El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Escric això, diumenge a la tarda. Del llit estant, el cap em roda i la panxa, origen de tots els mals, em burxa com si hi remenessin amb una espasa. Estic cansat i dèbil, gotes fredes regalimen del meu rostre i, malgrat la calefacció, el fred em fa dansar com una fulla de tardor a punt de caure.

Malgrat tot, necessito la lletra, vull escriure i la força de voluntat, em fa agafar bolígraf i quadern per escriure, no sense aturades i esforç, aquestes quatre ratlles. Tirant de malaltissa memòria, em canso massa sovint i poc que em surten les paraules. De fet, potser el deliri de les burxades, soc convençut de ser receptacle posseït d’un dels finats per les forques del Turó del Gran Cabrò que, entre Cabrils i Cabrera, ha fet estada.

Les vistes sobre la mar i la costa catalana ho diu tot d’aquest castell. Aquest migdia d’hivern, hem sortit de Cabrera de Mar per la trempada Pujada de les Monjes. El camí és força vertical i un servidor, inconscient hipocresia del malalt que no ho sap, amaga una enfermetat que no acaba de treure el cap. Em sento tou, però ho amago sota un somriure i un regeró de paraules.

El castell de Burriac és un mirador apte per a pujar-hi amb quitxalla. Des de la Font Picant de Cabrera, o des d’Argentona, s’hi pot arribar en poca estona. Això sí: per a fer-lo amb nens, s’ha de comptar amb una costeruda pujada final. Assumible -si més no pels sagals que trescaven i corrien per allà dalt-, però amb pendent ben notable.

Sortim de Burriac i, els senyals de la Diputació, ens porten al sinistre Turó de l’Infern, on encara hi ha els forats de les forques on, en d’altres temps, força gent s’hi penjava. Més enllà, una miranda. I és que el Turó de Moncabrer és un balconet per admirar la poblada costa catalana. Una creu hi és alçada. Una creu que és hereva d’una àvia que allà hi fou posada en temps molt reculats, en temps on eren les bruixes qui portaven les maltempsades.

Cansat, esgotat, congelat i amb la panxa revoltada, no puc seguir fent lletra i ho deixo tot plegat per a assenyalar que unes quatre horetes han estat gastades.