Experiment d’escriptura automàtica des d’un mòbil
Deixa un comentariAmb la mare ben adormida
i la pubilla, en braços, dormint,
el record d”uns fets amargs
no em deixen restar tranquil.
El cementiri de Sinera
se m’apareix de seguit
i orb per no veure-hi massa,
veig volaiar com aucells
les cendres del més pur
dels esperits jovencells
Vola bona ànima, vola!
Vola lliure i lluny d’aquì,
que els que en vida t’estimàvem
en el record n’hem guardat un bocí.
La pubilla, encara en braços,
no deixa pas de dormir.
Sa mare, una encisera,
es desperta de seguit:
– Qué passa?
– Res, amor meu, res.
La pubilla segueix dormint.