat dels fets que tracta, argumenta una tendència que està prenent alta volada als Estats Units amb l’adveniment de l’Administració Obama. L’entrada d’aire fresc a la Casa Blanca està impregnant la societat nord-americana d’una manera molt més radical del què en un principi podria semblar. Una tendència que té com a protagonistes a gent relacionada amb el Departament de Defensa dels Estats Units, del qual Drapeau n’ha estat conseller, o amb el Departament de Seguretat Interior dels Estats Units. Una tendència, doncs, que estava oculta en el cor mateix de les agències que van donar peu a ARPAnet, una de les xarxes originals de la Internet actual. Un espai del qual a nosaltres ens pot semblar impossible que sorgeixin propostes d’obertura, transparència i intercanvi en peu d’igualtat. L’autor posa un nom a aquesta tendència i als seus artífex: Goverati.

Un servidor, des de la modèstia del furoner social, que ha fet de l’estudi de la societat del coneixement una de les branques de la seva existència, prefereix anomenar-ho Wikigov o governança neuronal –perquè els principis que impregnen aquesta revolta liberalitzant són els que va raonar Don Tapscott a Wikinomics-. A saber, obertura entre iguals per a compartir i actuar globalment.

Possiblement, la manca de visió universal és el que porta Marc Drapeau a parlar de Goverati, concepte molt americà d’altra banda. I és que, com ell mateix assenyala en un comentari de resposta:

“Jo penso que “goverati” inclou gent dels nivells federal, estatal i local, fins i tot a gent d’altres països (jo em centro en els Estats Units perquè és on visc i treballo). La comunicació entre diferents nivells, usant qualsevol de les tecnologies disponibles que hi hagi en cada moment, és un fenòmen creixent”.

Certament, l’article de Marc Drapeau presenta una visió molt centrada en el cas nord-americà, sense tenir en compte que, en algunes de les iniciatives disponibles a Internet, hi participem persones d’arreu del món.

Justament aquest punt americanocèntric, és el que he utilitzat per qüestionar, des de la modèstia d’un malalt del servei públic, el nom de la cosa com a participant a GovLoop, una de les iniciatives més interessants d’aquesta revolta: L’eina oberta on “malalts de la cosa pública” d’arreu del món hem començat a compartir raonaments i experiències per a la millora de l’atenció ciutadana en peu d’igualtat.

Paraules clau:
barak obama, govern, administració, government 2.0 club, govloop, intelink, macon philips, social media, transparency camp, web 2.0, whitehouse.gov, transparència, wikigov, xarxes neuronals, governança neuronal
Govern 2.0: El sorgiment del Goverati

Tothom reconeix
l’exit de l’ús dels nous mitjans de
comunicació per aconseguir diners i accedir a l’electorat en la
campanya presidencial de Barak Obama. També hem estat espectadors
privilegiats del paper que han jugat les tecnologies socials durant la setmana posterior
a la nominació del candidat a la Casa Blanca: comentaris als canals de
YouTube i missatges al Twitter van sovintejar en un
marasme informatiu
sense precedents. Després de la presa de possessió d’Obama, la
blogosfera va ser el camp de batalla del debat sobre si el renovellat
web de la Casa Blanca és o no és web 2.0 i sobre el rol a jugar per
part del nou Cap de Tecnologies de la Informació de l’Administració
Obama. Cal parar atenció, però, a una sorprenent tendència que va més
enllà de l’actuació governamental en aquests afers: l’increment del
goverati.

Què és el goverati? El goverati està format per persones amb
coneixements de primera mà sobre el funcionament de l’administració.
Gent que sap com utilitzar el programari social per aconseguir una
varietat de missions governamentals, i que volen utilitzar aquests
coneixements pel benefici col·lectiu, més enllà de les fronteres de
l’administració on realitzen la seva feina.

El Goverati inclou no només als empleats dels diferents nivells de
l’administració, sinó que també està format per gent dels think tanks
–ideòlegs-, de les publicacions comercials i d’organitzacions sense
afany de lucre. A més a més, inclou també a pensadors d’alt perfil que
no treballen al sector públic, però que tenen interès en un estil de
govern més obert, transparent i eficient. Persones com Joe Trippi, Craig Newmark o Tim O’Reilly. Utilitzant
xarxes socials formals i informals, la goverati està creant malla,
intercanviant informació i canviant la manera d’interactuar dels
governs entre ells i amb els ciutadans.

Fa cosa d’una setmana, el President Obama va emetre una nota sobre aquest tema. La nota, que afecta tots els empleats del Poder
Executiu, té tres pilars principals: el govern ha de ser més
transparent, més participatiu i més col·laboratiu. El programari social
és part d’una estratègia global per fer que això passi. Una estratègia
encapçalada per la Oficina de Tecnologies de la Comunicació (CTO),
l’Oficina de Gerència i Pressupost (OMB) i l’Administració de Serveis
Generals (GSA). El nomenament del tzar
dels “Nous Mitjans”, Macon Phillips, impulsa, sense cap mena de dubte,
el procés i assegura la connexió de totes les branques de l’Executiu en
aquesta direcció.

Hi ha molts obstacles per implementar aquests canvis. Aquests obstacles
fan que molts dels servidors públics implicats se sentin aclaparats i
porucs per prendre aquesta direcció. Però els canvis que s’estan
succeïn són seguits de ben a prop per la premsa, i
estan sent promulgats directament per aquest conglomerat que es coneix
com a goverati.

Posem-ne un cas: els webmasters. Nombroses normatives polítiques i
costums restringeixen l’ús governamental d’eines com l’allotjament de
videos o les galetes per a realitzar un seguiment dels visitants.
Executius de totes les àrees de l’administració han escrit una sèrie de
llibres blancs que expliquen els problemes (sense utilitzar l’argot) i
resumeixen solucions raonables per tal de fer-ho possible (aquí hi ha
un exemple d’aquests documents).

L’antic Cap del Departament de Defensa, el Dr. Linton Wells II, em deia
que les batalles en el govern són guanyades pels més persistents. I,
sense cap mena de dubte, el goverati és persistent. Sap que està en el
moment i l’hora justa i està llençant l’atac definitiu per a ser en
l’Agenda de Washington.

Però canviar el govern no és com  canviar Apple Computer. Una ordre del
President Obama no té la mateixa força que una ordre d’Steve Jobs.
L’empresa pública no funciona com la privada per un munt de raons. Per
canviar el govern cal ser persistent, tenir ganxo i saber quan i com
aprofitar les connexions i el poder per a fer-ho possible. A més a més,
cal estar a l’aguait de les faccions en competència, dels interessos
externs, dels periodes polítics, etc. És una tasca molt delicada.

De fet, en un dels comentaris un col·lega de Mark Drapeau diu que, a
més de persistència, cal flexibilitat per a fer-ho possible.>


Però curiosament, la lluita de goverati per una administració més
transparent, participativa i col·laborativa està mobilitzant eines
socials alienes al projecte i que estant creant un organisme més
poderós que la suma de les seves parts. Un exemple, és la informal
xarxa social de govern 2.0 GovLoop.

GovLoop ha estat desenvolupada per un empleat del Departament de
Seguretat Interior (DHS)  en el seu temps lliure i, en pocs mesos, ha
arribat a acollir a una comunitat de més de 5.000 membres. Dins seu,
s’està desenvolupant una comunitat d’intel·ligència i un centre
d’informació en intercanvi constant i que està inundant els blogs i
d’altres mitjans de comunicació amb les aportacions que se n’extreuen.
El projecte està superant les espectatives del seu creador i s’està
extenen pel tradicional mètode del boca a orella.

Un altre cas és el de la Sunlight
Fundation. Una Fundació que utilitza el poder d’Internet per donar a
coneixer les relacions del joc polític (diners, grups de pressió,
govern) i que està organitzant un aplec a finals del mes de febrer, el Transparency Camp, on tots els
actors compromesos amb l’administració oberta es trobaran en un entorn
informal per a parlar sobre les noves estratègies per a la
transparència del govern. Aquí ho tenim! Aquest és exactament el tipus
d’acte que es pot esperar que munti el goverati a Washington i en
altres llocs per celebrar el primer any de mandat del President Obama.

Més a prop de casa, tres socis i jo hem creat recentment el Club del Govern 2.0, seguint el model
del Club de Mitjans Socials. El Club del
Govern 2.0 vol reunir a líders governamentals, acadèmics i indústrials
d’arreu dels Estats Units per explorar com els mitjans de comunicació
social i les tecnologies Web 2.0 poden crear un sistema de govern més
transparent, participatiu i col·laboratiu. S’espera que, arrel
d’aquesta iniciativa, sorgeixin Clubs Locals que discuteixin el mateix
tipus de qüestions, però en el seu entorn més immediat. El
Primer Aplec del Govern 2.0 està previst per finals del mes de març a
Washington.

L’entusiasme per les noves tecnologies socials no ha disminuït a
Washington. El canvi és en camí. El més interessant de tot, però, és la
manera com s’està produïnt. El que dóna força a la idea és la manera
com s’utilitzen aquestes eines socials de la xarxa per compartir
informació entre persones de tots els nivells de l’administració. El
goverati està ajudant a difondre’n l’ús, però la feina té un tou
d’anònims fautors.