NILS LOFGREN, sala Zeleste II (Barcelona), 11 de novembre de 1991
NILS LOFGREN, sala Otto Zutz (Barcelona), 27 de novembre de 1992
Tweetle
Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges © Xavier Mercadé)
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBONS FOTòGRAFS I MILLORS PERSONES
ENDEBLOCS
PÀGINES QUE CAL VISITAR
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
rockviu
|
NILS LOFGREN, sala Zeleste II (Barcelona), 11 de novembre de 1991 NILS LOFGREN, sala Otto Zutz (Barcelona), 27 de novembre de 1992 Tweetle CLARENCE CLEMONS (1942-2011) Palau Sant Jordi (Barcelona), 9 d'abril de 1999    Camp Nou (Barcelona), 4 d'agost de 1988   Estadi Olímpic (Barcelona), 19 de maig de 2003   Camp Nou (Barcelona), 20 de juliol de 2008   Twiittaa BRUCE SRPINGSTEEN & THE E STREET BAND, Estadi Olímpic Lluís Companys (Barcelona), 18 de maig de 2012           El set-list de Bruce Springsteen Tweet U.D.O., Sant Jordi Club (Barcelona), 16 de maig de 2012     BLIND GUARDIAN, Sant Jordi Club (Barcelona), 16 de maig de 2012    Els set-lists d'U.D.O. i Blind Guardian Tweeten EL ÚLTIMO DE LA FILA, Campus UAB (Bellaterra), 8 de novembre de 1986       BJÖRK, Festival Internacional de Benicàssim, 9 d'agost de 1998   El set-list de Björk 13a FIRA DE MÚSICA AL CARRER, Vila-seca, 12 de maig de 2012 PAUL FÚSTER  JOAN DAUSÀ I ELS TIPUS D'INTERÉS  FERRAN PALAU  Crònica publicada a El Punt Avui en data 13 de maig de 2012 Sense retallades a la inspiracióPodrien haver-hi retallades en tots els sectors, tots els pressupostos reben tisorades, però la creativitat musical, sobretot en el pop-rock del país, es mostra en una expansió contínua. Cada any més establert en el circuit de mercats i festivals del país, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca va arribar a la seva 13a edició demostrant l'envejable estat de salut de la música del país. Una mostra que enceta la temporada de festivals i que en aquesta edició ha volgut tenir una especial incidència en l'espai professional i una trobada de segells alternatius sota el nom de Tantrum. Entre les troballes emergents d'aquest anys vam poder gaudir dels experiments basats en la improvisació en unir els talents i les cançons de Nico Roig i Marta Rius; la duresa postrock i progressiva dels Golíat, el work-in-process que practica Esperit! envoltat d'instruments i samplers; la tangible realitat en què s'està convertint Joan Dausà i les delicades cançons de Jo Mai Mai, o l'electrònica humana que van teixir el duet Pegasvs. La calidesa de les cançons de Ferran Palau al marge d'Anímic o els cada cop més cohesionats Nyandú a punt per sorprendre tothom amb el seu primer treball després de guanyar la darrera edició del Sona 9, van ser altres presentacions destacades. La proposta iconoclasta d'Albert Pla va omplir l'escenari del parc de la Formiga. Acompanyat pel guitarrista Diego Cortés va quedar clar que Pla es mou molt millor en un recollit auditori que no en un escenari a l'aire lliure. A pocs metres Joe Crepúsculo també competia amb singularitat amb el seu pop casolà construït amb economia de recursos i molta imaginació. Els Txarango, una jove banda establerta al Ripollès, en pocs mesos ha aconseguit convertir-se en tot un fenomen omplint la plaça de gom a gom amb el seus ritmes mestissos. Fira de la Música al Carrer de Vila-seca
Vila-seca, 11, 12 i 13 de maig
PAUL FUSTER FACTORIA CIRCULAR  THE MAMZELLES  LINIA MAGINOT  JOSEBA IRAZOKI  MARIA COMA + QUARTET BROSSA  ALMA AFROBEAT ENSEMBRE  LES SUEQUES  XAVIER BARÓ  GAFIEIRA MUDA  NATXO TARRÉS & THE WIRELESS  LAS RUINAS  RENALDO & CLARA  El set-list de Maria Coma Tweet 13a FIRA DE MÚSICA AL CARRER, Vila-seca, 11 de maig de 2012 ALBERT PLA  GOLIAT  SANJAYS  JOE CREPÚSCULO  NICO ROIG  MARTA RIUS  NYANDÚ  PEGASVS  LAS BUENAS NOCHES  SALAO  BANDARRA STREET ORKESTRA  TXARANGO  El set-list de Txarango Tweet THE CURE, Palau Sant Jordi (Barcelona), 10 de març de 2008  THE CURE, Festival Internacional de Benicàssim, 2 d'agost de 2002  THE CURE, Festival Internacional de Benicàssim, 5 d'agost de 2005  THE CURE, Palau d'Esports (Barcelona), 1 d'abril de 2000  THE MAGNETIC FIELDS, sala Apolo (Barcelona), 6 de maig de 2012      HIDROGENESSE, sala Apolo (Barcelona), 6 de maig de 2012  El set-list de The Magnetic Fields Tweet MANOLO GARCÍA, Teatre Coliseum (Barcelona), 4 de maig de 2012    Crònica publicada a El Punt Avui el dia 5 de maig de 2012 (versió completa) El Coliseum tremola Xavier Mercadé Manolo García és com aquell vell amic de conversa agradable i nits eternes, una vella amistat gairebé oblidada però que torna a florir a cada trobada. Amb el cartell d’entrades esgotades per totes les funcions, Manolo García va actuar ahir amb un èxit indiscutible i tornarà a repetir avui i els propers dies 10, 11 i 22 d’aquest mes en el Teatre Coliseum i, posant la cirereta al pastís, el proper 25 al Palau de la Música Catalana. En la primera mitja hora del concert es va mostrar totalment convincent reactivant els records dels espectadors més veterans al treure la pols del bagul de la memòria Disneylandia de Los Burros i Aviones Plateados, Los Ángeles no tienen hélices y A veces se enciende recuperades del llegat d’EUDLF: “les cançons antigues no només porten enyorança sino també records”, va declarar davant d’un públic que ja volia abandonar de bon principi les butaques per posar-se d’enpeus. Un cop saciada la fam dels més mitòmans, Garcia va anar repassant les cançons de la seva carrera en solitari amb una especial incidència en les peces del seu darrer disc, Los días inciertos, que va interpretar gairebé sencer. Amb un escenari decorat amb gàbies, penjolls, cortines i teles decorades al gust de l’artista, Manolo va reclamar “més justícia social” abans d’interpretar Para que no se duerman mis sentidos i per Todos amamos desesperadamente, Compasión y silencio o Somos levedad va comptar amb la col·laboració de la ballarina Marta Fernández. A Nunca el tiempo es perdido va fer la primera capbussada a cantar entre el públic de platea mentre que a Un giro teatral es va desfogar amb la situació de la ciutat: “Barcelona es una ciutat bonica, alegre i magnífica quan diu prou a pagar peatges o s’oposa al maltractament als dèbils, però també es estranya quan es veuen franctiradors als terrats per defensar els interessos d’uns banquers.” Segur de si mateix, suant la cansalada i amb una nombrosa banda força compacta va acabar de convèncer fins i tot als més escèptics amb una èpica part final on no hi van faltar clàssics seus com Sobre el oscuro abismo que te meces, Zapatero o Pájaros de barro, tornant de nou al llegat d’El Último de la Fila amb una lectura d’Insurrección (en la versió que va fer Miguel Ríos) que va fer tremolar els ciments de l’antic teatre de la Gran Via o la clàssica ranxera amb que va tancar dues hores i mitja de concert. Manolo García Teatre Coliseum (Barcelona) 4 de maig    El set-list de Manolo García Tweet MANIC STREET PREACHERS, sala Razzmatazz (Barcelona), 2 de maig de 2012   Crònica publicada al diari El Punt Avui en data 4 de maig de 2012 Fidels a la utopia Xavier Mercadé Sense renegar mai ni del seu compromís polític ni social, els Manic Street Preachers ha sabut sobreviure com un extrany fenòmen dins del pop britànic ja que resulten una banda massa rockera per les oïdes indies i mássa suaus pel sector més rocker. Però en aquestes aigües de ningú i amb un peu a cada banda han sabut arribar als nostres dies sense perdre en cap moment la dignitat, acumulant una bona quantitat de hits sense data de caducitat i mantenint íntegre una formació que només ha hagut de patir la baixa de la misteriosa desaparició de Richey James Edwards l’any 1995. La banda gal·lesa va arribar a la sala Razzmatazz amb National Trasures sota el braç, un doble CD que recull el bo i millor de la seva producció discogràfica. Tot i això la resposta del públic no va ser la dessitjada amb una mitja entrada a la sala del Poble Nou. El setlist que el grup tenia enganxat al terra els recordava una cita de Tom Waits manllevada de Miles Davis: “escrius noves cançons perque estas cansat de les velles”. Un llistat de 23 cançons que ha restat inamobible durant tota la gira, impossible de defraudar al fan més acèrrim i amb el que el grup va donar la impressió de voler cremar les naus en aquesta darrera cita en la gira europea. Encetar la nit amb Motorcycle emptiness és una mostra de força i de voler mantenir el nivell durant l’hora i tres quarts següents només baixant el nivell amb la versió de This is the day dels The The. I ho van aconsenseguir amb el trio original i un guitarrista de suport. Llàstima que els teclats enllaunats en cançons com A design of life, Tsunami o Everything must go, els van restar alguns (pocs) punts de credibilitat.    El set-list dels Manics Twiittaa LE PETIT RAMON & ELS NANOS DEL PARC, Sala Apolo (Barcelona), 28 d'abril de 2012    El set-list de Le Petit Ramon Tweet |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |