Mireia Calafell – Recital poètic & conversa literària –

0

Us convidem a la propera vetllada poètica del grup per a la qual tenim el plaer de comptar amb la Mireia Calafell (Barcelona, 1980), qui recitarà poemes dels seus llibres i ens parlarà de poesia. La seva darrera obra, Tantes mudes, Premi Poesia Benvingut Oliver 2013 ha estat publicada a Perifèric Edicions (2014).

Membres del grup Reversos direm una selecció de poemes de la Mireia Calafell en la darrera part de l’acte.

Es celebrarà dimarts 24 de març a les 19.30h a l’Espai VilaWeb.

Us hi esperem a tots, amics de la poesia!

Recordant Quima Jaume

0
Publicat el 3 de març de 2015

El passat vint-i-quatre de febrer el grup Reversos va organitzar un acte poètic en record a Quima Jaume (1934-1993). Vàrem convidar la professora Rosa Ardid, especialista en l’obra de la poeta cadaquesenca, qui va impartir una conferència sobre alguns aspectes de l’itinerari vital i poètic de la Quima Jaume.

D’ençà que alguns membres del grup vàrem assistir a l’homenatge a Quima Jaume, en què es commemorà el 20è aniversari de la seva mort, celebrat l’octubre de 2013, teníem la ferma intenció de sumar-nos a mantenir viu el record i l’obra de la poeta de Cadaqués. Aquell acte, organitzat per la professora Rosa Ardid des del PEN Català, encara el recordem per la qualitat de les conferències impartides i pel bell recital amb què es va cloure la vetllada poètica.

Na Rosa Ardid ha estat curadora de la Poesia completa de Quima Jaume (1993) i de l’obra antològica Misterioses fruites (2004) de la qual va tenir cura de la selecció de poemes publicats, dels poemes inèdits que inclou l’antologia i de l’apartat biogràfic del llibre .

La nostra convidada ens va oferir, en la seva xerrada, un recorregut biogràfic i literari amb el suport d’algunes imatges de l’Àlbum Quima Jaume, editat amb motiu de l’homenatge que el Centre Català del PEN Club va organitzar el 2003. Us convidem a fer-li una ullada: hi trobareu un bon grapat d’imatges, informació biogràfica, articles sobre la Quima Jaume i una selecció de la seva poesia.

La part final de l’acte la vàrem reservar a la lectura d’alguns dels poemes de la Quima Jaume; una tria acurada dels seus tres llibres: El temps passa a Cadaqués (1986), Pels camins remorosos de la mar (1989) i Del temps i dels somnis (llibre pòstum que es publicà el 1993 dins “Poesia completa”).

 

S’ha fet gran l’estança

Vindràs, Amor, per envair l’estança
que s’ha fet gran i marca les distàncies
entre parets i cambres que són amples.
Amor,
sents el vaivé del mar besant la platja
en l’etern començar sense fallença,
com va polint els còdols amb el frec,
metamorfosi suau feta amb amor.
I mira
el mar vestit de tan variats colors,
seguint el cel que sempre té al damunt.
I aquell illot, redós de les gavines
que en to festiu cercant alguna menja
fan capbussons al mar que les acull.
Amor,
sé que han passat els anys i, a l’altra riba,
el temporal assetja la travessa.
Pren el vaixell, aquell que no té por
de temporals del nord ni vents del sud,
i, si amb ell véns, recobrarà l’estança
la seva mida exacta.

Quima Jaume, El temps passa a Cadaqués

He passat a frec… 

He passat a frec de la porta
del jardí on es vells xiprers
s’enfilen, vetllant el vostre son
sense somnis.
He passat a frec de la porta:
era oberta
i he defugit
l’impuls vehement de franquejar-la,
car em fa mal la vostra pau
tan callada!
Dins d’aquest reialme no hi ha
déus invictes,
ni Orfeu davallant-hi amb sons
inefables en busca de l’amor.
Sé que tot és petit dintre aquest clos
emblanquinat de calç, com les cases
del poble, que us acolliren un dia.
He passat a frec de la porta
i he defugit
l’impuls vehement de franquejar-la,
car he sentit basarda
sabent-vos tan a prop
i tan lluny, de la vostra
mida
humana.

Quima Jaume, El temps passa a Cadaqués

Mira’m als ulls

Mira’m als ulls sense por dels espills
que et mostraran el solc per altres mars.
Mira’m als ulls i et parlaran d’aquell
primer llibant que va amarrar la barca.

Un jorn l’abandonàrem, era vella?
Ens envaí nostàlgia d’altres mars,
ens atrapà el vertigen de tempestes.
Sentim dels ports, encara, els drings dels gots
que defugint l’oblit perdien albes.

Mira’m als ulls, veuràs la placidesa
d’aquest retorn al port de la bonança.
Ara refem amb gest molt clar i precís
els vells contorns d’aquesta lluna nova,
que sobre el mar dibuixa finament
el punt exacte on vam deixar la barca.

Quima Jaume, Pels camins remorosos de la mar

A l’estil d’Alberto Caeiro

Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l’amor també, igual que elles.
per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L’estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l’endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els cicles s’acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Jo em reconec en el bé i en el mal,
perquè tothom és així: igual, divers; astut, ingenu;
covard, ardit; petit i gran; savi, ignorant;
tendre i esquerp; bo i dolent.

Jo em reconec en cada petja humana.

Quima Jaume, Pels camins remorosos de la mar

Portlligat

Mudes aigües del port petit del somni,
sempre que us penso, cau la nit damunt.
Éreu el reflex de la calma perenne.
Els cors cansats de l’alta mar tornaven,
i, en retrobar-vos, un estel lluïa.

La calma, pare, d’aquell port petit
et vetlla sempre, encara.
I aquell estel que a l’alba tu trobaves,
el fito cada jorn per retenir-te.

Quima Jaume, Del temps i dels somnis

 No sortirem

No sortirem ja més a navegar
per l’alta mar a on els vaixells naufraguen.
L’hoste del temps dins nostre
ens ha endreçat els estris de palestra.
Hem abaixat les veles per entrar
a recer d’algun port.
No serem més la mar
on tots els vents campegen,
quan es congria el grop.
Si ancorem els neguits,
pesarà la bonança.

Ens hem venut els somnis, oh amor!,
per la calma d’un port.

Quima Jaume, Del temps i dels somnis

Agraïm sincerament a la Rosa Ardid la seva col·laboració en aquest acte celebrat per mantenir viu el record i l’obra poètica de la Quima Jaume.

Volem acabar aquesta publicació amb unes paraules de l’autora de Cadaqués sobre la poesia:

«Jo entenc la poesia com un capbussar-se dintre de l’ànima humana i les seves imatges interiors. Amb aquest procés recuperes els records de l’oblit. Et comuniques a través de la paraula i et serveix per conèixer-te millor. Amb tot, considero la meva poesia com molt comunicativa, m’agrada que digui alguna cosa a qui la llegeix». Quima Jaume

Fotografies: Aureli Ruiz
Text: Empar Sáez