VIA A VIA

Parlàvem l’altre dia del “Transversal”, nom amb què fou popularment conegut el que ara és oficialment la línia 1 o vermella. Durant molts anys va ser explotada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, companyia participada per la Banca Marsans, el propi Ajuntament de Barcelona i un personatge de vida novel·lesca: Horacio Echevarrieta Maruri.

Echevarrieta era un empresari bilbaí que va participar al llarg de la seva vida en negocis i projectes de tota mena: mines, drassanes, diaris, l’eixample de la seva ciutat natal, la Gran Via madrilenya… Tenia interessos a Iberduero i als Ciments Portland, i pel que fa al sector del transport, que és el que ens interessa, fou promotor, a més del metro barceloní, del telefèric de les catarates del Niàgara i fundador d’Iberia. Es va associar amb l’almirall Canaris per construir el submarí E-1 i encara li va quedar humor i ganes per dedicar-se a l’espionatge. Com que tenia bons contactes al protectorat marroquí, va gestionar i aconseguir l’alliberament dels presoners d’Annual; com a premi, el govern espanyol li oferí el títol de Marquès del Rescat (no és broma), però el refusà.

A partir dels anys trenta, començaren els infortunis per Echevarrieta. Empresonat durant la Segona República, el franquisme li nacionalitzà Iberia i les drassanes, i per acabar-ho d’adobar, l’explosió d’un polvorí a Cadis acabà amb el seu darrer negoci. Quan morí a Barakaldo el 1963, el metro de Barcelona ja feia dos anys que estava completament municipalitzat.

Sens dubte, una vida de pel·lícula. El 2011 es realitzà el documental El último magnate (The Last Tycoon) sobre els negocis d’aquest Randolph Hearst bilbaí, factòtum del metro de Barcelona.

[Imatge: es.wickipedia.org]