marginàlies

El pas dels Reis d’Orient per Bunyola no ha pogut ser més positiu: s’han recordat de tots els infants, fins i tot els que són víctimes de les guerres, la fam i l’abandonament, i per a tots ens han duit una de les coses més desitjades des de fa mesos: la pluja. Quan han acabat de repartir els presents, s’ha posat a ploure de valent i en pocs instants sobrepassàvem els vint litres per metre quadrat. Un regal inestimable.

El meu preceptor menor, abans d’anar a rebre’ls, ha demanat un paper i un bolígraf. En un quart de foli hi ha dibuixat un seguit de cors i ha dit que demanaria la signatura al Rei que li tocàs en sort. Tots pensàvem que, en ser el moment, s’arronsaria, però no: abans de prendre el present ha demanat al rei Melcior si li podia estampar una firma en el paper que li atansava i el Rei s’ha pres el temps que ha calgut per escriure-li clar i català que li tenia moltíssim d’afecte.

Els Reis, per això i per allò, depassen la màgia.