Resultats de cerca per: 'Francesc Castanyer'
Acabo de saber que la matinada passada ens ha deixat Francesc Castanyer i Figueres, home savi, afable, aficionat als encreuats i els jocs de paraules, bon amic de casa i sens dubte, el degà dels enigmistes: d’aquí a tres mesos (el 18 febrer) hauria complert 107 anys. Segur que més endavant hi haurà ocasió per
Avui l’estimat amic Francesc Castanyer compleix 100 anys i com que em consta que una de les primeres coses que fa cada matí quan es lleva a la residència on viu és connectar-se a les Totxanes, aprofito l’ocasió per colar-me en la seva intimitat i felicitar-lo de tot cor: per molts anys, estimat Francesc, en
Avui l’estimat amic Francesc Castanyer compleix 99 anys. I hi arriba amb una envejable claredat d’idees i amb el sarró dels projectes encara carregat. Ho repeteixo: envejable. Pels habituals d’aquestes Totxanes en Francesc no és pas una referència estranya. Hi ha un munt d’apunts en els quals he parlat d’aquest home, enginyer de professió (va ser
Estic molt content. He aconseguit una cosa que no me la podia ni imaginar. Va ser justament fa un any, gairebé dia per dia, que en la trobada del Club Palindròmic Internacional a Olot l’A. i jo vàrem entrar en contacte (vegeu aquí) amb el bon amic Francesc Castanyer. El pretext: ensenyar-li la col·lecció de bitllets capicua -palíndroms numèrics-
2019. Efemèrides, aniversaris i commemoracions (Article publicat a la revista Serra d’Or 709, de gener de 2019) La primera de les efemèrides de llarg abast de 2019 es remunta a 1194 amb el naixement, farà vuit-cents vint-i-cinc anys, de Moixé ben Nahman, metge i rabí de Girona, conegut com Nahmanides i també amb el nom
Estimadíssima Mila, La majoria de les cartes que t’escric (uf, aquesta d’avui és la que fa cinquanta-nou, quina feinada que tindràs el dia que et posis a llegir-les!) les vaig preparant mentalment des de molt abans d’escriure’n el primer mot. És el cas d’una que des de fa dies em ronda pel cap i que,
El capital més valuós que aquestes Totxanes han acumulat al llarg dels quasi deu anys de la seva existència sou vosaltres, la gent que les seguiu. Molt sovint ho feu en silenci, sense donar senyals de vida. Altres vegades, en canvi, us poseu en contacte amb mi -tant se val que el Bloc no admeti comentaris, l’adreça del meu correu és fàcil de
Cap de setmana immers en la lectura de novetats de Sant Jordi (que ja avanço que, de moment, no m’estan oferint gaires estones excitants). Faig una aturada en la feina per respondre un SMS del noi gran de casa: em diu que ell i la seva enamorada han arribat ja a Donostia on aquesta nit actua
Minivacances de gener. El primer dia feiner de l’any matinem -costum inalterable “chez” Isern- i enfilem l’autopista en direcció a Figueres, punt d’inici de la nostra escapada de divendres i dissabte. Abans de sortir tinc una inspiració i per comptes de triar la mitja dotzena de CD’s que admet l’aparell de cotxe m’enduc l’iPod amb les
Un any més la gent del Club Palindròmic Internacional (CPI) hem celebrat la nostra festa. L’any passat (vegeu aquí) la cita va ser a Olot. L’any anterior havia estat a Súria i enguany, el dissabte passat més concretament, la trobada va ser a Igualada. I val a dir que no ens vàrem estar de res: fins i tot el
(la sèrie comença aquí) Els amics de casa coneixen i viuen de prop una de les meves dèries més arrelades: felicitar-los el dia del seu sant i el dia que fan anys. Res de l’altre món, no us penseu, un senzill SMS o un breu missatge de correu electrònic i a córrer. El que passa és que aquest
Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: és molt savi, el senyor iPod. Coneix perfectament els meus gustos i les meves cabòries, el punyetero. I una bona prova me la va donar ahir pel matí, durant el meu quart d’hora diari de bicicleta estàtica i de música que ell em tria aleatòriament entre
Poques setmanes després de la nostra anterior visita (vegeu aquí i també aquí) ahir l’A. i jo vàrem tornar a veure el nostre amic Francesc Castanyer. Com que m’ocuparia uns quants apunts seguits no entraré en els detalls que comporta el privilegi de poder tractar amb una persona de la seva delicadesa, experiència i bonhomia. I de la seva memòria, sorprenent
(la sèrie comença aquí) Un dia de finals dels 50 la Flor Natural dels Jocs Florals de l’exili, celebrats a París, la va guanyar una poeta desconeguda que es deia Maria Castanyer i Figueras, nascuda a Girona el 1913. No va trigar gaire Josep Carner, que era el mantenidor d’aquells Jocs, a saber que la guardonada era filla del seu amic olotí. Això va generar una breu
En la trobada palindromista d’Olot de finals de març (vegeu aquí) havíem quedat amb l’amic Francesc Castanyer -enginyer retirat i fascinat per la combinatòria dels números, la psicologia, les connexions neuronals i mil coses més- de tornar-nos a veure a Barcelona i passar un diumenge junts a casa nostra. Així de passada ell podria veure l’extensa col·lecció de bitllets capicua de tramvia,