El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Dissabte de la setmana passada, el suplement ES de La Vanguardia era farcit de reportatges i reflexions imperdibles: Des de l’habilitat de fer la pilota fins el menys plató i més buda d’en Lluis Racionero, passant per Humor + Ciència = Premi, l’entusiasme d’en Marina, el cervell dels bilingües és diferent, el doble sentit sobre l’Snowdonia gal·lesa, el que passi l’aire, el mapa del tresor de l’e-book o l’amor compartit per la Lettera 32 d’en Gonzalo Suárez i d’un servidor que, com ell, subscriuria un mateix sentiment:

“Ha estat la màquina més promíscua de tots els escriptors que hi ha hagut al món i tots ens l’hem endut al llit”

Però, per damunt de tots ells, l’esclaridor Qui va inventar què? d’en Piergiorgio M. Sandri. Un esclaridor reportatge que, maridat amb el Valor Afegit del 24 d’abril i el Cultura/s dedicat a Nikola Tesla, l’inventor de la radio – si, si, no posis aquesta cara, la radio no és un invent d’en Marconi ni el telèfon ho és d’en Bell -, ajuden a qüestionar el món de les patents, dels drets privatius i de les entitats que, de la creació aliena, en fa negoci.

Aquesta successió de documents i arguments que demostren com la innovació constant és la única arma del creador davant d’uns sistemes de protecció que afavoreixen sempre a qui té més diners i menys escrúpols, em permet presentar el cas paradigmàtic que, seguint les polítiques privatives, no es podria donar mai. I ho explicaré, ja que ens hi va la vida.

T’imagines que, en dividir-se les dues primeres cèl·lules de la gestació, la primera acuses la segona de còpia?

En tindria tot el dret, segons els privatius, ja que aquesta copia exactament l’ADN generat per l’ovul fecundat. I ara que parlem d’ADN: sabies que la glòria de la descoberta de l’ADN fou registrada i reconeguda a dos homes, però qui la fèu realment fou una dona. Tornem però a l’origen.

Dirigit per misteriosos sentits, encara no descoberts, va la tropa d’espermatozous a l’encalç del seu destí.

Els més ràpids, diuen els savis, són els que porten el masculí cromosoma y i, si les barreres de l’òvul ja són dèbils, ells s’escolen per velocitat. Però, si les muralles són dures i cal cercar-ne l’entrada, són les més pausades femelles – els espermatozous que porten el cromosoma x -, els que s’hi escolen, més sibilins.

En qualsevol cas, les dues cadenes cromosòmiques es troben i s’enllacen en la meravellosa doble Hèlix. La dansa de la vida comença a rodar trompa avall i, en pocs dies, és multiplica i copa, copia, copia, copia l’ADN en cadascuna de les noves particions. I aquí ve la pregunta:

Què passaria si la primera de les cèl·lules – l’òvul fecundat – patentes o registres el seu invent? La resposta és força senzilla: no arribaríem a la vida, restaríem en els llimbs dels jutjats per sempre més. I és que les patents i tota la pesca són un invent recent. La màgia, l’espurna creativa, vital, les defuig car necessita llibertat per expandir-se i donar-nos, entre d’altres, un bon cervell.