marginàlies

es ret la llum a la pua d’aigua
perquè callin els ulls
mentre la tinta es fa mur
i es constitueix la llum freda
que deixarem en herència
a qui entén el silenci
sense cap renou per companyia

sal a l’alba tirarà la flor
que fuig per desfer les cadenes d’or
i escriure amb els ulls
a l’esquena de la salvatgina
els versos que ningú no dirà
l’impossible que ens aclapara