Totxanes, totxos i maons

Ja fa uns quants mesos que la revista Enderrock ha canviat la seva presència a internet i m’adono que fins ara no me n’havia fet ressò en aquestes Totxanes. Una mancança que avui quedarà resolta.

Començaré dient que sóc seguidor d’Enderrock des del seu començament i que, per tant, he pogut seguir de prop les vacil·lacions dels primers anys, els canvis de disseny de més cap aquí, la renovació de la redacció, l’entrada gradual en el món de les noves tecnologies i la consolidació progressiva de la revista fins arribar a la situació actual que, al meu parer, la situa a l’alçada de qualsevol publicació de musica internacional de les que fan posar els ulls en blanc als nostres cosmopolites de pa sucat amb oli que el primer que fan és renegar del que tenen a casa seva.  (n’hi ha més)

La pàgina web d’Enderrock –vegeu-la aquí i poseu-vos-la a les adreces preferides, feu-me cas- no és en absolut un apèndix de la revista mensual de paper com sí que ho era fins fa uns mesos, sinó que és un informatiu diari sobre tots els aspectes relacionats amb la música que es fa a casa nostra.

Hi trobareu les notícies musicals i l’agenda del dia, una secció d’opinió francament remarcable (no us perdeu l’article d’Helena Morén sobre les declaracions a Rolling Stone de l’espècimen conegut amb el nom de Loquillo), un espai dedicat a aplegar fotografies, un altre amb el canal de televisió d’Enderrock, un apartat titulat “Promocions” al darrere del qual (i massa amagats, al meu parer) hi ha els accesos a les pàgines de les altres publicacions del Grup –Jaç, Sons de la Mediterrània i 440 Clàssica– i el quiosc que permet accedir als números anteriors de les revistes en format paper.  

He deixat pel final la part al meu parer més important de la nova oferta d’Enderrock: la secció “Discos” a través de la qual es pot accedir a les novetats -cada dia un disc- discogràfiques en català i, sobretot, a la possibilitat d’adquirir-les a través d’iTunes i d’escoltar-les per l’espotifai.

La coordinació de la pàgina és responsabilitat d’Elisenda Soriguera i darrere seu s’hi percep el talent, l’entusiasme i les ganes de fer una bona feina (dies enrere des del meu espai a Twitter –@joanjosepisern– em feia creus de la capacitat d’aquesta gent per ser a tot arreu on s’hi fa bona música) de la resta de l’equip de redacció: Helena Morén, Roger Palà, Xavier Mercadé, Quim Vilarnau, Ferran Amado, Jordi Martí i Marina Villacampa. Tots, és clar, sota el paraigua protector i quasi paternal de Lluís Gendrau. 

Tots plegats fan molt bona feina i és just que se’ls reconegui.

Que sigui per molts anys!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!