El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ara fa uns dies que no faig aquest camí:

Per això, em va fer gràcia tenir-ne noves.

Noves tan curiosos com la del Matagalls empolsinat de nou, el reietó cercant, com en ple hivern, l’escalfor de casa o les orenetes aplegant-se, com si ja haguessin criat i fóssim a les portes del fred.

També m’ha agradat saber que, les que tinc a casa, han decidit passar aquests dies de temps incerts, ben arraulides al niu que van fer-hi. Vull creure que això és, perquè el meu cau és agradable, acollidor i ben resguardat del fred i la pluja que ens acompanya.

A ciutat, vaig baixar-hi la bicicleta. Il·lús de mi, pensava que arribava el temps de sortir amb ella, d’anar-hi a treballar, d’escalfar cames camí dels escadussers assajos on vaig, de … Santa innocència! Creia que seria un substitut temporal a la muntanya, una manera de fer esport entre edificis de metròpoli oberta i cosmopolita. Però, vet aquí, que, a un hivern plujós, està seguint una primavera humida. I jo ja em començo a preguntar si tots aquest símptomes climàtics, conjuminats amb els pets islandesos i el desgavell dels diners anuncien la fi del món.

I, si aquest fos el cas, si això serà abans de l’estiu!!!!

Si és així, no podré anar de…

ni visitar en… 

ni baixar a mercat…

ni anar amb bici per Barna i voltants

Ni tant sols jugar a …