Correu Blocs | VilaWeb.cat
esoriguera | paranoia musical | dijous, 16 de maig de 2013 | 12:49h
Diumenge passat vam gaudir d'un Ca l'Enric diferent: els protagonistes eren un quartet de músics de formació clàssica, que més enllà de les seves orquestres i projectes habituals, s'han unit per tirar endavant una nova proposta. Es fan dir Txaç, i van ocupar mig menjador per fer sonar la seva bonica música.
 
esoriguera | paranoia musical | dilluns, 13 de maig de 2013 | 13:01h
Aquells que hagin seguit la trajectòria d'El Petit i Cal Eril, coneixeran el tarannà del músic de Guissona. Un aire místic i un posat aparentment despistat que és la cara visible d'unes grans cançons que hem descobert en els seus discos sargantanils i de dol. Ara ha presentat un nou disc, una nova banda i un nou directe. És el de sempre, però és diferent. Una joia.
esoriguera | paranoia musical | divendres, 12 d'abril de 2013 | 19:13h
Ahir em van convidar a la presentació del llibre del Josep Fortuny, de la Dharma. El primer títol en català d'Edicions els Llums: El soroll després de Kerouac
Avui vull reprendre la vida del bloc, i per això aprofito per fer-vos cinc cèntims del que em va sortir del pap. No sé ben bé que s'esperava de mi, però vaig intentar dir quatre coses del llibre (sense spoilers). Bàsicament, ahir vaig ser a Can Batlló per explicar que aquest llibre m'ha agradat, i que no només pot ser una lectura per acompanyar-vos les properes nits, just abans d'anar a dormir, sinó que hi ha possibilitats en que es converteixi en un dels llibres de capçalera que, de tan en tan, agafes, obres, i llegeixes atemporalment.
Ahir vaig recomanar al llibre explicant les coses que m'agraden tan del seu autor, en Josep fortuny, com de la seva obra.  
 
esoriguera | paranoia musical | diumenge, 20 de gener de 2013 | 23:25h
Tinc molts textos pendents i reprendre el ritme del bloc com a prioritat d'aquest 2013. Així doncs, amb la voluntat d'agafar el fil i clavar-li l'agulla, avui us explicaré un esdeveniment del passat 16 de desembre. Sí, vaig tard, però un Ca l'Enric és un gran esdeveniment. I si el protagonista és Albert Palomar i les seves cançons, aleshores encara més!
esoriguera | paranoia musical | dijous, 3 de gener de 2013 | 12:24h
Qui dia passa any empeny, i tornem a rodar. Com ja es tradició, quan s'acaba un any toca fer una mirada enrera. I en l'àmbit que ens pertoca, valorar la banda sonora de la collita. 
És per això que des de la versió menys moderna dels fets, us presentem uns quants discos que hauríeu de tenir controlats a les lleixes de casa vostra. Hem decidit ordenar-los alfabèticament, perquè creiem que tots mereixen ser escoltats per entendre què ha passat aquest 2012. Sense categories d'estils. I hem decidit no tancar-nos a una xifra concreta, sinó publicar aquells discos que creiem que us permetran fer una radiografia bonica de l'any que s'ha acabat. Per completar-ho, us remeten a la llista que hem fet col·laborativament els periodistes d'Enderrock, i que podreu trobar aquí.
La banda sonora en la versió menys-moderna del 2012 és...

esoriguera | paranoia personal | dimecres, 12 de desembre de 2012 | 21:34h
Resulta que l'esclavisme no era només una cosa d'anys ha, èpoques en què bàrbars sense sentit comú compraven persones per dos rals i les tractaven com a cabres. Gràcies a "Hadijatou, J'accuse", he descobert que 3 de cada 1.000 persones encara pateixen els efectes de l'esclavatge en els nostres dies. Sobretot a Àfrica i Àsia. Sí: Hadijatou és una noia que només té un any més que jo, però que va néixer a Níger. Amb només 12 anys la van comprar per 320 euros. I la història continua. Tal com deia l'Albert Lloreta (home dels audiovisuals per excel·lència), sembla que hem anat a la Lluna, hem inventat l'Skype i la calefacció elèctrica... però encara no hem abolit l'esclavitud.
D'acord, tornem al principi. Què és "Hadijatou, J'accuse"? 
esoriguera | paranoia musical | dimecres, 21 de novembre de 2012 | 11:55h
Vaig descobrir a Rosa Pou quan al número de setembre de l'Enderrock em van demanar que ressenyés el seu primer disc, Entre monosíl·labs (Temps Record, 2012). Un treball que es va convertir en una grata sorpresa. Després vaig caure que ja l'havia vist en directe en l'espectacle del disc Cançonetes per la Bressola (Enderrock Discos, 2010). Però allà era una fada enmig d'una gentada. Ara i aquí, defensa i presenta el seu projecte. Molt recomanable!
esoriguera | paranoia musical | dimarts, 13 de novembre de 2012 | 12:47h
Avui es repeteix la història. Des de fa 12 anys i amb Ferran Amado (en el paper de gran coordinador i pare del projecte) al capdavant, el Sona 9 arriba a la seva recta final. La d'avui serà una nit intensa, la gran final, protagonitzada pels premiats i la música en directe. Una nit també per veure de nou les cares (i carreres) dels finalistes i guanyadors de l'any passat. I de la descoberta d'una nova generació. La festa del Sona 9 engegarà avui a les 19 h a la Sala Apolo. Les entrades ja han volat...
esoriguera | paranoia musical | diumenge, 4 de novembre de 2012 | 23:33h
Reprenem la vida del bloc reprenent discos dels que ja hauríem d'haver parlat (ai, quina vida! Disculpes). Un exemple? El darrer disc de Very Pomelo. El treball es diu Ràdio Clotxa i és d'aquells cd's curts, de poc més de 30 minuts.
Ho notes quan de cop, t'has aixecat de la taula, tornes a seure, et poses els auriculars i te n'adones que t'has perdut les quatre darreres cançons i ja s'ha acabat. Tornes a donar-li el play desde la primera, perquè vols sentir-la de nou. Tenen el segell de bones cançons i millors concerts, i no et vols perdre les noves estrofes.
Si encara no coneixeu el grup encapçalat per Xarim Aresté, feu tard (i no serà perquè no us havíem avisat). Divendres vinent serà un bon dia per veure'ls en directe, perquè actuaran al cicle Connexions. Una proposta on s'ajuntem damunt de l'escenari dues propostes musicals. Els Pomelo's faran parella amb Josele Santiago, amb qui ja van fer uns temes plegats en l'actuació del darrer BAM. La cosa promet. Tan com aquests joves músics guerrers.

esoriguera | paranoia musical | divendres, 26 d'octubre de 2012 | 12:06h
Ahir es va presentar a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia Els 100 millors discos del jazz català, una obra coordinada per Pere Pons i Martí Farré, dues persones que van suar molt perquè la recentment (i malauradament) desapareguda revista Jaç fós una realitat durant uns quants anys. 
El llibre es basa en un rànquing on més de 25 periodistes hi diuen la seva: després d'aquesta macrovotació es va establir una llista i en aquest centenar de pàgines expliquen tots els ets i uts d'aquests discos. Vaja, que és un regal nadalenc molt recomanable.
Durant la presentació d'ahir van sorgir idees interessants. Pere Pons va explicar que els veritables indies del panorama són els músics del jazz, sovint eclipsats pels ritmes pop i rock. Per sort, hi ha propostes que s'escapen de l'indie jazzístic. La prova, la noia prodigi:
 


(aprofitem l'avinentesa per explicar que aquest llibre és el número 2 de la col·lecció Alta Fidelitat, que es va estrenar amb aquella història)

Últims 40 canvis

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Web Oficial

Arxiu

« Maig 2013 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031