Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

29 de març de 2023
0 comentaris

2022: un resum de l’any literari (Serra d’Or, març de 2023).

2022. Un resum de l’any literari

(Article publicat a la revista Serra d’Or 759, març de 2023)

L’any 2022 va ser, afortunadament, un any de normalitat gairebé total, cosa que després d’uns anys complicats per culpa de la pandèmia començava a ser necessari. Al llarg dels dotze mesos es varen commemorar els centenaris de dos gegants de les nostres lletres: Gabriel Ferrater i Joan Fuster. El comissari de l’Any Ferrater va ser Jordi Cornudella i pel que fa a l’Any Joan Fuster n’hi va haver dos: Francesc Pérez Moragón al País Valencià i Enric Sòria al Principat.

 

Els premis a obra nova

Com cada any, la llista de premis comença la nit del 6 de gener amb el Josep Pla concedit a “La vall de la llum”, de Toni Cruanyes; el 17 de gener el jurat del premi Anagrama de novel·la va declarar el premi desert; en els premis Ciutat de Palma els guardonats varen ser Toni Arencón, en narrativa, i Elm Puig, en poesia; i el premi Ramon Llull se’l va emportar Empar Moliner amb “Benvolguda”.

El 17 de febrer el premi Carlemany al Foment de la Lectura el va guanyar Laura Gonzalvo amb “La llista de les coses impossibles”. El 13 de març els veterans premis Recull de Blanes varen distingir Jaume Aubanell, Joan Graell, Ferran Garcia-Oliver i Ruth Vilar; el premi de poesia Martí Dot va ser per a “Oculta mel”, de Carla Marco; i el premi Roc Boronat per a “Covarda, vella, tan salvatge”, d’Arià Paco.

El mes d’abril els Jocs Florals de Barcelona els va guanyar el poemari “A través”, de Glòria Coll; els premis Vila de Santanyí varen donar el següent veredicte: “Esquerpes o bucòliques”, d’Antoni Nomen, en poesia, “El bosc de la vampira”, de Joan Deusa, en narrativa, i “Zona inundable”, de Marta Barceló, en teatre; el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni va ser per a “El coeficient de flotabilitat”, de Josep Domènech Ponsatí; i el premi Maria-Mercè Marçal de poesia per a “La longitud de l’aire”, de Miquel Trilla.

El mes de maig els premis Ciutat de Tarragona varen donar el següent quadre de guanyadors: “Amor”, de Manel Castromil, en narrativa, “Les filles de la nit i altres contes”, de Jordi Diu Rubio, en narrativa curta, també varen haver premis per a Marina Laboreo Roig pel projecte de traduir ‘Tot Ubú’ d’Alfred Jarry i per a Joaquim Mallafré per la seva trajectòria en el camp de la traducció; el premi de poesia Josep M. López Picó va ser per a “Poblament”, de Xevi Pujol; i els premis Alfons el Magnànim València varen distingir “Pavana per a un infant difunt”, de Vicent Enric Belda, en narrativa, i “Els contorns de l’abisme”, d’Albert Garcia Elena, en poesia.

El mes de juny va començar amb el premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya que va ser per a ”La captura”, de Mariona Bessa; el BBVA Sant Joan va ser declarat desert; el Nèstor Luján de novel·la històrica va ser per a “Francesca de Barcelona”, de Laia Perearnau; el premi d’assaig Ricard Torrents va anar a mans de Jordi Julià per “L’Odissea de Mercè Rodoreda”; el premi Emili Teixidor per a primers lectors va ser per a “Embolic a la biblioselva”, d’Irene Verdú; el premi de poesia de Sant Cugat el va guanyar “El Caire Formentera”, de Carles Rebassa; el premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida va ser per a Anna Rubio i el seu recull de contes ‘Plaers’; el premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic va anar a mans de Francesc Torralba per ‘L’ètica algorítmica’; i el premi Amadeu Oller de poesia el va guanyar “Sarcop”, d’Eduard Olesti.

Setembre va ser el mes del premis literaris de Girona: el Prudenci Bertrana de novel·la se’l va emportar “El fabricant de records”, de Martí Gironell, el Miquel de Palol de poesia el va guanyar “Les ocultacions”, d’Anna Gual, el Carles Rahola d’assaig va ser per a “Josep Fornas, el solucionador”, de Joan Esculies, i el Ramon Muntaner de literatura juvenil per a “Veïns especials”, d’Arturo Padilla i Rubèn Montañá.

El mes d’octubre el premi Vaixell de Vapor de narrativa infantil va ser per a “Els lletrafòbics i el senyor No-Nom”, de Roser Rimbau, i el Gran Angular de narrativa juvenil va ser declarat desert; l’obra guanyadora del premi Born de Teatre va ser “El gos”, de Lluïsa Cunillé; el premi d’assaig de l’Ateneu Barcelonès va ser per a “Alemanya vista des de la política i la cultura catalanes entre 1890 i 1914”, de Xavier Fleck Gatius. Pel que fa als valencians premis Octubre les obres i autors guanyadors varen ser “Només se salvaran els llamps”, d’Antoni Mas Busquets, en narrativa, “Paradísia”, de Laia Llobera, en poesia, i “Les maleïdes”, de Sergio Baos, en teatre; el premi Joan Fuster d’assaig, en canvi, va quedar desert; i el 30 d’octubre el premi de novel·la curta Just M. Casero va ser per a “La casa dels caps de setmana”, de Marta Pasqual.

El 8 de novembre el premi Proa de novel·la era per a ‘Mater’, de Martí Domínguez; els premis Ciutat d’Alzira els varen guanyar Tomàs Llopis (novel·la), Rosa Sanchis i Caudet (narrativa juvenil), Belén Balaguer (narrativa infantil), Francesc Pastor Verdú (poesia), Aitana Guia (assaig) i Josep Julien (teatre); en els premis literaris de Lleida el Josep Vallverdú d’assaig va ser per a “La serp i la poma: al voltant del llenguatge poètic”, de Josep Maria Sala-Valldaura, i el Màrius Torres de poesia per a “Llavors”, de Marina Miralles; en el marc del premis d’Arts i Lletres de Premià de Dalt, Laura Rosich guanyava el Marià Manent de poesia i David Soler Ortínez, el Valerià Pujol de narrativa; els guanyadors dels premis literaris de Gandia varen ser Jordi Sebastià (narrativa) i Xavier Mas Craviotto (poesia); i els darrers dies de novembre el jurat del premi Documenta va declarar el premi desert.

Desembre va començar amb el premi de poesia Francesc Garriga que va guanyar “Som aquí”, de Jèssica Ferrer; i el dia 13 es varen conèixer els premis de la Nit de Santa Llúcia amb el següent veredicte: el Sant Jordi de novel·la per a “Les nostres mares”, de Gemma Ruiz; el Carles Riba de poesia per a “Un llum que crema”, de Jordi Llavina; el Mercè Rodoreda de contes per a “Unes ganes salvatges de cridar”, de Marc Vintró; el Josep M. Folch i Torras de novel·les per a nois i noies va ser declarat desert; el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per a “Un far a la fi del món”, de Gerard Guix; el Muriel Casals de Comunicació al periodista Manel Alías per la cobertura de la guerra a Ucraïna i el Premi Internacional Joan B. Cendrós per a la traductora Mara Faye Lethem.

 

Premis de la crítica, guardons i honors

La relació de premis a obres ja publicades es va obrir el 24 de gener amb el premi Òmnium a la millor novel·la catalana de 2021 guanyat per Joan-Lluís Lluís amb “Junil a les terres dels bàrbars”; pocs dies després els premis Ciutat de Barcelona distingien Irene Pujadas per “Els desperfectes” (literatura catalana), Miquel Cabal per la seva versió de ‘Crim i càstig’ (traducció) i Joana Masó per “Tosquelles. Curar les institucions” (assaig). El mes de febrer el premi Finestres al millor llibre de narrativa publicat l’any anterior va ser per a “La verda és porta”, de Joan Todó; i el premi Joaquim Amat-Piniella el guanyava “La casa dels avis”, de Vicenç Villatoro. El 2 de març el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes es va donar a Antònia Vicens.

El mes d’abril els premis Cavall Verd varen distingir “D’una sola branca”, de Susanna Rafart, i la traducció de “Buidor d’amor”, d’Alda Merini, feta per Nora Albert. Els premis de la Crítica Catalana varen ser per “Els angles morts”, de Borja Bagunyà (narrativa) i “La vista als dits”, de Joan Todó (poesia); el premi Cadaqués a Quima Jaume va anar a mans de Jaume Pont pel conjunt de la seva obra. El mes de maig començava amb el premi Jaume Fuster dels escriptors catalans concedit a Olga Xirinacs; els premis Ictineu de ciència-ficció i literatura fantàstica varen ser per a “L’estrany miratge”, d’Enric Herce (novel·la), i “Revolucionaris”, de Salvador Macip (conte). El premi Maria Àngels Anglada el va guanyar Alba Dalmau, i els Premis Nacionals de Cultura varen distingir l’escriptora Rosa Fabregat i el PEN Català.

El mes de juny el premi Joan Crexells va ser per a “Junil a les terres dels bàrbars”, de Joan-Lluís Lluís; el premi Llibreter per a “L’instant abans de l’impacte”, de Glòria de Castro, i “L’hivern del Sr. Jeroni”, d’Eulàlia Canal, i el Memorial Pere Rodeja a la llibreria Etcètera i al periodista Marc Giró. El mes de juliol es va saber que el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català era per a Joan F. Mira.

El mes d’octubre el Ministerio de Cultura va concedir el ‘Premio Nacional de Traducción’, a la versió en català dels ‘Pensaments i opuscles de Pascal’ de Pere Lluís Font. El premi Pen Català de traducció se’l van repartir Feliu Formosa i Pere Lluís Font per les seves traduccions de Nelly Sachs i Blaise Pascal, respectivament. El quadre de guanyadors dels premis Crítica Serra d’Or va ser el següent: Víctor García Tur (novel·la), Carles Dachs (poesia), Joan Todó (assaig), Joana Masó (estudis literaris), Josep M. Jaumà (traducció), Salvador Comelles i Christian Inaraja (literatura infantil), la col·lecció ‘Petit Sàpiens’ (coneixements), Òscar Intente (muntatge teatral), Sol Picó (espectacle de dansa), Rhum & Cía. (espectacle de pallassos), la col·lecció ‘Teatre’ de Lleonard Muntaner Editor (aportació més interessant), Mariona Lladonosa Latorre i Manuel Lladonosa Vall-llebrera (Recerca d’humanitats), Jesús Burgueño (Recerca de ciències) i Gemma Domènech, Salomó Marquès, José M. Murià i Angèlica Peregrina (catalanística). La Lletra d’Or va ser per a “Autobiografia autoritzada”, de Neus Canyelles, i el premi El Setè Cel de Salt a la millor novel·la publicada el 2021 es va atorgar a “Junil a les terres dels bàrbars”, de Joan-Lluís Lluís.

Durant la Nit de l’Edició, celebrada el 21 de novembre, es va concedir el premi Atlàntida al foment de la lectura i defensa de la cultura a l’actor Josep Maria Pou. Tanquen aquesta llista els premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear que varen distingir Música Nostra, Margalida Solivellas, Filmin, FIET (Fira de Teatre Infantil i Juvenil), Mateu Morro, l’‘Aplec de Rondaies Mallorquines de Jordi d’es Racò, Júlia Colom i la Confraria Muchal Foundation.

 

Les baixes de 2022

La relació de defuncions de 2022 comença amb el pedagog, escriptor i especialista en cultura popular Joan Soler i Amigó, traspassat el 2 de gener a l’edat de 80 anys, i continua amb Antoni Dalmau (5 de gener, 70 anys), escriptor, traductor i polític; Jordi Sabatés (10 de gener, 73 anys), pianista, compositor i llicenciat en Física; Ricard Bofill i Levi (14 de gener, 82 anys), arquitecte i urbanista; Jordi Maluquer i Bonet (15 de gener, 86 anys), escriptor, periodista, fundador del diari Avui i crític musical; Fina Cardona (2 de febrer, 65 anys), poeta valenciana; Jordi Albertí (3 de febrer, 71 anys), escriptor, filòleg i editor; Maria Antònia Oliver (10 de febrer, 75 anys), escriptora mallorquina i traductora. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016; Jordi Soler i Font ‘Helios’ (14 de febrer, 83 anys), periodista, dibuixant i fotògraf; José Martí Gómez (22 de febrer, 85 anys), periodista; Miquel Strubell i Trueta (5 de març, 72 anys), sociolingüista i fundador de l’ANC; Pau Riba i Romeva (6 de març, 73 anys), cantant, músic i escriptor; Rafael Aracil (13 d’abril, 81 anys), historiador; Josep Massot (24 d’abril, 80 anys), monjo benedictí, filòleg, historiador i director des de 1971 de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Joan Manuel Pérez i Pinya (5 de maig, 59 anys), poeta i filòleg mallorquí; Jaume Reixach (7 de maig, 82 anys), teòleg, filòleg i escriptor; Xesc Barceló (6 de juny, 79 anys), guionista i escriptor mallorquí; Jordi Bonet i Armengol (20 de juny, 97 anys), arquitecte, dirigent de l’escoltisme i activista cultural; Xavier Amorós (18 de juliol, 99 anys), poeta i polític; Joan Francesc López Casasnoves (19 de juliol, 69 anys), filòleg, poeta i polític menorquí; Sergi Jover i Rejsek (17 d’agost, 72 anys), poeta i traductor; Josep Espar Ticó (22 d’agost, 94 anys), polític, advocat, activista cultural i mecenes; Vicenç Pagès i Jordà (27 d’agost, 58 anys), escriptor, professor i crític literari; Ko Tazawa (24 de setembre, 69 anys), traductor, lingüista i catalanòfil japonès; Àngel Casas (1 d’octubre, 76 anys), periodista, crític musical i escriptor; Antoni Ferrer i Perales (3 d’octubre, 78 anys), poeta, crític literari i professor; Francesc Castanyer i Figueres (20 de novembre, 106 anys), enginyer, enigmista i creador de jocs; Lluís Pau i Vilà (3 de desembre, 70 anys), poeta, periodista i músic, i Llorenç Soldevila i Balart (10 de desembre, 72 anys), escriptor, filòleg, professor i historiador de la literatura catalana.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!