Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

2 d'abril de 2008
0 comentaris

“Per tapa, rap i pop. Opípar àpat rep!” (dissabte de palíndroms a Igualada).

Un any més la gent del Club Palindròmic Internacional (CPI) hem celebrat la nostra festa. L’any passat (vegeu aquí) la cita va ser a Olot. L’any anterior havia estat a Súria i enguany, el dissabte passat més concretament, la trobada va ser a Igualada. I val a dir que no ens vàrem estar de res: fins i tot el diari Regió 7 (vegeu aquí) es va fer ressò de l’esdeveniment. 

La jornada va començar a la Tossa de Montbui, amb una magnífica vista de la conca d’Òdena i una no menys magnífica imatge policromada de la Mare de Déu de Gràcia (vegeu l’arxiu al final de l’apunt).  (n’hi ha més)

Després vàrem fer una visita -més breu del que hauria estat desitjable- al Museu de la Pell i tot seguit vàrem anar cap a Cal Ble a fer el dinar de celebració.

Tot just ocupar el nostre lloc a la taula ja vàrem trobar la primera mostra d’enginy, en aquest cas atribuïble a Jesús Lladó, l’organitzador de la tobada: un parell de palíndroms fets especialment per a l’ocasió que il·lustraven el menú.

“El bon àpat: mató, pop i hipopòtam, tapa noble!” i el que he triat com a títol de l’apunt.

Markos Gimeno, palindromista en llengua basca (vegeu aquí el seu Bloc) ens va regalar un punt de llibre fet manualment amb pasta de paper i marcat amb una frase capicua: “esanikerruzegibat / tabigezurrekinase” que significa: “Dir amb força una veritat / i satisfer amb dues mentides”. Una meravella, vaja.

Xavier Torres, el cuiner palindromista, ens va obsequiar amb una altra filigrana: “Avisada l’au gira, mai a mar; Igualada sí, va”.

De Xile ens va venir Sylvia Tichauer i de terres mexicanes una nodrida ambaixada capitanejada per Willy de Winter, políglota, traductor, palindromista i campió d’escacs. Ell ens va amenitzar la sobretaula amb una sèrie de reptes mentals i lingüístics que ens varen ajudar a posar les postres a lloc.

Jo vaig tenir la sort de guanyar un dels seus llibres, que em va dedicar molt amablement. Es tracta de “La nueva picardía palindrómica” que, per entendre’ns, des de la portada ja ens informa que “Sexo box es” i a dintre té troballes com: “¿Es racha “gay” agacharse?”, “Yo, Herculano, lucro poco… Por culona lucré hoy” o “Sin anís o no, como taco. Coca tomo con o sin anís”.

L’amic Francesc Castanyer, el degà de la colla, aquesta vegada no va fabricar-nos cap palíndrom a l’hora de dinar com sí que va fer a Olot. Va ser allí, per cert, on ens vàrem trobar a la taula un espectacular fuet amb l’etiqueta següent: “Obté, ufà, fuet bo”.

També vàrem tenir absències. La més significativa va ser la de Josep Maria Albaiges (vegeu aquí) per problemes familiars de salut.

I pel que fa a l’A. i a mi val a dir que, com sempre, ens vàrem posar en un racò per molestar al menys possible i mirar d’aprendre de tota aquella colla de savis. En aquest sentit puc dir que per a nosaltres dos va ser un dia ben instructiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!