El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Els meus dits acaronen el peu de la copa de vas ample. Un reflex lluminós llepa el polze i la falangeta de l’índex. Em deixo seduir per les iridescències de llum que s’escolen entre les partícules del vi que es belluga amb el moviment de la copa que tinc a la mà.

L’onejar del Blanc de blancs em transporta a l’Empordà i, per un instant tant veloç com el pensament, deixo que els companys de sobretaula s’explaiïn en la conversa, enlairin els arguments i perfumin l’ambient amb un devessall sincer de coneixements i experiències.

Jo, fugit de la taula, em banyo en aigües blaves. Les blaves aigües d’una cala de sorra clara i brillant. Al darrere, recargolades roques i una pineda espaterrant.

Remullada l’ànima en les blaves aigües de la brava mar, faig un glopet de Blanc de blancs i, en allunyar el vas dels llavis, m’atrau el reflex lluminós que llepa el polze i la falangeta de l’índex, i em deixo seduir per les iridescències de llum que s’escolen entre les partícules del vi que es belluga amb el moviment de la copa que tinc a la mà.

De la copa a la taula, de la taula als ulls, dels ulls a la conversa. I m’explaio en la dolça batalla de la parla i els gestos, dels gestos i els enlairats arguments que perfumen l’ambient amb un devessall sincer de coneixements i experiències.

Coneixements i experiències viscudes per unes ànimes que, tot argumentant, es fan germanes.