El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El matí es desperta amb un mar de boira sota els nostres peus. Ha plogut durant la nit i els llamps han espetegat en un imponent concert de trons. Ara, damunt dels nostres caps, el sol ja està ben instal·lat. Els mastins encara dormen i la roba encara no és seca del tot.

Després d’un bon esmorzar, comencem el camí que ens ha de portar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Salines. Perquè m’han deixat anar al davant? Poc després de sortir ja els he desviat per un camí que no era. Sort que tots els camins porten a Roma i que no hem trigat en enllaçar novament amb el GR -10 que ens acompanya fins a Sant Martí d’Albera.

A Sant Martí, hi ha una casa de pagès amb un gos cridaner, una església romànica i un cementiri on, al costat d’un capitost colonial, hi descansa en Manel de l’Albera, pastor i escultor de la serra. Aquí, la màgia de la cerca de camins i el bon treball d’en Severin, ens han permés estalviar-nos tot un pany de carretera que utilitza el GR-10 fins al Portús. Però no només això, sinó que la variant Severin ens ha permés guanyar una mica de temps i veure un tros de país menys transitat que el de la variant principal.

Quin mal de cap que fa l’apropament a l’autopista! Hi hem de passar per sota i atravessar El Portús. Ens resulta tant agobiant aquest tram de camí?! Just a sota l’autopista, però, en Bernat hi deixa la Núria -que, amb problemes físics a les baixades, seguirà camí des d’aquí-. Les ganes de fugir del Portús són tant grans que no triguem gaire en remuntar el camí del Fort de Bellaguarda fins al trencant que ens portarà al coll de Panissars. En aquest punt -on es conserven unes runes de l’època dels romans- havia d’arribar caminant jo l’any passat per desfer el camí que hem fet fins aquí. I és que aquí s’acaba l’enllaç del GR-2 (Aiguafreda-La Jonquera) amb el GR-10. Però no només aixó, si no que hi ha un dels passos del camí de Sant Jaume de Galicia, possiblement el mateix que encara està mig senyalitzat prop de casa, a Sant Jaume de Viladrover -vora el nucli de Balenyà-.

Bé, on era? Ah! Si! Fent un mós i treient quatre fotos del coll de Panissars. En aquest punt el GR-10 segueix una pista que sembla força avorrida. Nosaltres ens preparem per seguir-la, però en Severin es treu un senderol de la màniga i ens mostra la manera de seguir camí per un bosquet força interessant que ens va remuntant cap al Puig del Priorat, primer, i cap al coll del Priorat, més tard. Falta un bon tram per arribar a la Mare de Déu de les Salines. Ens endinsem en un altre tram dels que vaig recorrer en el meu intent del 2004. En aquest cas, tot cercant els camins que van portar a l’exili al president Companys i al lehendakari Aguirre -si més no la versió del coll del Lli és la més acceptada pels historiadors, encara que bona part d’ampurdanesos us explicaran que en Companys creuà la frontera pel coll de Panissars-.

En qualsevol cas, aquest tercer dia ens porta al coll de Manrella i d’allà reseguint un prat de vaques i uns senders molt perdedors per un bosc que passa ben a prop d’un antic estri bèl·lic i ens deixa al costat del mas que hi ha al coll del Lli.

Les ganes d’arribar a les Salines són molt grans, però aquí és on comença la part més animal d’aquesta jornada. Per arribar al Santuari, cal remuntar una llarga pista que sembla no tenir fí. Un tros ben amunt, un camí dins del bosc permet salvar el darrer tram de pista, passar pel costat de la Font dels tres brocs que ens servirà de dutxa per aquesta jornada i arribar al prat on passarem la nit.

I és que l’antiga hospederia de les Salines resta tancada i el Refugi lliure que hi ha és molt petitot. Plantem tendes, cardem totes les coses dintre i sopem enmig del prat amb un concert de llamps i trons que cada cop són més a prop. Aquesta nit, dormirem amb el soroll de les gotes d’aigua damunt de les tendes. Si més no durant una estona, tindrem una inesperada visita i suposarà la malaurada primera baixa del recorregut.

Em segueixes?