Recordada pel·lícula de 1956, protagonitzada per David Niven i Mario Moreno, Cantinflas, premiada amb cinc Oscar i basada en l’encara més coneguda novel·la de Jules Verne (dreta). Phileas Fogg, un
prototípic gentleman anglès, aposta 20.000 lliures amb els seus companys del Reform Club que es veu capaç de donar la volta al món en vuitanta dies. L’origen de la discussió és un article del Daily Telegraph on s’afirma que això serà possible gràcies a l’obertura d’un tram del ferrocarril a l’Índia. El nostre transport de referència, doncs, està en la gènesi de les aventures de Fogg i del seu fidel servent Passepartout al voltant de la terra.
prototípic gentleman anglès, aposta 20.000 lliures amb els seus companys del Reform Club que es veu capaç de donar la volta al món en vuitanta dies. L’origen de la discussió és un article del Daily Telegraph on s’afirma que això serà possible gràcies a l’obertura d’un tram del ferrocarril a l’Índia. El nostre transport de referència, doncs, està en la gènesi de les aventures de Fogg i del seu fidel servent Passepartout al voltant de la terra.Al costat del vaixell, el ferrocarril serà determinant com a transport per tal d’aconseguir el seu anhelat objectiu, i ho serà especialment en dos trajectes: de Bombai a Calcuta, a l’Índia, i de San Francisco a Nova York, als Estats Units. De fet, sembla ser que la trama de la novel·la de Verne el 1873 fou influïda per l’impacte de dos significatius esdeveniments ferroviaris recents: la finalització del ferrocarril transcontinental nord-americà (1869) i el seu equivalent al subcontinent indi (1870).
El viatge per l’Índia no és plàcid. Fogg s’assabenta que la notícia del Daily Telegraph no era correcta perquè faltava construir el tram de Kholby a Allahabad (80 km), cosa que l’obliga a comprar un elefant per proseguir el recorregut. En aquesta part del film té un petit paper l’actor anglès de pel·lícules mudes i sonores Ronald Colman, que fa d’oficial de la Great Indian Peninsular Railway (a dalt).No més tranquila és la travessa dels Estats Units; el tren amb el que viatgen es troba un ramat de bisons creuant les vies, un pont penjant col·lapsa i una tribu de guerrers siux ataca els nostres protagonistes, fins a aconseguir segrestar el pobre Passepartout. Abans d’arribar a l’estació d’Omaha, encara hauran de fer servir un artefacte per les vies mogut pel vent per desplaçar-se. En aquesta part de la pel·lícula també apareix un famós actor de pel·lícules mudes fent un cameo: Buster Keaton, en el paper de revisor del tren (a sota, amb Shirley Maclaine, David Niven i Cantinflas).
Dos últims trajecte ferroviaris apareixen al film, sense novetats destacades, a Irlanda (entre Queenstown i Dublín) i a Anglaterra (entre Liverpool i Londres). Per cert que, a la 
novel·la original, molt al principi hi figura un cinquè recorregut en tren (de París al port italià de Brindisi, passant per Torí) que la versió cinematogràfica eliminà, essent substituït per l’emblemàtic viatge en globus que els acaba duent a una Espanya decimonònica on no falten ni els toros ni el flamenc.
novel·la original, molt al principi hi figura un cinquè recorregut en tren (de París al port italià de Brindisi, passant per Torí) que la versió cinematogràfica eliminà, essent substituït per l’emblemàtic viatge en globus que els acaba duent a una Espanya decimonònica on no falten ni els toros ni el flamenc.