Raimon i el capolat

He tornat a veure Raimon al palau de la música catalana, com vaig fer fa poc més d’un any. Ha estat bonic i tendre. Però també dur, perquè en aquest temps han passat moltes coses, i qui em va acompanyar aleshores ja no hi és, però l’he recordada en tot moment.

El concert, molt semblant a l’anterior. Amb un repàs a les millors cançons. Sense faltar "Parlant-me de tu", una de les que em porten més records. I les clàssiques, és clar. I la que va fer després del concert de Madrid, enguany fa 40 anys (i sembla que ho celebraran allà d’alguna manera, segons ha anunciat). I constatant que en aquest temps Raimon ha aprés a no desafinar. I fins i tot a cantar una miqueta bé.

I, també com sempre, ha cantat aquella que és un fragment de l’Espill de Jaume Roig on explica que a una taverna de París servien carn humana. I m’ha sobtat que fa servir, per parlar de picar la carn, el verb ‘capolar’. I m’ha sobtat pel temps que feia que no el sentia. Potser és que no m’he trobat la persona adequada, però a Barcelona mai no he sentit dir ‘capolat’ a la carn picada. Ni a València ciutat. La L., que ha vingut amb mi i que és d’Alberic, tampoc no ho diu (i segur que no s’ho menja!). Així que la paraula em transporta, sobretot, a les meues àvies, i a ma tia que encara ho diu, perquè a Alcoi es gasta el ‘capolat’ sobretot per fer la pilota del putxero. (Mmmm, boníssim).

Per cert, encara es troben els rovellets per afegir-los al caldo? (Crec que són com ‘projectes’ d’ous que es troben dins la gallina). Perquè jo als mercats del nord no en veig…

5 pensaments a “Raimon i el capolat

  1. Hola desficiosa!
    Tu també et vas quedar sense veure el final del documental, per tant. Hauríem pogut baixar junts. El concert va ser bonic, Raimon és sempre Raimon, però no estic d’acord amb això que dius que ha après a no desafinar i a cantar bé: sempre ha cantat bé! De fet, ahir vaig trobar que la veu era menys poderosa que d’habitud, però potser era perquè la sonorització em va semblar clarament deficient.
    Pel que fa a això de capolar, a Menorca no demanis carn picada perquè no t’entendran. Bé, ara t’entenen, és clar, però ells de tota la vida han dit carn capolada.
    Petons.
    Martí-*


  2. al meu poble, banyeres de mariola (l’alcoià) sempre s’ha demanat a la carnisseria ‘una quarta de capolat’, ‘mitja quarta…’  per a fer després les ‘pilotes’ o ‘fassedures’ pel putxero.

  3. En el Valencià en perill d’extinció (ja tardes en crompar-te’l!) ve lo del capolat com a alcoianisme flagrant, conque ja sâs per a on van ês tirs… encâ qu’en aragonés tammé existîx la paraula capolau, & el mateix significat!

    Per cert, en L’espill és a on diu lo de «Banyeres, més putes que costeres» (i lo d’«Alberic, poble freak», tammé)!


     

Respon a Toni Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *