Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 de juliol de 2016
1 comentari

Sobre la creativitat (i 2): les 100 idees de Pep Torres.

(La sèrie comença aquí)

Sempre m’afaito amb brotxa i, davant del mirall, no puc deixar de lamentar cada vegada el poc engrescador contrast entre la blancor nívia del sabó que em decora les galtes i el to trencat, més proper al groc que al blanc, de les meves dents.

M’agrada tenir la cuina polida i endreçada. Per això necessito tenir a mà un o dos draps de cuina. Uns draps que, tot i que sota de l’armari dels plats tinc uns ganxos de plàstic per penjar-los, solc deixar-los abandonats –sí, sí, desendreçats–  damunt del marbre.

No sóc gaire tocat i posat, però no puc evitar que una de les coses que em provoquen més mania és el pom de la porta d’un lavabo públic. Allí on conflueixen les mans de tothom que ha enllestit la feina… tant si se les han rentat com si no.

Detesto veure un quadre tort. És superior a les meves forces: la vista se’m clava en aquell tros de paret i no em quedo tranquil fins que l’adreço, per bé que en la majoria dels casos aquesta maniobra m’obliga a fer dues o tres proves, amb la corresponent presa de distància cada vegada per veure’n el resultat  i afinar abans de donar l’anomalia per resolta.

Vet aquí quatre situacions per les que passo sovint i que suporto amb estoïcisme sense que en seixanta-sis anys que tinc hagi estat capaç de prendre cap decisió per solucionar-les. Sort, però, que algú va pensar-hi i va arribar a la conclusió que potser es podria fabricar, per exemple, un sabó d’afaitar de color groc, o uns draps de cuina amb imant incorporat perquè es quedin enganxats a la nevera, o unes portes amb dos poms (un per a les mans netes i l’altre no), o un marc per a quadres amb un petit nivell d’aigua encastat a la part superior.

Sort, dic, que aquesta benemèrita persona existeix: es diu Pep Torres, va néixer a Barcelona el 1965, porta més de vint anys dedicat professionalment al món de la creativitat i els invents, és el fundador del Museu d’idees i invents de Barcelona (Miba) i acaba de treure un llibre en el que parla d’aquestes quatre situacions i de noranta-sis més, “100 ideas para llevar”, amb un subtítol d’allò més aclaridor “Ideas de negocio para mentes inquietas”.

El llibre és un estímul constant a observar la nostra quotidianitat, a analitzar les coses que no ens sembla que acaben de funcionar com voldríem i posar en marxa la imaginació per trobar solucions noves. O si més no, divertides.

En la introducció del llibre Pep Torres descriu els objectius que el mouen i ens dóna les pistes adequades per navegar a través d’aquest centenar d’idees. Tradueixo del castellà original:

“… no hi ha idees bones o dolentes, hi ha les que es realitzen i les que no. Punt. I és d’això, del que tracta aquest llibre. D’idees sublims i ridícules, de futurs possibles que estan dormint en aquestes pàgines, somiant que algú com tu hi cregui i els doni una oportunitat.

En aquest llibre he seleccionat les 100 millors idees que he pensat durant els darrers deu anys i que considero que poden resultar especialment inspiradores. Les pots aprofitar tal com estan, senzillament posant-les en pràctica. Pots modificar-les, combinar-les, muntar-hi un negoci, experimentar, deconstruir-les, inspirar-t’hi o fer tot el contrari del que proposo. Aquest és un llibre per marcar amb post-its les pàgines que t’agraden, per subratllar i per llegir amb un bloc i un bolígraf a les mans.

No busco inspirar-te, sinó que et convencis que val la pena realitzar, almenys, una idea a la vida (…) I ara et convido a que copiïs tant com puguis. Agafa el que necessitis i fes-lo servir. No et tallis. Però pensa. Sobretot pensa molt i conviu amb la incerta naturalesa que conforma l’essència de les idees.”

Després de llegir una presentació així el lector engrescat ja pot imaginar-se què és el que li espera al llarg de les dues-centes pàgines que té per endavant: papers d’embolicar caramels silenciosos per anar al cinema o al teatre, menjar de gos fosforescent per no trepitjar les cagarades quan es fa fosc, paper per imprimir currículums prèviament rebregat per estalviar feina a qui els llençarà a la paperera, botons d’ascensors que s’activen amb el nas per quan vas amb les dues mans carregades, cadires amb un cul reversible per l’estiu o l’hivern…

I al costat d’aquest bany de sentit comú i creativitat et pots trobar petites perles carregades de poesia com la que sense cap mena de dubte he adoptat com la meva idea preferida del llibre: una línia de mobles infantils amb certificat que no contenen monstres. Ni dins de l’armari ni sota el llit. Una idea que em sembla complementària d’aquell preciós conte que va escriure Santi Balmes, el líder del grup Love of Lesbian, que es diu “Jo mataré monstres per tu”.

Acabo aquesta mini sèrie de dos punts que he dedicat a la creativitat amb una recomanació: visiteu el Museu d’Idees i Invents de Barcelona (aquest és el seu web). És al carrer Ciutat, a tocar de l’Ajuntament, en els baixos de l’edifici on hi havia la seu del PSUC. Aneu-hi sense presses: us auguro una visita d’allò més profitosa… i creativa.

  1. M’encantan aquest tipus d’invents que, malauradament, moltes vegades queden al calaix. Suposo que el llibre deu ésser molt interessant i el museu també. L’únic problema es trobar temps per fer-ho tot. Post molt interessant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!