Arxiu de la categoria: PRESENTACIONS LLIBRES

Recital Poètic musical: Autisme: trenquem el silenci amb la poesia

0
Publicat el 27 de maig de 2014

El grup de poesia Reversos va organitzar, el passat 20 de maig, un recital poètic musical per donar suport al Projecte Àgatha. Aquesta iniciativa vol sensibilitzar la societat, vol  trencar estigmes sobre l’autisme, una afecció molt desconeguda encara. El llibre Autisme: trenquem el silenci amb la poesia és una obra solidària amb les persones que pateixen aquest trastorn i amb les seves famílies. L’obra antològica inclou 150 poetes que han cedit els drets dels seus poemes, majoritàriament inèdits i pensats per aquesta antologia.

Darrera d’aquest gran projecte hi ha persones amb molt de coratge i  generositat i per l’ocasió vàrem tenir el plaer de comptar amb la presència de tres dels cinc curadors del llibre: la Marta Pérez Sierra, l’Eduard  Miró i Saladrigues i en Gabriel M. Pérez Fuster (tant en Víctor Panicello com en Miquel Àngel Lladó, aquest darrer de Mallorca, no van poder assistir-hi). Els curadors que ens van acompanyar tenen una dilatada trajectòria en el món de la poesia com a escriptors, i rapsodes alguns d’ells, i també com a dinamitzadors de la cultura. Ells ens van parlar del projecte Àgatha i del llibre que ha estat publicat per Viena Edicions.

 

També vam tenim el plaer i l’honor de comptar pel recital amb en Sergi Dantí, reconegut músic, cantautor i artista polifacètic, que ens va oferir alguna de les seves cançons.

Agraim la presència d’una representació dels poetes que han participat en el llibre: Montse Cercós, Empar Sáez, Miquel Santaeulàlia i Ivan Torrens.

També agraim als poetes César Bladé Barceló i a la Valentina Botana, que han participat en la revista del Projecte Àgatha, la lectura dels seus poemes i als rapsodes Marta Teixidó i Joan Opi que ens varen dir alguns poemes del llibre.

 

    

 

     

  

Manifestem la nostra satisfacció per l’èxit d’aquesta magnífica iniciativa i el desig que el Projecte encetat amb aquest llibre tingui continuïtat i llarga vida.

Fotografies: Gabriel M. Pérez, Marta Pérez Sierra i José Nicolás Sánchez

 

 

Autisme: trenquem el silenci amb la Poesia. Recital poètic musical.

1
Publicat el 13 de maig de 2014
El proper dimarts, 20 de maig, a l’Espai VilaWeb, es celebrarà el recital poètic musical  Autisme: trenquem el silenci amb la poesia.Hi intervindran:Músic: Sergi Dantí

Comptarem amb la presència dels curadors i poetes: Eduard Miró i Saladrigas, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez Sierra.

Poetes que participen en el llibre: Montse Cercós, Empar Sáez, Miquel Santaeulàlia i Ivan Torrens.

Poetes que participen en la revista del Projecte Àgatha: Valentina Botana, Cèsar Bladé Barceló.

Rapsodes convidats: Marta Teixidó, Joan Opi.

Cent cinquanta poetes escriuen per trencar el silenci i el desconeixement sobre l’autisme. El llibre, que s’emmarca dins del Projecte Àgatha, a cura de Miquel Àngel Lladó, Eduard Miró i Saladrigas, Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez Sierra, ha estat publicat per Viena Edicions.

Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia pretén ser un mitjà per sensibilitzar sobre l’autisme. Els drets d’autor del llibre van destinats íntegrament a entitats de Catalunya i de les Illes Balears que donen servei a persones amb autisme i a les seves famílies.

Us hi esperem!

 

“Dona i ocell” es presenta a l’espai VilaWeb

0
Publicat el 13 de maig de 2014
La presentació del llibre Dona i ocell d’Empar Sáez, XXXI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi, es va celebrar a l’Espai Vilaweb el passat dia 6 de maig i va comptar amb les escriptores Sílvia Armangué, Mercè Bagaria i Glòria Calafell que van entaular una interessant conversa-col·loqui amb l’autora.

 

Topen, abruptament, les aus contra

els esculls;

cauen en somnis blancs

espicassats d’escuma i vori

en l’angle obtús del desvari.

 

Dus una brasa al bec.

 

Orba, et plegues al cant esbocat

i al delit de la fosca.

S’envolen les mans ossoses,

s’arquegen suament els membres,

es desnuen les boques.

 

Tornen els llavis a emprendre

               fermament la paraula.

 

Dona i ocell, Empar Sáez


Sepultat de fulles

dormites,

fas niu en el cor vell del desig.

 

Descorda’t les ales, muda la pell.

Romandrà el teu vol

en la llum perenne de l’arbre.

 

Desperta’t,

enarbora l’ombra de les arrels,

 

envesteix la llum    dispersa

sota el gran núvol de fulles;

arreplega i retorna’m

la llum màgica feta ocell.

Dona i ocell, Empar Sáez

M’alço, nua de fulles,

per rebre el teu vent.

 

La veu s’estronca pel marge

equívoc de l’alba. 

Defallir, caure agemolida

damunt sepulcres d’hivern

per on s’abat el fred

i s’osca la basarda.

 

Camino tan lentament

que torno a ser arbre;

 

grèvola l’escorça, vibrada d’ombres.

 

M’acompanyen ocells de pluja,

el vent púrpura, la negra gebrada.

 

Emprenc camins a l’obaga

en els vells dominis de la nit.

 

Dona i ocell, Empar Sáez

 

En el blanc del silenci nia la paraula.

Travessa la besada púrpura dels llavis,

esvoletega en l’espai minso del bleix,

 

mor             tallant la llengua del vent.

 

Dona i ocell, Empar Sáez

Membres del grup Reversos, organitzadors de l’acte, van dir alguns dels poemes del llibre.

Fotografies: Aureli Ruiz i Ferran d’Armengol

 

 

Presentació del llibre “Dona i ocell”, XXXI Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi

0
Publicat el 29 d'abril de 2014

El proper dimarts 6 de maig a dos quarts de vuit del vespre es presenta a l’Espai Vilaweb el llibre Dona i ocell, d’Empar Sáez, XXXI Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi.

El llibre ha estat publicat en la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra de l’Editorial Denes.

Editorial Denes, “Dona i ocell”

Hem organitzat una conversa literària amb la intervenció de l’autora i de les escriptores Sílvia Armangué, Mercè Bagaria i Glòria Calafell.

En la part final de l’acte membres del grup de poesia Reversos i les escriptores  convidades llegiran alguns poemes del llibre.

Hi sou tots benvinguts!

 

 

Poesia i pintura eròtica a Vilaweb

0
Publicat el 14 d'abril de 2014

El passat 8 d’abril el grup de poesia Reversos va organitzar una sessió doble: un recital obert de poesia eròtica seguit de la presentació del llibre L’incrèdul pentinat del poeta carletí Antoni Martínez Bonet.

Com a contrapunt artístic, el fotògraf i pintor Aureli Ruiz va exposar unes obres que van contribuir a donar el caliu necessari a la trobada.

Moltes gràcies a tots els que van dir poesia, als assistents i a l’Aureli per compartir les seves obres amb nosaltres.

Text: Empar Sáez
Fotografies: Aureli Ruiz

 

Poesia Eròtica a Vilaweb

0
Publicat el 3 d'abril de 2014
El proper dimarts, 8 d’abril, rebrem la visita del poeta de Carlet, Antoni Martínez Bonet, qui ens presentarà el seu nou llibre “L’incrèdul pentinat”.Farem a continuació una lectura oberta de poesia eròtica. Direm poemes de Vicent Andrés Estellés, Maria-Mercè Marçal, Joan Vinyoli, Guillem Viladot…, entre d’altres; direm també poemes propis.Vine i participa-hi!

 

Reversos 2013

0
Publicat el 3 de gener de 2014
Us oferim un vídeo de les activitats del grup de poesia Reversos durant  l’any 2013.

https://www.youtube.com/watch?v=WKFMVwKb2qI

Un dels trets del grup és que ens mou la curiositat intel·lectual i literària, sobretot en camp de la poesia, disciplina  que compartim en l’espai Vilaweb. Ens plau conèixer les diferents perspectives o formes d’entendre i viure la poesia tant dels nostres convidats com dels autors clàssics que rellegim i recitem.

 Enguany hem pogut gaudir d’aquesta riquesa de la mà d’autors consagrats com en Joan Margarit, i d’altres tan interessants com na Glòria Calafell i na Sílvia Armangué que ens van fer una visita. Hem dedicat una sessió a cadascun d’aquests autors: J. V. Foix, Pere Quart i Maria Mercè Marçal. Li vàrem retre homenatge a Joana Raspall pocs mesos abans de la seva mort, i hem organitzat un parell de lectures obertes: una d’elles de la magnífica Antologia de Spoon River, l’obra cabdal d’Edgar Lee Masters. Vàrem gaudir de la presentació de l’Antologia de dones poetes dels Països Catalans, Donzelles de l’any 2000, amb la presència d’una de les compiladores, Sandra D. Roig. I ja finalment, en les darreres trobades, hem explorat terrenys aparentment tan diversos com la Poesia Visual, amb na Glòria Bordons i en Toni Prat com a convidats, i La poesia de les matemàtiques, conferència impartida per en Xavier Xarles.   

 

Gràcies a tots per fer-ho possible.

Text: Empar Sáez

 

Presentació del llibre “Estats del Metall” de Sílvia Armangué

0

Estats del metall, guardonat amb premi de poesia en el V Certamen Paraules a Icària, va ser presentat el passat 15 d’octubre a l’espai Vilaweb, en un acte organitzat pel grup de poesia Reversos. Comptaren per l’ocasió amb la presència de l’autora Sílvia Armangué i l’escriptora Mercè Bagaria.

Podeu fer un tast d’alguns dels moments de l’acte en imatges i d’una tria dels mots més intensos de la xerrada de la Mercè Bagaria.

 “Des del primer vers al darrer, produeix l’efecte de reconeixement de sensacions viscudes de què us parlava fa un moment. A Estats del metall hi trobem, reiteradament, imatges amb les quals ens podem identificar, imatges que «es nuen amb els sentiments, com ho feien les arrels dels lliris» i que ens porten a una reflexió íntima i profunda.”

 

Es nuen les arrels dels lliris
sota l’aigua, i al pas
de l’ínfim dolor
de les empremtes
bocaterrosa jau
el desconsol que sento.

T’oblido, t’oblido,
jo que creia
que el temps passa en va
per la tristesa,
que la ferida
oberta mai es tanca…!

T’oblido, al doll de la certesa,
on moren
les efímeres de tarda,
on surten els estels
sense que hi siguis;

T’oblido sense pena
d’oblidar-te,
perquè el temps és curt,
la llum és minsa,
i no vull sofrir més
tanta nostàlgia;

i per això és que es neulen
les flors tendres,
i per això he deixat
les meves armes;
per viure, si puc,
tot el que em queda;

Sí! perquè al pas
de solitud
de les petjades
velles, es nuen
les arrels dels lliris
sota l’aigua.

“Hi sovintegen, ja ho veureu, els espais closos, els llocs secrets, els refugis protectors com ara la casa, les estances,la capsa dels tresors, la capseta de música, les cabanes enmig del bosc, els nius, el sotabosc, la cripta sota el riu, el taüt petit o la pròpia pell… que representen la consciència de saber que allò que anomenem sentiments necessita un embolcall, un cos, un lloc on residir, una mena de trampa que ens preserva de vés a saber quin absurd perill i, alhora, ens limita la llibertat, la llibertat que impregna la natura, una natura viva, de vegades excelsa, benèvola, de vegades hostil, fins i tot, abismal. Una natura per on l’aigua discorre incessant o s’hi estanca: riu, font, doll, gorg, aiguamoll, sèquia, resclosa…, l’aigua com a imatge del pas del temps, del camí de la vida.”

“Sí, el regne dels Estats del metall és el de la metàfora. No en tingueu cap dubte.  Per això el jo poètic ens diu «vull ser cos de colom sobre el marbre: ales esteses, rosegades d’aigua i melangia, la carcassa delicada que en tocar-se es torna pols». Per això el jo poètic ens diu «sóc la mare pit-roig que ha trobat el niu arrasat, els petits absents», que «voldria fer grinyol de guineu trista». I ens diu, també, que «si un dia qualsevol de la meva solitud em tanqués en una tomba portàtil, i es morissin la meva pell i els meus colors, i un altre dia tornés a reviure en un cos d’esplèndida estructura volàtil navegant d’aire i de lluna…».

És aquí on us recordo aquella declaració de creences literàries del preàmbul (la ficció no existeix i l’autor s’identifica amb les seves criatures). I la Sílvia, biòloga de formació, extreu de la natura, que tan bé coneix, les imatges per transmetre allò que sent. I què fa amb elles? Les metamorfosa. Tal com Kafka convertia l’home en escarabat, la Sílvia converteix els éssers innocents de la seva natura feréstega en protagonistes de realitats universals «branques seques foradades d’insectes blancs xacrats pel turment d’haver de créixer»; «batega, cor de corb, batega fort, teva és la terra i la balma, meu és el marbre que es trenca. Saps, el temps transforma tot això en sorra…». És la metamorfosi de la innocència en la saviesa, construïda a base de temps i de dolor. Així el jo poètic identificat amb l’autora, ens diu que ningú pot viure una vida que no és seva; que no hi ha permanència ni del mal, ni de l’amor; que no és possible anar enrere; que no és pot tenir tot; que el temps és curt; que no hi ha certeses absolutes.”

“En aquest periple, pels Estats del metall l’autora no s’està de fer-nos partícips de les seves dèries. Convertida en una Sílvia-Ariadna ens guia pel laberint on habita el seu monstre particular, aquest que tant s’assembla als nostres, i ens mostra un viarany tímid per arribar a un estat, no del metall, sinó de consciència, similar a la pau, a la harmonia, a la serenitat, no sé quin seria el terme més correcte. Ella l’anomena rendició. Tal vegada perquè la vida està supeditada a la mort. Però ens enganya i s’enganya, perquè fins i tot en aquesta rendició hi ha supervivència, hi ha l’instint natural de la vida de no aturar el seu pas ni tan sols davant la mort ni l’oblit.”

“Per acabar, m’ha semblat que aquest poema resumia molt bé l’esperit de tot el recull.”

 

Els àngels no volen saber

gran cosa de nosaltres

i ja no recordo

què va fer que et volgués tant;

però el meu temps no és llarg, saps:

vaig prendre l’aroma,

sí, i vaig desertar.

Cava fons, terra dura,

posa un taüt petit amb el meu nom.

Tantes barques travades als esculls.

No podem volar massa amunt;

batega, cor de corb, batega fort,

teva és la terra i la balma,

i meu és el marbre que es trenca.

Saps, el temps transforma tot això

en sorra, i jo oblido molt de pressa.

Andròmines de colors sobre l’armari,

ales negres s’abaten sobre meu, i m’adormo

amb la teva veu clavada; quan sigui de dia,

ja no recordaré el teu nom.

Sobreviuré, però no indemne;

així és, així és;

més enllà del què puc dir.

Fotografies: Aureli Ruiz
Text: Mercè Bagaria, Empar Sáez

 

Presentació del llibre “Estats del metall” de Sílvia Armangué

0

 

El proper dimarts, 15 d’octubre, a la sala Vilaweb es farà l’acte de presentació del llibre Estats del metall, de Sílvia Armangué, guardonat amb el Premi de poesia V Certament Paraules a Icària.

 Hi intervindran l’autora i l’escriptora Mercè Bagaria.

 

“Pàgina a pàgina, els poemes giren al voltant d’una percepció: el canvi continuat que sacseja la vida. He sabut que no hi ha permanència, / ni del mal ni de l’amor / hi ha tan sols el vent del canvi.

(…) L’autora es pregunta si viure no és altra cosa que el dolor de cercar la pau i no poder trobar-la o bé si és gaudir de les petites flors que, malgrat tot, en un moment o altre, creixen a les fissures dels tèrbols esvorancs i Tornar a casa amb els falciots. / Per guarir el mal / de pell endins.”

 Fragment de la contraportada del llibre Estats del metall.

 

Donzelles de l’any 2000

0
Publicat el 13 de juny de 2013

El passat 11 de juny vam gaudir de la presentació de l’Antologia de dones poetes dels Països Catalans nascudes al voltant de l’any 1970, Donzelles de l’any 2000, amb la presència de les compiladores, Sandra D. Roig i virtualment també de la Noèlia Díaz Vicedo. A través d’un vídeo, la Noèlia Díaz ens adreçava unes paraules sobre de la figura de la dona poeta en el fet líric dels anys esdevenidors i el necessari i desitjable increment de visibilitat de l’obra de les dones que fan poesia.

Podeu veure el vídeo gravat especialment per a la sessió de Vilaweb.

Mentre cerqueu el llibre podeu gaudir d’aquets poema de la Christelle Enguix, una de les poetes del País Valencià representades en l’antologia.

 

Noms

 

Dius el mot aigua i endinses els dits

al cor de l’arena. Pronuncies el mot sal

i t’empolsimes amb pebre negre el vapor

del plat. Adéu, i dintre teu demanes

que es faça etern l’instant.

 

Insistim a posar nom a les coses; elles,

tanmateix, mai no reconeixen allò

que les anomena.

 

Christelle Enguix, d’El cor de minotaure

Empar Sáez

 

Presentació de Donzelles de l’any 2000, a la sala Vilaweb

0
Publicat el 5 de juny de 2013
Hi sou tots convidats a la presentació de l’Antologia de dones poetes dels Països Catalans el proper dimarts, 11 de juny a les 19.30h. La poeta Sandra D. Roig, una de les compiladores de l’antologia, amb mitjans audiovisuals i amb la preséncia virtual de Noèlia Díaz Vicedo, ens parlarà d’aquesta obra antològica confegida a partir d’una selecció de dones poetes de tots els territoris de parla catalana.

 

Presentació del llibre Basaments catalogats, de Glòria Calafell i xerrada literària amb l’autora.

1
Publicat el 30 de maig de 2013

 

El passat 28 de maig es va celebrar a la sala Vilaweb la sessió del grup de poesia Reversos a la qual va ser convidada la poeta Glòria Calafell. En aquest acte es va presentar el seu darrer poemari, Basaments catalogats. A continuació es va entaular una xerrada literària amb l’autora i la part final de l’acte es va reservar a la lectura d’alguns dels poemes del llibre.

La Glòria Calafell és filòloga i poeta. Ha treballat de professora de secundària i batxillerat fins a la seva jubilació, el 2008. A banda de tenir poemes esparsos i reculls poètics publicats en diferents llibres col·lectius, revistes de literatura i poesia, ha publicat tres poemaris: “La semàntica del temps” el 2008; “No.m fall recort del temps”, que va ser Premi de Poesia Ciutat de Vila-Real el 2009 i el llibre que avui presentem: “Basaments catalogats” que ha merescut ser finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna el 2011.

Té altres reconeixements per reculls poètics i poemes entre els que destaquen: Primer premi Jalpí i Julià de Sant Celoni el 2006 i Primer premi en la XX edició del Premi Miquel Martí i Pol el 2009.

També ha treballat la prosa; alguns dels seus relats han estat publicats en diferents llibres col·lectius i finalment ha conreat l’assaig fent anàlisis literàries que han estat recollides en diverses revistes especialitzades.

A continuació podeu llegir dos dels poemes que es van recitar durant l’acte i uns fragments de la presentació del llibre.

L’olor a herba primera 

em retorna terra endins, 

on poques vegades hi he anat, 

i des dels cims més alts, 

que sempre són blancs, 

recordo haver pensat 

 

en l’alçada del món i dels anys; 

en la mesura de la casa nua; 

en la immensitat del mar 

com uns llençols silenciats 

i en tot tu… fet cant de sirena. 

Sóc, llavors, en el punt més sublim 

de la conformitat.

 

IX 

 

Tot era clos. El soroll de l’aigua i el ventall de l’aire 

eren fora i tu, tu sota la pedra blanca 

t’has endut el so del món. 

 

“En aquest poemari la Glòria Calafell ha treballat la limitació espacial, la concisió, la simbologia de la pedra: la solidesa i la resistència. Aquesta concreció redunda en benefici d’una gran intensitat poètica. Els “Basaments” als quals fa referència el títol, són el suport que sustenten i vertebren cada poema i a la vegada són la columna  estructural d’aquets poemari extraordinari.” (…)

 

Les persones sòbries ensopeguen

amb la fullaraca d’una tardor seca.

Amb una copa de més

aquell vianant se’ls mira

i s’espolsa les sabates.

Lluentes de dignitat saben

que sempre hi ha qui topa amb fulles mortes

i hi ha qui cau a terra.

Bocaterrosa, s’empassa els silencis

i els crits.

“Amb aquests mots de la Glòria ens adonem que la poesia no és tan sols plaer estètic; ritme, rimes, mètrica, profusió de vocabulari, no és  tan sols un joc verbal…, la bona poesia és una riquesa que s’acreix dins de nosaltres, dins de qui l’escriu i de qui en gaudeix de la seva lectura. Ens il·lumina de cop un món desconegut recreat per l’autora; aquí rau, des del meu punt de vista, el misteri de la poesia, en les poques paraules que utilitza, intenses, breus, amb la transcendència del coneixement i de l’esperit del poeta i de la seva veritat.”

 

 Empar Sáez

Fotografies: Aureli Ruiz

Les sessions del grup Reversos el 2012

0
En aquest vídeo trobareu un resum de les activitats del grup, en imatges, des de l’abril del 2012, quan s’inicien les sessions de Reversos, fins al desembre del mateix any.