Arxiu de la categoria: PRESENTACIONS LLIBRES

Vicenç Llorca, presentació de “Calendari d’instints”

0

El propassat vint-i-dos de setembre vàrem compartir una vetllada de poesia a l’Espai VilaWeb amb l’escriptor Vicenç Llorca, el nostre poeta convidat.

Vàrem gaudir d’una bona conversa literària amb l’autor, qui ens parlà d’alguns aspectes de la seva obra i, més en profunditat, del seu darrer llibre de poemes “Calendari d’instints”.

Vicenç Llorca ens va oferir una xerrada de gran nivell literari. Va iniciar el seu recorregut parlant de la poesia reunida en Les places d’Ulisses, volum que aplega els vuit títols de poesia publicats al llarg de vint-i-cinc anys (1984-2009), va continuar amb la novel·la Tot el soroll del món (2011), i finalment ens parlà del darrer llibre, Calendari d’instints, publicat el 2014 i del qual ens va llegir una selecció de poemes.

La poesia d’en Vicenç Llorca té una solidesa espiritual que captiva; està enfortida per nombrosos referents filosòfics, artístics i literaris que de forma subtil creen un sòlid entramat, bell i suggeridor. El poeta contempla, indaga a través del pensament i de la creació poètica el seu món, la seva consciència, i ens posa a l’abast una eina valuosíssima de coneixement i d’indagació interior.

Sobre Calendaris d’instints en Joan Graells hi escriu: “Pere Gimferrer va fer una definició magistral de la poesia: Art poètica: «Alguna cosa més que el do de síntesi: / veure en la llum el trànsit de la llum». A Calendari d’instints, Vicenç Llorca aconsegueix que aquesta llum que va identificar Gimferrer transiti al llarg del temps i l’espai, d’estació en estació, com un fil conductor que enllaça la infància del poeta amb el present i el futur, obrint camins entre l’instant i l’eternitat, enllaçant l’origen amb l’infinit i essent portadora de saviesa per tal com té la capacitat d’instruir en la filosofia i l’art.”

Niàgara

Moviment en la quietud,
despertaràs en el saltant,
aigua que et dius tro d’aigua.
Vindrem llavors,
sense condicions ni aspreses,
senzillament  a recollir del teu brogit
una fina pluja esclatada,
a lliurar-nos, com en l’oració,
a l’iris que descobreix la teva caiguda.
No hi haurà sol ni fosca,
cos ni ombra:
plata ben fresca
ens xiularà a la pell
sota l’aigua que es troba,
l’aigua suspesa,
l’aigua volàtil,
l’aigua que assumirà
un estrany i màgic sentit de cel.
Vindrem llavors
a sentir incrustada en els ulls
la imatge més propera
a la creació.
I esperarem la terra.

Vicenç Llorca, Calendari d’instints

 

Fer el temps

Quan a l’albada la llum obrirà
els finestrals on dorm la teva ment,
sabràs que res del que veuràs
no es deixarà a l’atzar.
Des dels xiscles de dolor del planeta
al record, dolç encara, dels orgasmes
que fan de la nit una simfonia humana,
tothom formarà part de tu,
com tu de tot.
Mai no podràs dir jo sense nosaltres,
no podràs dibuixar en els dies
un gest aliè a tu.
El temps et fa
perquè tu fas el temps.
És el vincle pel qual la roda gira
i el cercle tanca el cicle de la vida.
Deixa’t ser i sigues allò que és.
Cap altre secret no et serà tan gran
com, més enllà de posseir,
formar part de les hores
i de les seves criatures.

Vicenç Llorca, Calendari d’instints

Sense maquillatge

Mira’t: t’agraden aquestes arrugues
perquè creus que hi habita la bellesa
dels dies savis i l’hora guanyada.
I no pots evitar comptar batalles
lliurades, tot i el teu desig de pau;
recordar els que han partit per poc o sempre,
desenganys i dolors inesperats.
Tot forma part de l’ànima que mudes
per aprendre a parlar amb la vida vella
que dóna consistència al planeta.
Quina ironia! Perdre per guanyar,
saber llegir més amb menys visió,
estimar amb força, malgrat tot el mal
que t’ha lliurat el solc més trist al rostre…
No hi ha cremes ni maquillatges útils.
Tan sols conservar una mica d’infància
en l’aigua que encara et rega la pell.

Vicenç Llorca, Calendari d’instints

París al maig

Que de tanta llum
sigui blanca la ciutat.
Que no hi hagi morts,
sinó vida rere vida.

Que es multipliquin els ponts
sobre el riu que espera
l’alegria dels amants.

Que no et calgui recordar,
perquè el temps sigui present
en una hora blava.

Que els canvis visquin en tu
parcs incandescents
per carrers de cants en calma.

Vicenç Llorca, Calendari d’instints

Agraïm sincerament a en Vicenç Llorca la xerrada sobre poesia que ens va oferir; va ser un plaer compartir amb ell una vetllada de gran sensibilitat i bellesa.

Fotografies: Aureli Ruiz

 

Vicenç Llorca: conversa literària i presentació de “Calendari d’instints”

0

El proper dimarts 22 de setembre el grup de poesia Reversos ha convidat l’escriptor Vicenç Llorca a la vetllada poètica amb què reprenem les nostres activitats després de la pausa de l’estiu.

Vicenç Llorca ens parlarà de poesia, de la seva obra poètica, i narrativa, i sobretot del seu darrer llibre de poemes, Calendari d’instints, publicat a l’editorial Tres i Quatre.

Tant l’autor com membres del grup direm, per cloure l’acte, una selecció de poemes de Calendari d’instints.

Hi sou tots convidats!

 

D’un nou patriotisme i altres poemes civils

0

Us hi deixem una selecció d’imatges de l’acte de presentació del llibre D’un nou patriotisme i altres poemes civils, de Tomàs-Maria Porta, que va tenir lloc el passat 30 de juny a l’Espai VilaWeb.

Hi varen participar, com a presentadors de l’obra, a part de l’autor, en Xavier Sierra, na Sandra D. Roig i Empar Sáez. A continuació es va fer una lectura de poemes del llibre per membres del grup Reversos i, després que l’autor contestés algunes preguntes formulades pels assistents a l’acte, vàrem brindar feliçment per aquest bon llibre de poesia cívica.

Les fotografies són de l’Aureli Ruiz. Gràcies de nou, Aureli, per aquest magnífic reportatge!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Presentació del llibre “D’un nou patriotisme i altres poemes civils” de Tomàs-Maria Porta

0
Publicat el 22 de juny de 2015

Dimarts 30 de juny, a l’Espai VilaWeb, no us deixeu perdre la presentació del primer llibre “D’un nou patriotisme i altres poemes civils” d’en Tomàs-Maria Porta i Calsina.

Hi intervindrà l’autor i participaran en la presentació del poemari: Sandra D. Roig, Xavier Sierra i Empar Sáez.

A continuació membres del grup Reversos diran una selecció de poemes del llibre i per cloure la vetllada poètica se servirà una copa de cava als assistents.

Hi sou tots convidats!

Josep Porcar i Dolors Miquel diuen “Preguntes”

0
Publicat el 3 de juny de 2015

El passat 26 de maig vàrem gaudir d’una vesprada poètica amb moltes i molt bones “preguntes” dites per en Josep Porcar i la Dolors Miquel. 

Va ser un honor rebre en Josep Porcar a l’Espai VilaWeb. En Porcar, molt amablement, va voler que la presentació a Barcelona del seu darrer llibre Preguntes fos amb el nostre grup, en aquest espai. Per aquest motiu li estem molt agraïts. En Porcar va venir des de Castelló i va arribar ben acompanyat de la Dolors Miquel, qui va ser la nostra poeta convidada ja fa uns quants mesos; ens va oferir, en aquella ocasió, una interessant xerrada literària i un recital magnífic.

La Dolors és la prologuista del llibre Preguntes. Tots dos, en Porcar i la Miquel, van oferir-nos un duet recitatiu; van dir poemes-preguntes a dues veus amb l’acompanyament musical del pianista Daniel Lampérez. 

La presentació del llibre, a càrrec de la poeta Empar Sáez, va precedir el recital. Us transcrivim el text a continuació. També el podeu llegir en el bloc personal Salms, de Josep Porcar.

“Iniciaré la presentació del llibre “Preguntes” ressaltant un aspecte que em va sorprendre especialment: en Josep explica en el breu epíleg que va escriure el llibre, tot just en un mes, d’una revolada, (després vindrien els llargs mesos de correcció, i composició del poemari…). Aquest breu espai de temps en què està escrit, el format triat (són 21 poemes interrogatius) juntament amb la urgència, potser la necessitat guaridora davant la circumstància vital que l’empeny a escriure’l fan que aquest llibre tingui una unitat extraordinària, i en aquest sentit, entre d’altres que intentaré esbrinar breument a continuació,  és un llibre molt compacte i rodó.”

“En Porcar ens parla, en la solapa del llibre, de la rodonesa de l’interrogant, del doble interrogant dels amants, que acarats s’amplifiquen tristament fins l’infinit i els arrossega a un terreny  angoixós. Fixeu-vos en el que ens diu la Dolors Miquel en el pròleg: En la desaparició del miratge amorós hi apareix la pregunta. Hi afegeix: Quan la pregunta comença a aparèixer en la vida amorosa és senyal, indici, auguri de desfeta, de naufragi.”

“I així, a ritme de pregunta, en Josep Porcar ens atansa al sentiment de pèrdua, d’acomiadament. També a la solitud, al crit, a la buidor, al desengany…  Però tanmateix hem après que la pèrdua, i les emocions que provoca, no tenen un sentit únic, poden desblocar, impulsar la construcció altres realitats. I com una resposta, el patiment  del poeta es transmuta en la unitat artística d’aquest llibre. La veu singular d’en Josep Porcar salva tots els paranys que la temàtica d’amor/desamor podrien parar-li, en el terreny literari.”

“És interessant adonar-se que la poesia i els interrogants desclouen dins nostre una melodia similar. L’interrogant representa la fam del poeta, qui pregunta té, sobretot fam de preguntes, i sap molt bé que les respostes no li seran donades sinó amb el temps, com el significat d’algun poema que no es revela fins temps després de ser escrit o llegit. D’aquesta manera el temps seria el gran escultor de respostes, almenys d’algunes respostes i per a qui les vol cercar; sabent, però, que mai no les tindrem totes.”

“En Josep dedica el llibre Als que esperen; és una dedicatòria bellíssima que desvetlla, desplega, tot seguit, dues preguntes: qui són “els qui esperen”? i Què esperen? Podrien ser, tal vegada,  els que sustenten aquesta ingenuïtat innata dins d’un cercle d’esperança i d’indagació al qual no poden renunciar, i els salva, els autoalimenta per a continuar girant al voltant de l’amor, del coneixement i de l’art? Podrien ser aquests els que esperen?”

“Aprofundint encara més en el símbol de Preguntes, el doble interrogant que giravoltant adopta la grafia de dos cercles entrellaçats, el símbol de l’infinit, fixeu-vos en el que ens diu l’Octavio Paz: la figura geomètrica que simbolitza un poema, és un cercle, una esfera. El poema es tanca en ell mateix, és un univers autosuficient, quan acaba es reprèn i es recrea. Jo diria que arribar a aquest instant de creació sublim, d’autosuficiència, d’infinituds que ressonen en cada poema, ja és un triomf, i és aquesta la victòria que en Josep Porcar aconsegueix en cada un dels poemes del llibre.”

“D’altra banda, tots sabem que un bon poema és irreductible a una explicació fàcil, —el mateix poema transcendeix qualsevol intent de simplificació, va molt més enllà—, una bona pregunta també conté dins seu múltiples respostes, la pregunta per si sola ja és una resposta, és rebel a les autocomplaences, cerca el coneixement i la reflexió, la saviesa, vol arribar al límit de la interrogació, a allò que no pot ser dit, que no coneixem, no surt del seu cercle, de la seva rodonesa. També el poeta, en Porcar, en un joc opulent d’imatges viscudes i imaginades, amb recreacions i revelacions de gran potència artística ens porta per un terreny bellugadís i ondulant, entre l’amor i les preguntes sobre l’amor viscut, entre vigília i somni dins d’aquesta espiral de somni en què vivim.”

“Voldria ressaltar que aquest llibre ens ofrena amb el guany que poden tenir totes les pèrdues; hi trobareu una veu poderosa i molt creativa, que ha mirat des d’una gran alçada interior i ha recreat la seves vivències amb “preguntes-poemes-pont”, de gran intensitat, que en llegir-les ens duen a un altre paisatge,  a una altra riba, potser molt més endins de nosaltres mateixos.”

“Dir-vos, per finalitzar, que el llibre és una edició d’autor, numerada i signada, molt acurada, on tots els detalls s’han treballat bé, perquè l’embolcall de les paraules també sigui bell. Com veureu, l’acompanyen magnífics dibuixos de l’artista Porcar Queralt, el seu pare; això, evidentment li confereix una emotivitat i un valor afegit a l’obra. A la vegada, cada poema ve precedit d’uns versos que ens permeten seguir el rastre, sempre interessant, d’algunes de les lectures i dels poetes d’en Josep Porcar.”

Després del recital en Porcar va parlar breument sobre alguns aspectes del llibre, també del Priorat, on va fer una estada amb la Dolors Miquel, i concretament del vi “L’interrogant”.
Vàrem clore l’acte convidant els assistents a fer un tast del magnífic vi del Priorat, L’interrogant, del Celler Clos 93.

Moltes gràcies a tots: Josep Porcar, Dolors Miquel, Daniel Lampérez, als assitents, als reversaires, a VilaWeb i al celler Clos 93!

Fotografies: Aureli Ruiz i dues imatges de l’arxiu personal de Josep Porcar.

Duet recitatiu: Josep Porcar & Dolors Miquel a l’Espai VilaWeb

0
Publicat el 20 de maig de 2015

Dimarts 26 de maig a les 19.30h en Josep Porcar i na Dolors Miquel diran poemes a dues veus del llibre Preguntes, de Josep Porcar, en l’acte de presentació de l’obra a Barcelona, a l’Espai VilaWeb.

La darrer llibre de Porcar, Preguntes,  és una edició d’autor (exemplars numerats i signats) amb il·lustracions de l’artista Porcar Queralt.

Comptarem, per l’ocasió, amb l’acompanyament musical del pianista Daniel Lampérez i per cloure l’acte s’oferirà un tast del vi del Priorat, L’interrogant, del Celler Clos 93.

El poeta Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) ha estat mereixedor de prestigiosos premis de poesia; el darrer, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians pel llibre Llambreig, se li va concedir el 2014. Porcar és ben conegut en la Xarxa pel seu bloc personal Salms i per haver creat el primer hiperblog català de literatura, Blogs de Lletres, guardonat el 2007 amb el Premi Lletra. A banda de l’activitat creativa i comunicativa destaca pel compromís amb la llengua i la cultura catalana des de la seva terra: és membre fundador d’El pont Cooperativa de Lletres, entitat que aplega escriptors de les comarques del nord del País Valencià per difondre l’activitat literària en llengua catalana.

 

 

“Estranyament”, de Manel Rodríguez-Castelló

0

El passat setze de setembre vàrem tenir l’honor de rebre a l’Espai VilaWeb el gran poeta alcoià Manel Rodríguez-Castelló. Li volem expressar des d’aquí el nostre més sincer agraïment per acceptar la invitació a compartir una vetllada poètica amb el grup, encara més coneixent que es desplaçà des de València, on hi resideix, per assistir a l’acte.

Les distàncies entre el Principat i el País Valencià sabem que poden ser, sovint, molt més grans que les merament físiques degut fonamentalment a certs prejudicis i al gran desconeixent que des d’aquí es té de la seva realitat.  Per escurçar aquestes distàncies, les que més ens allunyen, per atansar-nos a la poesia valenciana actual vàrem rebre un poeta que ha llaurat una obra d’altíssima qualitat, d’un elevat nivell d’exigència.

Després de fer la presentació del nostre convidat, el mateix Rodríguez-Castelló va parlar-nos de la seva darrera obra, Estranyament, guardonada amb el Premi Ausiàs-March en la darrera edició, el 2013. Us en deixem un extracte, de la xerrada.

SOBRE ESTRANYAMENT

“Amb aquest títol, configurat per una paraula que apareix amb una certa insistència en la meua poesia des de fa anys, jugava amb una deliberada ambigüitat, si no en el fons, en el sentit, almenys en la categoria lèxica del mot: adverbi o nom. Tant se val, tot i que quan el pronuncie n’accentue la darrera síl·laba, en faig substància, i potser és millor així. Però un títol, de vegades, només és un suggeriment, o un subratllat, una manera significativa d’identificar un treball ordenat, tancat en les pàgines d’un llibre (i sempre obert a les múltiples recreacions que en faran els lectors). En el cas que ens ocupa, Estranyament té a veure, em sembla, amb una determinada manera d’entendre l’art verbal, la poesia, en tant que procés a través del qual arribem a la formalització d’una realitat que en ser dita deixa de pertànyer-nos, paradoxalment, i ens produeix una sensació que és alhora de reconeixement d’haver tocat una mica l’indicible i de profunda estranyesa. La cosa, perduda ja fa anys una certa ingenuïtat, es relaciona amb la consciència que el poeta té dels límits del material amb què treballa i el deler constant de traspassar-los. A diferència d’altres construccions verbals, la poesia no obri més que interrogants formalment implacables, estranyeses. El poeta hi viu sempre, és un estranger o fugitiu constant de les paraules, un habitant de les fronteres, d’un enlloc inabastable.”

“Així, sospite que el títol que he posat a aquest resum de vuit anys de poemes (amb moltes pauses, o en allaus, de diverses maneres) diu ben poc sobre el contingut concret dels treballs: un cartell mig esborrat en una cruïlla de camins. Farà bé, doncs, el lector de seguir-los amb tota la llibertat de què siga capaç, empès per l’atzar. Com en d’altres treballs anteriors, la majoria, Estranyament és un material d’al·luvió, el lent sediment que ha deixat sobre el paper el riu de la vida. I com ell, dispers, però presentat en cinc camps acotats: Veus en un túnel, Suite per a Andrea, Punts de fuga, Els dies futurs i Seqüència d’Angus. De vegades els poemes s’han poblat de veus distintes a la pròpia i hem jugat a les màscares que millor ens representaven; d’altres adquireixen la forma del diàleg serè amb gent de carn i os que m’és més propera, s’endinsen en el quietisme ucrònic del monòleg o expressen torrencialment un cert estupor i esperança col·lectius. Però no val la pena intentar explicar allò que no haja estat capaç de dir amb els poemes. Malament rai, doncs, si carregués massa les tintes pels cantons interpretatius, de manera que l’únic que puc desitjar és que cadascú en faça la millor lectura i que en algun moment puga sentir el trasbals i l’emoció a què hauria de convidar tota poesia digna del seu nom.”

Manel Rodríguez-Castelló

A continuació, membres del grup Reversos i el mateix autor, vàrem dir una selecció de poemes del llibre Estranyament. Recuperàrem, també, per a la seva lectura, alguns poemes de l’obra Lletra per a un àlbum, Premi Maria-Mercè Marçal el 2005.

Verema de llum

Viatja la flama que corfon
el silenci del glaç.

La tardor s’embosca al cos
mentre la mirada busca en les clarianes del record
la pluja de la paraula
que fa verema de la llum dels seus ulls,
aquells noms
que voldries tenir a mà
en el cistell de coses que cada minut encén
i apaga.

Preguntes
a l’entranya d’una pedra
que un dia vas llançar a camp obert
o feies botar sobre aigües netes.

Tants anys de camí
acoblant-te a les seues vores, nits, misteris,
vinyes de llum, casals d’alegria,
tants cicles escrivint una cançó damunt l’arena del temps
que les ones esborren.

I ara palpes
amb rígides mans
cada racó de fred de l’estança.

Manel Rodríguez-Castelló, Estranyament

Nit i dia

L’arbre caigut del sentit em barra el pas
per un camí que ignora els nords.
El sortege a les palpentes
amb l’anhel de claredat
de les primeres hores
que empenyen el desig de ser més dia.

Però ve la nit
i el muricec del pensament
esquinça el seu vestit de seda negra
en estalactites de silenci.

Un cansament tramunta
carenes de segles.

Llisca la matinada per badalls de llum incerta.

Vindrà l’alosa de l’alba
pel mar blanc de l’oblidança
i em besarà
a pleret els llavis.

Manel Rodríguez-Castelló, Estranyament

En la darrera part de l’acte vàrem encetar un col·loqui amb l’autor precedit d’una pausa musical en la qual  el poema “Cançó de l’alba”, del llibre Lletra per a un àlbum, prenia tota la força en la veu de n’Hugo Mas (vídeo de la seva actuació a l’Horiginal, el 2009).

No vulgues saber

Recordes? Es tractava de navegar
per l’ampla mar,
mariners del mateix destí d’una alba.
Un colp enfonsades les naus del previsible
deixaríem de creure
en la mort que ens apamava.
Allarats
en la dura quietud d’uns versos
crescuts a colps de mall
damunt el cor de pedra d’un silenci
esquivaríem l’ombra del llop,
la violència d’un món
inútilment girant en l’entropia,
salvaríem
la veu dels morts
ja per sempre nostres
i les nostres vides, pastades de fràgil fang,
eternament  brostarien
entre els poemes.

Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum

         

Del fang i de l’oblit

Escoltem el corrent incert dels mots
abismant-se en silencis,
des de dalt d’un pont veiem
el riu del temps
arrossegant cantals d’ecos i d’ombres,
sentim la llum que declina
per la finestra,
lluny de totes les coses,
pujats al ritme de l’onada
davant l’espill mudable
de la mar i de les hores,
i com aus de pas anem
solcant l’ingràvid aire
d’unes paraules.

Ens van pastar
del mateix fang de l’oblit
que alçava la barraca
i contra ell ens rebel·lem
confusos sempre.

Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum

La nostra vetllada poètica la vàrem cloure, com ja és costum, amb un bon àpat a l’Havana tot celebrant que la poesia té grans autors arreu dels Països Catalans i que els lligams entre ells poden ser estrets i entranyables. Moltes gràcies, Manel!

Fotografies d’Aureli Ruiz

 

“Estranyament” de Manel Rodríguez-Castelló, Premi Ausiàs March de Gandia, a l’espai VilaWeb

2

El grup de poesia Reversos ha convidat el poeta alcoià Manel Rodríguez-Castelló perquè ens parli del seu nou llibre, Estranyament, guanyador de la darrera edició del prestigiós Premi de poesia Ausiàs March de Gandia (2013). El llibre ha estat publicat per Edicions 62.

La vetllada poètica es celebrarà dimarts 16 de setembre a les 19.30h a l’Espai VilaWeb. Us animem a assistir-hi; no abunden les ocasions per poder conversar amb un poeta valencià de la categoria del nostre convidat. Hi sereu tots benvinguts!

targetó Manel Rodriguez-Castelló

 

“Fraccions” d’Emília Illamola

0
El grup de poesia Reversos va convidar, el passat  8 de juliol, a Emília Illamola (Argentona, 1953) per parlar del seu llibre ‘Fraccions’. La trobada es va celebrar a l’Espai VilaWeb.

Fraccions
(Viena Edicions, 2012) escrit en els anys 2010 i 2011, és el primer llibre d’Emília Illamola, al qual han seguit altres textos en prosa poètica, entre els que trobem la col·laboració artística amb el pintor, escultor, y ceramista Joan Poch i el poeta Joan Carles González Pujalde: Carpeta M. Teseu i el Minotaure (2013), La comarcal edicions.

Illamola ha participat en diverses lectures públiques i recitals, ha col·laborat amb el col·lectiu Els Dimarts de Llimoner, de Mataró, i és un dels autors del recull Paraula d’Espriu, editat per l’Associació de Relataires en Català (ARC).

Actualment, té dues novel·les en curs de publicació.

Illamola va ser cofundadora, el 1975, de l’emblemàtica llibreria Robafaves de Mataró on va treballar fins el 2011.

Des del 2006 col·labora amb ràdio Mataró en programes informatius sobre novetats literàries i entrevistes a autors (Notícia de Llibres, fins 2012; El somni del Minotaure, d’ençà el 2013), així com en programes poètics( Poesia en Viu)  o “magazines” (Viu la vida dia a dia) amb la lectura de fragments de prosa poètica.

L’autora va explicar que el llibre Fraccions és un reflex d’un estat anímic, fruit d’una crisi personal que la va impulsar a escriure. A nivell formal el llibre està configurat en fragments (Fraccions). Aquests fragments corresponen a moments vitals únics, irrepetibles, que llegits en el seu conjunt mostren un estat anímic queoscil·la de manera reiterada entre el pessimisme i l’optimisme. Al final de l’obra, s’afirma serenament en el present, però aflora un sentiment d’incertesa vers el futur.

 

”Ara em sento en perfecta calma, en un punt sense estridències amb els colors de la natura definits  i les remors lllunyanes.I trobo el dia suau, amable. I demà?, penso, com serà demà per a mi?

 “L’hivern acaba de començar

 


L’estat d’ànim apareix directament expressat a través dels pensamentsde la protagonista que sovint pren com a punt de partença  fets quotidians.

Matí, migdia, vespre…si gairebé tot el que escric és quotidià, del què m’envolta  i veig a cada moment,perquè quan ho llegeixo em sembla tan diferent? Com n’és d’esmunyedissa la percepció, que canvia  en un instant!”

 

Aquestes “fraccions” són plenes d’al·lusions als aspectes canviants de la natura, metáfora d’estats anímics, i al món dels sentits a través de colors, formes, olors, peces musicals.

Amb freqüència s’emmiralla en els records, parla de la dificultat de comunicació, del defalliment, però també de la resistència i la lluita.

Fraccions, escrit en un llenguatge planer, usa alternativament la primera i la segona persones fets que contribueixen a fer-nos-el proper i assequible.

A la sessió alguns membres de Reversos vàrem llegir fragments del llibre i posteriorment  vàrem establir un col·loqui amb l’Emília en un ambient cordial i distès.

“Et preguntes en quin moment es perd la il·lusió,el sentit de la pròpia vida. En quin moment es deixa pas a aquest recolzar-se en la vida de les persones estimades, a sentir les seves vides com a teves ensorrant el teu propi jo.”

“Amb els braços plegats sobre la taula penses a treballar una mica.Costa començar i trobar per on continuar.Et fixes en una formiga solitària que ve del balcó, però què hi farà tan amunt? Et despistes, ja no saps el que volies fer. Mires com la formiga s’atura. Que potser ha descobert una engruna invisible als teus ulls?”

“Sempre miro el balcó quan baixo pel carrer, al matí. I sempre és estiu en el record. I duus un vestit de flors, fosc. Em somrius i em dius adéu entre els geranis florits. Obro els ulls.. Ara no la puc resistir, aquesta imatge.

“Si aquest quadern vermell es perdés, quedaría un buit en la teva existència vital. No és tu, però l’has escrit tu. Et sents el resultat d’aquesta combinació mágica i real que és la línea de la vida. Sents tota la seva força i no hi ha noms, ben pocs llocs. T’empeny el substrat que viu en tu i que va més enllà. Que continua en aquesta meravellosa línea de la sang.I de la vida. Que no s’acaba, no s’acaba mai.

Gràcies, Emília!

Bon estiu, reversaires, a reveure!

 

Gràcies també a l’Aureli Ruiz, artista i fotògraf,que sessió rere sessió, omple d’imatges magnífiques els articles del nostre blog.

Text: Marta Teixidó
Fotografies: Aureli Ruiz

 

Recital Poètic musical: Autisme: trenquem el silenci amb la poesia

0
Publicat el 27 de maig de 2014

El grup de poesia Reversos va organitzar, el passat 20 de maig, un recital poètic musical per donar suport al Projecte Àgatha. Aquesta iniciativa vol sensibilitzar la societat, vol  trencar estigmes sobre l’autisme, una afecció molt desconeguda encara. El llibre Autisme: trenquem el silenci amb la poesia és una obra solidària amb les persones que pateixen aquest trastorn i amb les seves famílies. L’obra antològica inclou 150 poetes que han cedit els drets dels seus poemes, majoritàriament inèdits i pensats per aquesta antologia.

Darrera d’aquest gran projecte hi ha persones amb molt de coratge i  generositat i per l’ocasió vàrem tenir el plaer de comptar amb la presència de tres dels cinc curadors del llibre: la Marta Pérez Sierra, l’Eduard  Miró i Saladrigues i en Gabriel M. Pérez Fuster (tant en Víctor Panicello com en Miquel Àngel Lladó, aquest darrer de Mallorca, no van poder assistir-hi). Els curadors que ens van acompanyar tenen una dilatada trajectòria en el món de la poesia com a escriptors, i rapsodes alguns d’ells, i també com a dinamitzadors de la cultura. Ells ens van parlar del projecte Àgatha i del llibre que ha estat publicat per Viena Edicions.

 

També vam tenim el plaer i l’honor de comptar pel recital amb en Sergi Dantí, reconegut músic, cantautor i artista polifacètic, que ens va oferir alguna de les seves cançons.

Agraim la presència d’una representació dels poetes que han participat en el llibre: Montse Cercós, Empar Sáez, Miquel Santaeulàlia i Ivan Torrens.

També agraim als poetes César Bladé Barceló i a la Valentina Botana, que han participat en la revista del Projecte Àgatha, la lectura dels seus poemes i als rapsodes Marta Teixidó i Joan Opi que ens varen dir alguns poemes del llibre.

 

    

 

     

  

Manifestem la nostra satisfacció per l’èxit d’aquesta magnífica iniciativa i el desig que el Projecte encetat amb aquest llibre tingui continuïtat i llarga vida.

Fotografies: Gabriel M. Pérez, Marta Pérez Sierra i José Nicolás Sánchez

 

 

Autisme: trenquem el silenci amb la Poesia. Recital poètic musical.

1
Publicat el 13 de maig de 2014
El proper dimarts, 20 de maig, a l’Espai VilaWeb, es celebrarà el recital poètic musical  Autisme: trenquem el silenci amb la poesia.Hi intervindran:Músic: Sergi Dantí

Comptarem amb la presència dels curadors i poetes: Eduard Miró i Saladrigas, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez Sierra.

Poetes que participen en el llibre: Montse Cercós, Empar Sáez, Miquel Santaeulàlia i Ivan Torrens.

Poetes que participen en la revista del Projecte Àgatha: Valentina Botana, Cèsar Bladé Barceló.

Rapsodes convidats: Marta Teixidó, Joan Opi.

Cent cinquanta poetes escriuen per trencar el silenci i el desconeixement sobre l’autisme. El llibre, que s’emmarca dins del Projecte Àgatha, a cura de Miquel Àngel Lladó, Eduard Miró i Saladrigas, Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez Sierra, ha estat publicat per Viena Edicions.

Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia pretén ser un mitjà per sensibilitzar sobre l’autisme. Els drets d’autor del llibre van destinats íntegrament a entitats de Catalunya i de les Illes Balears que donen servei a persones amb autisme i a les seves famílies.

Us hi esperem!

 

“Dona i ocell” es presenta a l’espai VilaWeb

0
Publicat el 13 de maig de 2014
La presentació del llibre Dona i ocell d’Empar Sáez, XXXI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi, es va celebrar a l’Espai Vilaweb el passat dia 6 de maig i va comptar amb les escriptores Sílvia Armangué, Mercè Bagaria i Glòria Calafell que van entaular una interessant conversa-col·loqui amb l’autora.

 

Topen, abruptament, les aus contra

els esculls;

cauen en somnis blancs

espicassats d’escuma i vori

en l’angle obtús del desvari.

 

Dus una brasa al bec.

 

Orba, et plegues al cant esbocat

i al delit de la fosca.

S’envolen les mans ossoses,

s’arquegen suament els membres,

es desnuen les boques.

 

Tornen els llavis a emprendre

               fermament la paraula.

 

Dona i ocell, Empar Sáez


Sepultat de fulles

dormites,

fas niu en el cor vell del desig.

 

Descorda’t les ales, muda la pell.

Romandrà el teu vol

en la llum perenne de l’arbre.

 

Desperta’t,

enarbora l’ombra de les arrels,

 

envesteix la llum    dispersa

sota el gran núvol de fulles;

arreplega i retorna’m

la llum màgica feta ocell.

Dona i ocell, Empar Sáez

M’alço, nua de fulles,

per rebre el teu vent.

 

La veu s’estronca pel marge

equívoc de l’alba. 

Defallir, caure agemolida

damunt sepulcres d’hivern

per on s’abat el fred

i s’osca la basarda.

 

Camino tan lentament

que torno a ser arbre;

 

grèvola l’escorça, vibrada d’ombres.

 

M’acompanyen ocells de pluja,

el vent púrpura, la negra gebrada.

 

Emprenc camins a l’obaga

en els vells dominis de la nit.

 

Dona i ocell, Empar Sáez

 

En el blanc del silenci nia la paraula.

Travessa la besada púrpura dels llavis,

esvoletega en l’espai minso del bleix,

 

mor             tallant la llengua del vent.

 

Dona i ocell, Empar Sáez

Membres del grup Reversos, organitzadors de l’acte, van dir alguns dels poemes del llibre.

Fotografies: Aureli Ruiz i Ferran d’Armengol

 

 

Presentació del llibre “Dona i ocell”, XXXI Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi

0
Publicat el 29 d'abril de 2014

El proper dimarts 6 de maig a dos quarts de vuit del vespre es presenta a l’Espai Vilaweb el llibre Dona i ocell, d’Empar Sáez, XXXI Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi.

El llibre ha estat publicat en la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra de l’Editorial Denes.

Editorial Denes, “Dona i ocell”

Hem organitzat una conversa literària amb la intervenció de l’autora i de les escriptores Sílvia Armangué, Mercè Bagaria i Glòria Calafell.

En la part final de l’acte membres del grup de poesia Reversos i les escriptores  convidades llegiran alguns poemes del llibre.

Hi sou tots benvinguts!

 

 

Poesia i pintura eròtica a Vilaweb

0
Publicat el 14 d'abril de 2014

El passat 8 d’abril el grup de poesia Reversos va organitzar una sessió doble: un recital obert de poesia eròtica seguit de la presentació del llibre L’incrèdul pentinat del poeta carletí Antoni Martínez Bonet.

Com a contrapunt artístic, el fotògraf i pintor Aureli Ruiz va exposar unes obres que van contribuir a donar el caliu necessari a la trobada.

Moltes gràcies a tots els que van dir poesia, als assistents i a l’Aureli per compartir les seves obres amb nosaltres.

Text: Empar Sáez
Fotografies: Aureli Ruiz