Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
“El Brexit, el 26-J i els errors dels avis”: la meva “estripada” d’ahir a Catalunya Ràdio.
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio
Podeu també sentir-lo fent clic aquí.
El Brexit, el 26-J i els errors dels avis
(L’estripada de l’1 de juliol al Catalunya Vespre)
En el referèndum del Brexit un 58 per cent dels més grans de 65 anys ha votat sortir de la Unió Europea. En canvi entre la població de 18 a 24 anys -els seus néts, vaja- el desig de marxar baixa al 24 per cent. Per això molts joves britànics se senten menystinguts: “Sou al final de les vostres vides i no us ha importat gens deixar-nos aquest llegat als que quedarem”, diuen amb raó.
Segons la tradició els avis sempre vetllem pel benestar dels néts, encara que de vegades els resultats no siguin els que volíem. I si parlo per mi ara, quan el país té a tocar l’aposta de futur més important, he de dir que em veig d’aquí a uns anys explicant a la meva néta que pels volts del 2016 érem molts els catalans que ja havíem desconnectat mentalment d’España.
Li diré que, pel delicte de posar urnes, l’estat espanyol va seure uns polítics al banc dels acusats, li parlaré de com les clavegueres d’aquell mateix estat manipulaven, mentien i en feien fatxenda, i finalment li explicaré que unes eleccions fetes al començament de l’estiu varen demostrar que Catalunya i España eren radicalment diferents. Aigua i oli.
També li parlaré d’Escòcia i del seu propòsit ferm de no sortir d’Europa. I de com pocs mesos després d’aquell estiu els catalans, considerant que allò ja no hi havia qui ho aguantés, vàrem fer el pas definitiu.
La néta em mirarà i dirà “Lògic. Realment teníeu ben poques sortides per triar”, i continuarà fent la seva amb tota normalitat. I jo em sentiré orgullós de veure que érem -i som- imparables. I que quan ens vàrem decidir a fer una bona estripada, la definitiva, no ens vàrem equivocar gens.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bé…
Res de diferent que el discurs oficial de TV3 i CatRadio sobre el Brexit:
Un cant estupefaent alabant la suposada i hipotètica superioritat juvenil enfront l’ancianitat sinonimicament i negativament titllada de vellesa senectil…
Aquest discurs que destil·la manca d’agraiment és totalment enganyós: ni tots els vells són uns descerebrats que miren només pels seus interessos “de vells”, ni tots els joves són voluntaris que només pensen en el bé dels altres… I el brexit no és una cosa negativa “per se” (tindrà els seus pros i contres, com ho té el pertanyer a un club tan poc democràtic com és la UE).
Potser la juventut que ha votat continuar dins la UE ha estat la mateixa que els estius i festes de guardar va a la costa del mediterranji de l’Estat espanyol a comportar-se d’una manera que a la terra dels seus vells no els hi deixarien fer (i encara alguns tenen la pocavergonya unidireccionjal de parlar de “llegats”). Però clar, per aquests l’eutanasia social no ha d’existir (només haurià d’existir pels vells improductius, com diuen i fan a Holanda…).
Atentament, i bon dissabte