Es pot considerar el troleibús un transport de cable? Sí i no. És discutible, però l’acceptarem com a un pop animal de companyia per tal de fer-li un forat en aquest bloc. Tot ve a tomb per la imminent publicació del llibre Los trolebuses en España y Portugal a l’editorial MAF, obra de Joan Alberich,
Es cregui o no, aquesta setmana he viscut dues vegades seguides la mateixa situació: algú al carrer m’ha preguntat com havia de fer per arribar a l’estació de Tarragona. Les dues persones que en dies diferents precisaven aquesta informació eren ambdós orientals, curiosament (residents o turistes, aquí ja no arribo). No m’estranya excessivament aquest fet:
* El tren commemoratiu Tarragona-Martorell arriba al Vendrell, “parada i fonda” del viatge, ja que aquí tindrà lloc el dinar popular. Però abans caldrà pagar novament el peatge de la música, la placa i els discursos a càrrec de les autoritats, que formen com un sol home. A la capital del Baix Penedès no hi falta
Aquí teniu una petita notícia del tren commemoratiu del 150è aniversari del ferrocarril de Tarragona a Martorell, que aplegà el diumenge una bona colla d’amics d’aquest mitjà de transport. Encara que sigui amb mancances i molt subjectiva, aquesta crònica sempre serà més complerta que la notícia que oferí ahir dilluns l’inefable Diari de Tarragona, on qualsevol semblança
Dimecres, 15 d’ abril del 2015, 19 hores: Acte acadèmic commemoratiu dels 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell. Conferència del professor Pere Pascual Domènech i presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Al Centre Cívic de l’Estació, el Vendrell. Dijous 16 d’abril de 2015, 19,30 hores: Presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Premi de
Ha arribat el moment de celebrar els 150 anys de l’arribada del ferrocarril a Tarragona. El 12 de març de 1865 es posava en servei la línia fins a València (amb un tram servit encara per diligències entre Amposta i Ulldecona durant dos anys). I el 15 d’abril següent començava a circular el ferrocarril des de Tarragona a Martorell i
S’acosten les eleccions municipals i arriben puntuals, metòdiques, exactes, les promeses polítiques per part de les diverses administracions públiques, amb la secreta esperança de que la ciutadania sabrà agrair-ho amb el vot a la respectiva formació que hi ha rere cada administració. Esperança que no amaga un punt de candidesa, si creuen que l’esmentada ciutadania continua mamant-se