Totxanes, totxos i maons

2019. Efemèrides, aniversaris i commemoracions

(Article publicat a la revista Serra d’Or 709, de gener de 2019)

La primera de les efemèrides de llarg abast de 2019 es remunta a 1194 amb el naixement, farà vuit-cents vint-i-cinc anys, de Moixé ben Nahman, metge i rabí de Girona, conegut com Nahmanides i també amb el nom català de Bonastruc Sa Porta. Farà també set-cents setanta-cinc anys que uns dos-cents càtars varen ser cremats vius, el 16 de març, en el que ara es coneix amb el nom de Pla dels Cremats, al peu del castell de Montsegur, a l’Arieja. També es compliran sis-cents anys de la mort, el 5 d’abril, de Sant Vicent Ferrer mentre predicava a Gwened (Vannes), a la Bretanya, i de la creació, l’11 de febrer, del Consell General de les Valls, la primera cambra parlamentària d’Andorra.

Es compliran quatre-cents vint-i-cinc anys del naixement, el 21 d’abril, de Joan Sala i Ferrer, mític bandoler conegut amb el sobrenom de “Serrallonga”, i quatre-cents anys de l’acabament de la façana renaixentista del Palau de la Generalitat. El 6 de setembre es compliran tres-cents setanta-cinc anys del naixement de l’organista i compositor valencià Joan Baptista Cabanilles; també farà tres-cents cinquanta anys del naixement, a Sant Hilari Sacalm, del general austriacista Josep Moragues i el 28 de setembre es compliran dos-cents anys del naixement, a Figueres, de l’enginyer, polític i inventor Narcís Monturiol.

El Baró de Maldà i altres aniversaris

L’apartat de commemoracions de llarg abast continua amb un parell més que estan relacionades amb la mateixa persona: Don Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà, que el 10 de juliol farà dos-cents cinquanta anys que va començar el “Calaix de sastre”, l’obra que va anar escrivint al llarg de la seva vida, fins que el 15 de febrer de 1819 -és a dir, farà dos-cents anys- es va morir.

Es compliran cent cinquanta anys del naixement, l’1 d’octubre, de Josep Torres, el popular “Toresky”, ventríloc i locutor de Ràdio Barcelona, de Caterina Albert “Víctor Català” (11 de setembre), Maria Antònia Salvà (4 de novembre) i Teresa Mestre de Baladia, la “ben plantada” que va popularitzar Eugeni d’Ors.

I farà cent vint-i-cinc anys del naixement de Josep Maria de Sagarra i Josep Obiols (5 de març), Domènec Guansé (17 de març), Miquel Llor (3 de maig), Joan Salvat-Papasseit (16 de maig), l’escultor Fidel Aguilar (20 de juliol) i Ferran Soldevila (24 d’octubre).

Centenaris il·lustres

El 2019 es compliran cent anys del naixement de Fèlix Cucurull (12 de gener), Joan Brossa (19 de gener), Joan Bastardas i Parera (4 de febrer), Joan Ainaud de Lasarte (25 de març), Ramon Margalef (16 de maig), Joaquín Soler Serrano (19 d’agost), Teresa Rebull (21 de setembre), el baríton Manuel Ausensi i Teresa Pàmies (8 d’octubre) i Jesús Blasco (3 de novembre). Són també nascuts el 1919 Alfred Giner Sorolla, Josep Maria Vilaseca i Marcet, Joan Obiols, Maria Font de Carulla, el dibuixant Joan Ferràndiz i Josep Morera Falcó.

Pel que fa a l’apartat de defuncions farà cent anys de la mort de Joaquim Folguera, Dolors Monserdà, Frederic Rahola, Modest Urgell i l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà.

Pel que fa a esdeveniments es commemora també un segle de la publicació, el 18 de novembre, al diari La Publicitat de la primera “Conversa filològica”, de Pompeu Fabra, una sèrie que es va anar publicant durant nou anys; del primer Congrés Turístic de Catalunya (19 a 22 de juny), de la vaga de La Canadenca (entre el 8 de febrer i el 27 de març) i de l’erecció, a Montjuïc, de les quatre columnes al·legòriques de Puig i Cadafalch enderrocades nou anys després pel dictador Primo de Rivera i reconstruïdes el 2011.

Farà noranta anys de la creació del “Conferentia Club”, una iniciativa cultural poc coneguda fundada per Francesc Cambó i presidida per Isabel Llorach, de l’Exposició Internacional de Barcelona, que es va inaugurar el 20 de maig i va tancar portes el 15 de gener de 1930, i del “dimarts negre” de la Borsa de Nova York (29 d’octubre) que va ser l’origen de la Gran Depressió.

Al llarg de 2019 compliran noranta anys el cineasta Pere Portabella (11 de febrer), l’activista cultural Nemesi Solà (16 de febrer) i el músic Josep Maria Mestres Quadreny (4 de març).

L’1 de setembre farà vuitanta anys del començament de la Segona Guerra Mundial, i Roser Capdevila (23 de gener), Oriol Vergés (21 d’abril), Jaume Aragall (6 de juny), Lluís Permanyer (5 de setembre), Joan F. Mira (3 de desembre) i Ricard Bofill (5 de desembre) compliran vuitanta anys.

Farà setanta-cinc anys

Al llarg dels propers mesos Celdoni Fonoll i Daniel Giralt-Miracle compliran setanta-cinc anys. Pel que fa a esdeveniments de 1944 son destacables la fundació de l’editorial Aymà, la publicació de “Les formes de la vida catalana”, de Josep Ferrater Móra, el debut de Victòria dels Àngels al Palau de la Música Catalana, l’edició clandestina del primer número de la revista “Poesia” de Josep Palau i Fabre, la publicació autoritzada, però amb ortografia pre-fabriana, de les Obres Completes de Jacint Verdaguer per part de l’editorial Selecta i la primera edició del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs.

Compliran setanta anys Joaquim Maria Puyal, Andreu Martín, Toti Soler i Maria Barbal. El mes d’abril de 1949 es va fundar la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia i el maig va sortir el primer número de la revista “Germinabit”, evolució de l’antic noticiari de la Unió Escolania de Montserrat. Ireneu Segarra i Josep Benet n’eren els responsables de l’edició.

Farà seixanta anys de la publicació, al número de gener de 1959 de “Germinabit”, de l’article “Ens calen cançons d’ara”, de Lluís Serrahima, considerat el germen del que poc després va ser la Nova Cançó. La revista es va transformar en “Serra d’Or” i l’octubre del mateix any n’apareixia el número inaugural. El 5 de maig es va produir l’única actuació de Maria Callas al Gran Teatre del Liceu, el 21 de juny Luís de Galinsoga, director de La Vanguardia Española, va insultar greument els catalans al final d’una missa a la parròquia de Sant Ildefons i el 12 de juliol es va morir Carles Riba.

Farà cinquanta anys

L’any 1969 es va concedir per primera vegada el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que va ser pel doctor Jordi Rubió i Balaguer. El 27 d’abril Joan Miró va pintar un mural efímer (es va poder veure fins al 30 de juny, quan va ser destruït pel mateix autor) de 44 metres de llarg a la part baixa de la façana del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona com a complement de l’exposició “Miró, otro” que es feia en les mateixes dates. La Trinca va publicar el seu primer disc: un senzill amb “La Trinca” i “Quin nas!”. Editorial Pòrtic va publicar els “Contrapunts al Camí de l’Opus Dei”, de mossèn Josep Dalmau, llibre que va ser prohibit pel règim poc temps després de la seva sortida al carrer. Es va cele-brar la primera edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, i també varen començar a Ripoll les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra que durant un quart de segle varen ser itinerants per totes les terres de parla catalana. L’activista cultural Joan Ballester i Canals va obrir la llibreria Públia al carrer Consell de Cent de Barcelona, Edicions 62 va comercialitzar el primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (A/ami), Romà Planas i Àngel Castanyer varen crear les Edicions Catalanes de París, i Òmnium Cultural va posar en marxa les campanyes “Català a l’escola” i “Llegiu llibres en català”, derivacions del centenari de Pompeu Fabra que s’havia celebrat l’any anterior.

Al llarg de 1969 ens varen deixar Alexandre Galí, Josep Maria de Sucre, Margarida Xirgu, Josep Segrelles i Mercè Capsir.

El 24 de febrer farà quaranta anys de la sortida del primer número d’El Punt Diari, a Girona, i entre setembre i novembre varen començar les seves activitats tres referències molt importants de la nostra cultura: l’editorial Quaderns Crema, el Taller de Músics i la companyia de teatre El Tricicle.

L’1 de gener de 1989 va entrar en vigor la normativa que obligava a canviar la denominació d’origen “xampany” per “cava”. També es compleixen trenta anys de la primera edició del Mercat de Música Viva de Vic i de la tancada a la seu de la conselleria de Cultura de diversos cantants catalans –Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Josep Tero, Jaume Escala, Maria Cinta, Joan Amèric…– en protesta per la poca atenció que les institucions dedicaven a la música feta aquí.

Farà vint-i-cinc anys

L’últim dia de gener de 1994 un incendi va destruir totalment el Gran Teatre del Liceu que reobriria les seves portes cinc anys després. El 19 de setembre el matemàtic britànic Andrew Wiles va demostrar el Teorema de Fermat, una equació que portava tres-cents cinquanta anys sense ser resolta per ningú. A finals d’octubre es va crear a Morella la Xarxa Vives d’Universitats i varen començar les seves emis-sions Ràdio Estel i Barcelona Televisió.

Aquell mateix any ens varen deixar Pere Calders, Miquel Dolç, Lleó Borrell, Albert Closas, Ricard Giralt-Miracle, Frederica Montseny, Juan Gil-Albert, Ignacio F. Iquino i el ninotaire Josep Escobar.

Farà vint anys de la creació de l’emissora Catalunya Cultura, dintre del grup d’emissores de la Generalitat de Catalunya, que va funcionar fins al 2006. També es va inaugurar l’Auditori de Barcelona, de l’arquitecte Rafael Moneo. Pel que fa a les defuncions, al llarg de 1999 ens varen deixar Josep Tremoleda, Maria Àngels Anglada, Xavier Miserachs, Jordi Llimona, l’actor i estudiós del cinema Jordi Torras, Xavier Regàs i el cantant del grup Sau Carles Sabater.

L’any 2004 es va celebrar a Barcelona entre maig i setembre el Fòrum Internacional de les Cultures. El gener de 2009 es va celebrar la primera edició dels premis Gaudí del cinema català i a finals de novembre es compliran deu anys que l’empresa editora del diari El Punt va comprar el 100 per cent de les accions de l’Avui. I, per acabar, el 23 d’abril es compliran cinc anys de l’inici d’emissions d’El Punt Avui TV.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!