Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

18 de febrer de 2015
0 comentaris

Francesc Castanyer, 99 anys.

Avui l’estimat amic Francesc Castanyer compleix 99 anys. I hi arriba amb una envejable claredat d’idees i amb el sarró dels projectes encara carregat. Ho repeteixo: envejable.

Pels habituals d’aquestes Totxanes en Francesc no és pas una referència estranya. Hi ha un munt d’apunts en els quals he parlat d’aquest home, enginyer de professió (va ser un dels que varen participar en l’electrificació de les terres pirinenques que Pep Coll descriu tan bé en el seu llibre “El segle de la llum”), d’àmplia cultura humanística, amant de les matemàtiques, perpètuament encuriosit i, entre moltes altres activitats i aficions més, fundador, amb el ja traspassat Josep Maria Albaigés, del Club Palindromista Internacional (CPI). És a dir, l’entitat que aplega els amants dels palíndroms.

Sense voler fatigar-vos gaire jo us recomanaria la lectura d’aquest apunt, d’aquestaquest i aquest (dedicats especialment als amants de Josep Carner) i d’aquest altre en el que parlo de la Maria Castanyer, la seva germana ja traspassada, un altre personatge de categoria.

Com no podia ser altrament, els bons amics del CPI avui li dediquen pàgina principal (aquesta) i amb la present nota les Totxanes s’afegeixen de manera modesta al reconeixement d’aquesta gran persona.

Compromisos personals m’han privat de poder penjar aquest apunt a l’hora habitual (les 5 del matí), cosa que em fa pensar que, de fet, ell no el llegirà fins demà. Tant se val, les celebracions tenen capvuitada i la meva admiració i respecte per en Castanyer depassen la convenció d’un ritual.

Em consta que en la residència on viu cada matí, ben d’hora ben d’hora, és el primer a baixar per recollir els seus diaris –El Punt Avui i La Vanguardia– i a resoldre tots els encreuats abans que el cridin per esmorzar. Primerament, però, els fotocopia perquè també els puguin utilitzar els companys de residència que en tinguin ganes.

Després entra a Internet, despatxa el seu correu electrònic i comença el seu itinerari per la xarxa. Aquestes Totxanes tenen l’honor de ser una de les seves visites diàries i de vegades, si el que llegeix li fa peça, no s’està d’enviar-me un correu tot comentant la jugada.

Em consta que li agrada especialment la meva sèrie de cartes que escric per a la meva néta. I, pel que fa als encreuats, em consta també el contenciós que té amb el comú amic Màrius Serra quan s’entesta a definir “llar o residència d’avis” amb les quatre lletres de la paraula ASIL.

Estimat Francesc, ànim i il·lusió (frase retòrica, per cert, ja que invoca dues virtuts de les quals vas sobrat). Gràcies per ser com ets i fins a la propera!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!