Valencians quin goig el vostre!
Valencians quin goig el vostre!
Ja ha arribat. El dijous 26 de gener s'estrena el BarnaSants. No hi haurà catifa vermella, perquè a Gramsci no li cal, però els menys moderns li posaríem, perquè amb la tria musical del festival, cal vestir les orelles amb les millors gales.
Ens agrada poder llegir, dir i repetir que s'han esgotat les entrades per dijous i divendres veure a Sanjosex a Luz de Gas (encara en queden per un darrer concert, el de dissabte). Però esperem que tampoc no falti públic a tantes i tantes altres apostes, moltes d'elles arriscades, programades pel BarnaSants. Perquè la gràcia és anar a gaudir d'aquells que ens agraden però també deixar-nos sorprendre pels jovencells. A arriscar-se s'ha dit!
Ens agrada poder llegir, dir i repetir que s'han esgotat les entrades per dijous i divendres veure a Sanjosex a Luz de Gas (encara en queden per un darrer concert, el de dissabte). Però esperem que tampoc no falti públic a tantes i tantes altres apostes, moltes d'elles arriscades, programades pel BarnaSants. Perquè la gràcia és anar a gaudir d'aquells que ens agraden però també deixar-nos sorprendre pels jovencells. A arriscar-se s'ha dit!
Aviat farà un any d'aquella trobada de menjador amb ell. L'Helena en publicava un cançó per cançó a principis d'aquesta setmana, i el dimarts a la nit assistíem a un no-concert de presentació de les seves noves cançons, on Paul Fuster s'enfrontava a la premsa ("no feu tanta por") en un petit menjador ("això no és un concert"). Ara començarà gira (la setmana vinent durant dues nits serà a l'Heliogàbal, i allò "sí que serà un concert") i ho farà acompanyat ("això de tocar sol és molt avorrit") d'en Xarim Aresté (líder de Very Pomelo a més de moltes altres aventures) i el baterista Pep Mula (amb Sanjosex, entre d'altres projectes tan bons com la Mystic Flugehorn Band). Sí, Repte (Chesapik, 2012) és el nou disc del músic nord-americà d'arrels catalanes, i és un treball brillant.
Són molts els que han vist com els seus projectes s'han fet realitat gràcies al micromecenatge, una manera de fer les coses encapçalada per la web de verkami (que setmana rere setmana, suma adeptes). El primer cop que els menys moderns vam sentir a parlar de crowfdfunding va ser a través del col·lectiu Compartir Dóna Gustet (com anirà la gravació de la película?), i des d'aleshores els que s'han sumat a la iniciativa han estat molts. Gràcies a les aportacions dels seus seguidors, Miquel Gil o Ix! (per dir-ne dos de dotzenes) han pogut editar els seus discos. Ara hi ha uns quants projectes on si voleu, podeu fer les vostres aportacions. Un d'ells és el d'Albert Palomar...
Avui comencem una nova nissaga (o línia de treball o fil conductor o patillada o pluja d'idees) de posts al bloc. Volem recopilar aquells #DiscosQueEtPosenDeBonHumor. Treballs que si tens un mal dia has de retrobar per posar-te les piles i encendre't el botó del bon humor cerebral. Comencem amb un discàs, una nova remesa de versions d'Antònia Font... (i unes quantes propostes més).
Fa uns quants dissabtes que Pau Vallvé va tancar la gira de presentació de 2010 (Amniòtic Records, 2010) a l'Auditori de Barcelona. Seguirem trobant-lo damunt dels escenaris (acompanyant Maria Coma en la seva nova gira de presentació de les cançons de Magnòlia), però ja no serà per sentir les cançons que són el retrat d'un any, el 2010. Una anyada on a Vallvé li van passar moltes coses (reconvertides en cançons): una de les més tristes i emotives va ser possiblement, el dia que va morir la seva àvia, que va coincidir amb el dia d'aquella gran nevada que va convertir Barcelona en una ciutat digne de contes nadalencs. El resultat d'aquesta coincidència es diu "L'àvia ha fet nevar", i juntament amb "Amics dels cirerers", són dues de les cançons més boniques del darrer disc de Pau Vallvé. Sonen així:
Segur que aquesta nit uns senyors panxuts i barbuts (i màgics), portaran a moltes llars tiquets per bescanviar per un disc d'Els Amics de les Arts a partir del proper 14 de febrer. Després de l'èxit de Bed & Breakfast (Discmedi, 2009), la vida continua amb una nova i esperada remesa de cançons que ja està a punt per entrar a fàbrica. Pocs afortunats saben com sonaran els nous temes, els d'Espècies per catalogar (Discmedi, 2012), però els aires que es respiren, són favorables. Si voleu saber com serà el nou disc d'Els Amics, heu de fer unes quantes coses. Instruccions d'ús...
Seguidors, groupies, fanàtics, melòmans i curiosos del món: ha arribat l'hora de sortir de l'armari. Segur que vosaltres també us moriu de ganes de lluir la disfressa d'astronauta de Love Of Lesbian en el proper carnaval! Estem convençuts que us encantaria fardar davant dels vostres amics amb el vestuari original de l'amante guisante! Noies del món: segur que us heu preguntat més d'una vegada on compra els tutús Helena Miquel (Delafé, Élena) o d'on treu la roba Dolo Bertran (Pastora). Mossos del planeta: quan estaríeu disposats a pagar per l'armilla de David Carabén (Mishima) o d'Axel Pi (Sidonie)? Jovencelles del món: què en faríeu de la corbata del cantant de Teràpia de Shock? Seguidors de l'armadura: què donaríeu per una harmònica de Guillem Gisbert (Manel)? Algun d'aquests objectes pot ser vostre, per només 4 euros. La solució a l'enigma, aquí!
Avui a www.enderrock.cat hi ha un tema que monopolitza l'actualitat: els Premis Enderrock (siusplau, piuladors, uniu-vos a #PremisEDR). És un déjà-vu gens modern (concretament serà el setè de l'era menys moderna), un d'aquells afers anuals que t'obliguen a obrir una nova carpeta a l'outlook i començar a acumular correus.
Divertit i feixuc, té parts precioses i d'altres de menys agraïdes. D'entre les millors, poder posar en una sola llista d'Spotify un grapat de grans discos, que demostren que la crisi no passa per la qualitat de les cançons, sinó que hi ha un oasi musical excels. Voleu comprovar-ho amb un sol clic? Premis Enderrock 2012 de la crítica - 50 discos imprescindibles. Que voleu que us digui... la veritat és que qui no taral·leja, és perquè no vol!
Divertit i feixuc, té parts precioses i d'altres de menys agraïdes. D'entre les millors, poder posar en una sola llista d'Spotify un grapat de grans discos, que demostren que la crisi no passa per la qualitat de les cançons, sinó que hi ha un oasi musical excels. Voleu comprovar-ho amb un sol clic? Premis Enderrock 2012 de la crítica - 50 discos imprescindibles. Que voleu que us digui... la veritat és que qui no taral·leja, és perquè no vol!
Fa un parell de setmanes vam anar a Deuvedés: no volíem llogar cap pel·li, hi érem per assistir a la presentació del nou CD d'Abús. El cantautor presentava un disc doble titulat Les trampes del sostre, però també obria una nova etapa amb una manera diferent de fer les coses. Tenia ganes d'explicar en primera persona com enfoca a partir d'ara la seva faceta artística: després de tota una declaració d'intencions, ha arribat el moment de posar-ho en pràctica. Ho farà a través de Senitart, una Productora crossmedia amb ganes de fer coses amb cura i estima, tan digitals i universals com artesanals i personals. L'equilibri de la balança. Comença una nova era al món de l'Abús, i engega amb un nou disc (doble): un discàs.
