Ben aviat, a les vostres pantalles...
Si sou d'aquells fidels seguidors del bloc (aquells que al 2008 ja llegíeu les aventures menys modernes) ja sabreu que a principis de maig som habituals de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. Es tracta d'un festival on els carrers es converteixen en el millor dels escenaris amb propostes diverses i disperses.
Enguany tornarem a anar cap al sud per gaudir de la fira, ben contents de saber que les prediccions meteorològiques són favorables i no ens faran pujar la mosca al nas (ans el contrari, ens obligaran a amagar el paraigües i a posar les mànigues més curtes a la bossa). Així doncs, comença la cita, i enguany servidora ho farà a primera hora de la tarda de divendres, participant d'una conferència/debat titulada "Televisió, articles, fires, Twitters i música: com fem crèixer els grups emergents" molt ben acompanyada de Kike Bela (director de la FiM), Eloi Aymerich (del Diari de la música) i Alguer Miquel (de Txarango).
Possiblement estigueu més interessats en els afers 100% musicals, i aquí va la tria de concerts irresistibles... Som-hi!
Enguany tornarem a anar cap al sud per gaudir de la fira, ben contents de saber que les prediccions meteorològiques són favorables i no ens faran pujar la mosca al nas (ans el contrari, ens obligaran a amagar el paraigües i a posar les mànigues més curtes a la bossa). Així doncs, comença la cita, i enguany servidora ho farà a primera hora de la tarda de divendres, participant d'una conferència/debat titulada "Televisió, articles, fires, Twitters i música: com fem crèixer els grups emergents" molt ben acompanyada de Kike Bela (director de la FiM), Eloi Aymerich (del Diari de la música) i Alguer Miquel (de Txarango).
Possiblement estigueu més interessats en els afers 100% musicals, i aquí va la tria de concerts irresistibles... Som-hi!
Viatjar en el temps. Això és el que hem fet les darreres setmanes. El documental ha pres forma. El projecte de micromecenatge a Verkami ha crescut gràcies a les vostres precioses aportacions. Els agraïments són múltiples, diversos i dispersos. Aviat seran infinits. És un plaer veure que hi ha gent que confia en un projecte com aquest. Només falta que el producte final, sigui tan bo com espereu. Estem treballant per aconseguir-ho. Mentrestant, seguim fent salivera amb perles com aquesta. És el telenotícies que es va emetre per Televisió de Catalunya la nit abans del concert, la del 5 de juliol. Val la pena veure les ulleres d'en Calpena, però també les declaracions de Llach. Algun dia hem comentat que els anys 80 són dels que pitjor han envellit. Sigui com sigui, retrobar-se amb aquests vídeos, és fantàstic.
(la fotografia és de Juan Miguel Morales, i una explicació sobre la imatge, la trobareu aquí)
Es veu que fa unes setmanes a la Casa Orlandai hi van tocar The Mamzelles. Fonts fiables ens han explicat que s'hi va armar un bon guirigall: no només era el que organitzen elles habitualment, sinó que s'hi sumava una gran quantitat de públic, que es va atansar a veure-les. Als lectors menys moderns els sonarà el nom de The Mamzelles perquè vam parlar d'elles quan van arribar a la #finalSona9. Els lectors d'Enderrock descobriran coses de la gestació del seu nou disc al número d'abril de la revista, on protagonitzen la secció A l'estudi, i al número de maig, podran llegir-hi l'entrevista (segur que fantàstica) que els hi fa Helena Morén Alegret. Arriba la revolució de The Mamzelles, i en tenim moltes ganes! A més, aquest cap de setmana les veurem actuar a la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca, i veurem com els han anat els darrers mesos de feina. Visca la barra de The Mamzelles!
(aquesta foto la va fer el gran Carles Rodríguez durant l'Acústica de Figueres al Museu del Joguet de Catalunya)
(aquesta foto la va fer el gran Carles Rodríguez durant l'Acústica de Figueres al Museu del Joguet de Catalunya)
Amb l'Albert Lloreta estem preparant un nou documental (després d'aquell, del que n'estem tan contents). És curiós, perquè es tracta de repassar amb els seus protagonistes el mític concert de Llach al Camp Nou, al juliol del 1985. I dic que és curiós perquè resulta que ni el Lloreta ni servidoradevostès, havien nascut quan hi va haver aquesta fita històrica. Per sort, a aquestes alçades de la pel·lícula ja us podem explicar tots els ets i uts d'aquell esdeveniment, amb la pell de gallina. Això s'explica perquè durant les darreres setmanes ho hem estat revivint a través de les persones que van ser-hi: tan damunt de l'escenari, com entre bambalines, i també entremig dels 103.000 espectadors. Va ser una nit d'emocions i de reivindicacions, i reviure-la ha de ser una joia pels que hi van ser i una gran descoberta pels que no ho vam viure.
La nostra feina, la d'aquest documental, servirà per acompanyar el concert íntegre, que Enderrock vol editar en DVD en motiu del número 200 de la revista (que si Déu vol, publicarem el mes de juny). Nosaltres seguim treballant muntant aquest documental, però manca finançament per tirar endavant aquest projecte. És per això que Enderrock se suma a la iniciativa de micromecenatge Verkami, per tal de poder tirar endavant aquesta iniciativa. Si no sabeu com funciona, es tracta que us convertiu en mecenes del projecte, comprant anticipadament el documental o qualsevol de les múltiples recompenses que us hem preparat. Si voleu fer-hi la vostra aportació, sereu més que benvinguts...
La nostra feina, la d'aquest documental, servirà per acompanyar el concert íntegre, que Enderrock vol editar en DVD en motiu del número 200 de la revista (que si Déu vol, publicarem el mes de juny). Nosaltres seguim treballant muntant aquest documental, però manca finançament per tirar endavant aquest projecte. És per això que Enderrock se suma a la iniciativa de micromecenatge Verkami, per tal de poder tirar endavant aquesta iniciativa. Si no sabeu com funciona, es tracta que us convertiu en mecenes del projecte, comprant anticipadament el documental o qualsevol de les múltiples recompenses que us hem preparat. Si voleu fer-hi la vostra aportació, sereu més que benvinguts...
I si voleu cinc cèntims més sobre el projecte, seguiu llegint.
Sant Jordi són roses i llibres, però també són regals musicals. Regals com el primer EP de Vàlius, titulat Rierols, que avui us podeu descarregar aquí. Regals com el de Pulpopop, un conte cantat (aquest) perquè la música i els contes, sempre han anat agafats de la mà. Regals com la cançó que l'any passat ens van regalar Quart Primera, titulada "Els dracs no mengen vegetals" (ajà) o les "Gominoles gegants i les meravelles aquàtiques" dels Estúpida Erikah (eje).
I regals com aquest nou (i fantàstic) clip d'Albert Lloreta, on Nyandú i Enric Casasses, són protagonistes...
A més, aquest Sant Jordi el protagonitzen un grapat de llibres musicals que segur que us agradaran. Sigui com sigui, felicitats i felicitat!
El millor de Love Of Lesbian és veure'ls tocar les cançons noves i no notar per enlloc que és dels primers cops que les fan en directe. El millor de Love Of Lesbian és que ara hauríem pogut titular aquest post com "El gran retorn" (l'habitual quan un grup retorna per presentar cançons noves), però mai hem tingut la sensació de deixar de veure'ls o sentir-los, perquè porten tres anys donant-ho tot als escenaris, i sent a tot arreu. El millor de Love Of Lesbian és sentir-los en directe i tenir la sensació que es poden fer bones cançons de més de 3 minuts. El millor de Love Of Lesbian és pensar que vas a veure un mini-tastet de les noves cançons i acabes veient tot un concert (o més ben dit, un concertàs). El millor de Love Of Lesbian són les seves cançons, entre les que trobem les tres peces noves que ja podem sentir,mentre esperem aquest disc doble que estan enllestint:
"El hambre invisible"
"Los seres únicos"
"Wio"
Voleu saber un parell de coses sobre el nou disc?
(Disculpeu el retard. Encara que sembli mentida, tenim molt present el bloc. Però sovint les coses de feina ens impedeixen aguantar el ritme.)
"El hambre invisible"
"Los seres únicos"
"Wio"
Voleu saber un parell de coses sobre el nou disc?
(Disculpeu el retard. Encara que sembli mentida, tenim molt present el bloc. Però sovint les coses de feina ens impedeixen aguantar el ritme.)
Ahir va ser un vespre emocionant, carregat de cares conegudes (d'aquelles que agraeixes veure en moments importants, de veritat que moltes gràcies per ser-hi). Era la presentació d'Espècies per catalogar, el llibre del nou disc d'Els Amics de les Arts, escrit per servidoradevostès.
Molt ben acompanyada del Màrius Serra, en Lluís Gendrau i en Dani, el Ferran, el Joan Enric i l'Eduard, vam fer la presentació d'aquestes intenses 160 pàgines, on vaig tenir veu i vot (això que el teu nom aparegui a la portada, et dona dret al teu minut de glòria).
Per als més valents, aquí teniu cinc cèntims transversals de l'autora sobre l'aventura... i algun enllaç per fer pujar l'ego.
Molt ben acompanyada del Màrius Serra, en Lluís Gendrau i en Dani, el Ferran, el Joan Enric i l'Eduard, vam fer la presentació d'aquestes intenses 160 pàgines, on vaig tenir veu i vot (això que el teu nom aparegui a la portada, et dona dret al teu minut de glòria).
Per als més valents, aquí teniu cinc cèntims transversals de l'autora sobre l'aventura... i algun enllaç per fer pujar l'ego.
Sembla que avui a les 19.30 h a la Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37) hi haurà una colla de cares conegudes. Serà per presentar el llibre d'Espècies per catalogar, editat per Cossetània i Enderrock, i basat en el darrer disc d'Els Amics (aquest). L'escriu una tal Elisenda Soriguera (ajà), i hi esteu tots convidats.
El gener sempre és un mes per fer un cop d'ull a l'any anterior i fer balanç (tot intentant sobrepassar sense suar excessivament la costa amunt). És aquella època de llistes i rànquings i prescripcions (culturals, no mèdiques). Com la llista dels Premis Enderrock (o tantes altres).
Els menys moderns som d'aquells que ens agrada escoltar què diuen i escriuen els Altres, per atorgar a alguns personatges amb nom i cognoms, el títol de prescriptors (òbviament, sense haver demanat permís a aquests Altres per dotar-los d'aquest càrrec sense sou).
Tot això és per dir que hi ha un article a l'Enderrock de març que converteix en prescriptors cares diverses i disperses, perquè ens diguin el seu The very vest of, i n'estem especialment contents. Us en fem cinc cèntims més d'aquesta proposta...
Els menys moderns som d'aquells que ens agrada escoltar què diuen i escriuen els Altres, per atorgar a alguns personatges amb nom i cognoms, el títol de prescriptors (òbviament, sense haver demanat permís a aquests Altres per dotar-los d'aquest càrrec sense sou).
Tot això és per dir que hi ha un article a l'Enderrock de març que converteix en prescriptors cares diverses i disperses, perquè ens diguin el seu The very vest of, i n'estem especialment contents. Us en fem cinc cèntims més d'aquesta proposta...
