Arxiu de la categoria: RECITALS

Conversa literària amb Antoni Clapés. Lectura de poemes

0

La primera sessió d’enguany se celebrarà dimarts 31 de gener a l’Espai VilaWeb. Conversarem amb Antoni Clapés, el poeta convidat pel grup Reversos, qui també farà una lectura de poemes.

Antoni Clapés (Sabadell, 1948) és poeta, traductor, editor de poesia i impulsor de nombrosos projectes en el camp de la literatura i les arts visuals. Escriu poesia i textos relacionats amb la poesia des de 1964. Ha publicat una vintena i escaig de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs, plaquetes i antologies. Recentment, ha aplegat una part de la seva obra poètica en diferents volums: Clars, aquest matí, són els teus records (Obra reunida, 1989-2009) (LaBreu Edicions, 2020); No cal repetir aquest instant (Obra reunida II, 1982-1997) (Llibres del segle, 2022) i en un tercer volum, Finestra sobre el buit (Tanit, 2019), que aplega tres llibres editats entre 2001 i 2003, i avui introbables: Llavors abandonaries Greifswald, Destret i El viatger no sap. Ha estat guardonat amb els premis de poesia Joan Alcover (1989), Cadaqués a Quima Jaume (2010) i Cavall Verd de Poesia (2010).

Actualment, disposem de la reedició de les Converses amb Carles Hac Mor i Fer les cartes, tres llibres reunits en un volum: Converses seguit de Fer les Cartes, Carles Hac Mor i Antoni Clapés (Quid Pro Quo, 2022).

Clapés ha traduït poesia, narrativa i assaig del francès i de l’italià. Destaquen les traduccions d’obres de Jules Renard, Marguerite Duras, Christian Bobin, Paul Valéry, Jean Cocteau, Philippe Jaccottet o Pietro Civitareale, així com d’una bona representació de poetes contemporànies quebequeses. Ha merescut nombrosos premis de traducció, com els Premis Cavall Verd – Rafel Jaume 2012 (de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i el Mots Passants de la Facultat de Filologia Francesa de la UAB per Tomba de Lou, de Denise Desautels, el de la crítica Serra d’Or 2021 per la traducció de Tal qual (Adesiara, 2021), de Paul Valéry, i el Premi PEN de traducció per El desert malva (Lleonard Muntaner, 2021), de Nicole Brossard. Marges plens, de Pierre Chappuis (Lleonard Muntaner, 2022) és la darrera traducció publicada. La seva poesia ha estat traduïda i editada a l’espanyol, francès, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab.

Cafè Central, editorial independent i de prestigi, va ser creada el 1989 per Antoni Clapés (Víctor Sunyol va formar-ne part un any després). L’editorial ha mantingut més de trenta anys d’activitat al servei de la poesia i ha participat i promogut innombrables accions relacionades amb la poesia (lectures, diàlegs, seminaris, etc.).

El nostre convidat ha participat en diferents exposicions amb artistes plàstics: «La casa de l’ésser?» a l’Associació per a les Arts Contemporànies (Vic, 1999) i «D’estar a casa» a Container de l’IGAC (Girona, 2008). Més recentment, el nou llibre Fer un lligall amb la roba ben plegada («Només la bellesa pot salvar-nos enmig de la barbàrie») és el resultat del projecte i l’exposició conjunta amb l’artista visual Alícia Casadesús al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera.

Esteu tots convidats al diàleg que mantindrem amb l’Antoni Clapés i a la lectura de poemes.

Presentació del llibre “Ponts d’aigua”: ponts artístics i solidaris a la Mediterrània

0

El passat 25 de setembre vàrem tenir el gran plaer de col·laborar en la presentació i en la difusió d’un projecte artístic-literari que neix amb una clara vocació humanista i de compromís.

El llibre Ponts d’aigua aplega 25 pintures de Joan Pasqual sobre la gran crisi humanitària del nostre temps; s’inspira en les migracions dramàtiques de refugiats a la Mediterrània. Cada pintura s’acompanya d’un poema; vint-i-cinc autors/autores han entomat el repte d’aportar una veu poètica a cada una de les obres, una veu que en el seu conjunt esdevé polièdrica i molt interessant.

Ens va acompanyar l’artista i artífex de l’obra, en Joan Pasqual; d’ell prové la llavor artística del llibre. Ens va explicar com va sorgir la idea i va anar esgranant el procés narratiu de les pintures d’aquesta obra.

També vàrem tenir el plaer de comptar amb la Montse Assens, que ha estat la curadora d’aquest magnífic llibre. Ponts d’aigua està publicat en la col·lecció de llibres d’art que dirigeix Carles Duarte dins Pagès editors. Ell n’és l’autor del pròleg. Tots dos, en Carles Duarte, que no va poder assistir, i la Montse Assens formen part dels poetes participants en el projecte.

També ens va acompanyar l’Elisenda Sala, reconeguda artista plàstica, autora de la introducció del llibre, qui ens va parlar d’en Joan Pasqual.

I vàrem tenir, per suposat, una representació de poetes autors que, juntament amb alguns membres del grup Reversos, recitàrem una bona selecció de poemes del llibre.

A continuació podeu veure algunes imatges del recital.

Per concloure voldria destacar que els drets del llibre aniran íntegrament a l’ONG Catalana Proactiva Open Arms, coneguda per la immensa tasca que desenvolupen a la Mediterrània, salvant vides humanes i donant assistència a les persones refugiades.

Molt agraïts als creadors i impulsors d’aquesta obra artística i els nostres agraïments també per als participants al recital: autors i rapsodes.

Gràcies a l’Aureli Ruiz, autor de les magnífiques fotografies.

 

Presentació del llibre “Ponts d’aigua”: ponts artístics i solidaris a la Mediterrània

0

El pròxim dimarts 25 de setembre, a les set del vespre, es presentarà el llibre Ponts d’aigua (Pagès editors, 2018); una obra solidària, sobre les migracions, amb pintures de l’artista Joan Pasqual (Barcelona, 1953) i poemes de vint-i-cinc autors i autores dels Països Catalans, alguns dels quals ens acompanyaran al recital.

L’artista Joan Pasqual i els poetes han volgut retre homenatge a tots aquells que moren a la Mediterrània. Els drets del llibre es destinaran a la fundació Proactiva Open Arms, que treballa rescatant a la Mediterrània els refugiats que arriben a Europa fugint dels conflictes bèl·lics, de la persecució i la pobresa

No hi falteu! L’art visual i la poesia basteixen ponts solidaris, de compromís, amb una de les crisis humanitàries més dramàtiques del nostre segle.

 

 

Josep Porcar i Dolors Miquel diuen “Preguntes”

0
Publicat el 3 de juny de 2015

El passat 26 de maig vàrem gaudir d’una vesprada poètica amb moltes i molt bones “preguntes” dites per en Josep Porcar i la Dolors Miquel. 

Va ser un honor rebre en Josep Porcar a l’Espai VilaWeb. En Porcar, molt amablement, va voler que la presentació a Barcelona del seu darrer llibre Preguntes fos amb el nostre grup, en aquest espai. Per aquest motiu li estem molt agraïts. En Porcar va venir des de Castelló i va arribar ben acompanyat de la Dolors Miquel, qui va ser la nostra poeta convidada ja fa uns quants mesos; ens va oferir, en aquella ocasió, una interessant xerrada literària i un recital magnífic.

La Dolors és la prologuista del llibre Preguntes. Tots dos, en Porcar i la Miquel, van oferir-nos un duet recitatiu; van dir poemes-preguntes a dues veus amb l’acompanyament musical del pianista Daniel Lampérez. 

La presentació del llibre, a càrrec de la poeta Empar Sáez, va precedir el recital. Us transcrivim el text a continuació. També el podeu llegir en el bloc personal Salms, de Josep Porcar.

“Iniciaré la presentació del llibre “Preguntes” ressaltant un aspecte que em va sorprendre especialment: en Josep explica en el breu epíleg que va escriure el llibre, tot just en un mes, d’una revolada, (després vindrien els llargs mesos de correcció, i composició del poemari…). Aquest breu espai de temps en què està escrit, el format triat (són 21 poemes interrogatius) juntament amb la urgència, potser la necessitat guaridora davant la circumstància vital que l’empeny a escriure’l fan que aquest llibre tingui una unitat extraordinària, i en aquest sentit, entre d’altres que intentaré esbrinar breument a continuació,  és un llibre molt compacte i rodó.”

“En Porcar ens parla, en la solapa del llibre, de la rodonesa de l’interrogant, del doble interrogant dels amants, que acarats s’amplifiquen tristament fins l’infinit i els arrossega a un terreny  angoixós. Fixeu-vos en el que ens diu la Dolors Miquel en el pròleg: En la desaparició del miratge amorós hi apareix la pregunta. Hi afegeix: Quan la pregunta comença a aparèixer en la vida amorosa és senyal, indici, auguri de desfeta, de naufragi.”

“I així, a ritme de pregunta, en Josep Porcar ens atansa al sentiment de pèrdua, d’acomiadament. També a la solitud, al crit, a la buidor, al desengany…  Però tanmateix hem après que la pèrdua, i les emocions que provoca, no tenen un sentit únic, poden desblocar, impulsar la construcció altres realitats. I com una resposta, el patiment  del poeta es transmuta en la unitat artística d’aquest llibre. La veu singular d’en Josep Porcar salva tots els paranys que la temàtica d’amor/desamor podrien parar-li, en el terreny literari.”

“És interessant adonar-se que la poesia i els interrogants desclouen dins nostre una melodia similar. L’interrogant representa la fam del poeta, qui pregunta té, sobretot fam de preguntes, i sap molt bé que les respostes no li seran donades sinó amb el temps, com el significat d’algun poema que no es revela fins temps després de ser escrit o llegit. D’aquesta manera el temps seria el gran escultor de respostes, almenys d’algunes respostes i per a qui les vol cercar; sabent, però, que mai no les tindrem totes.”

“En Josep dedica el llibre Als que esperen; és una dedicatòria bellíssima que desvetlla, desplega, tot seguit, dues preguntes: qui són “els qui esperen”? i Què esperen? Podrien ser, tal vegada,  els que sustenten aquesta ingenuïtat innata dins d’un cercle d’esperança i d’indagació al qual no poden renunciar, i els salva, els autoalimenta per a continuar girant al voltant de l’amor, del coneixement i de l’art? Podrien ser aquests els que esperen?”

“Aprofundint encara més en el símbol de Preguntes, el doble interrogant que giravoltant adopta la grafia de dos cercles entrellaçats, el símbol de l’infinit, fixeu-vos en el que ens diu l’Octavio Paz: la figura geomètrica que simbolitza un poema, és un cercle, una esfera. El poema es tanca en ell mateix, és un univers autosuficient, quan acaba es reprèn i es recrea. Jo diria que arribar a aquest instant de creació sublim, d’autosuficiència, d’infinituds que ressonen en cada poema, ja és un triomf, i és aquesta la victòria que en Josep Porcar aconsegueix en cada un dels poemes del llibre.”

“D’altra banda, tots sabem que un bon poema és irreductible a una explicació fàcil, —el mateix poema transcendeix qualsevol intent de simplificació, va molt més enllà—, una bona pregunta també conté dins seu múltiples respostes, la pregunta per si sola ja és una resposta, és rebel a les autocomplaences, cerca el coneixement i la reflexió, la saviesa, vol arribar al límit de la interrogació, a allò que no pot ser dit, que no coneixem, no surt del seu cercle, de la seva rodonesa. També el poeta, en Porcar, en un joc opulent d’imatges viscudes i imaginades, amb recreacions i revelacions de gran potència artística ens porta per un terreny bellugadís i ondulant, entre l’amor i les preguntes sobre l’amor viscut, entre vigília i somni dins d’aquesta espiral de somni en què vivim.”

“Voldria ressaltar que aquest llibre ens ofrena amb el guany que poden tenir totes les pèrdues; hi trobareu una veu poderosa i molt creativa, que ha mirat des d’una gran alçada interior i ha recreat la seves vivències amb “preguntes-poemes-pont”, de gran intensitat, que en llegir-les ens duen a un altre paisatge,  a una altra riba, potser molt més endins de nosaltres mateixos.”

“Dir-vos, per finalitzar, que el llibre és una edició d’autor, numerada i signada, molt acurada, on tots els detalls s’han treballat bé, perquè l’embolcall de les paraules també sigui bell. Com veureu, l’acompanyen magnífics dibuixos de l’artista Porcar Queralt, el seu pare; això, evidentment li confereix una emotivitat i un valor afegit a l’obra. A la vegada, cada poema ve precedit d’uns versos que ens permeten seguir el rastre, sempre interessant, d’algunes de les lectures i dels poetes d’en Josep Porcar.”

Després del recital en Porcar va parlar breument sobre alguns aspectes del llibre, també del Priorat, on va fer una estada amb la Dolors Miquel, i concretament del vi “L’interrogant”.
Vàrem clore l’acte convidant els assistents a fer un tast del magnífic vi del Priorat, L’interrogant, del Celler Clos 93.

Moltes gràcies a tots: Josep Porcar, Dolors Miquel, Daniel Lampérez, als assitents, als reversaires, a VilaWeb i al celler Clos 93!

Fotografies: Aureli Ruiz i dues imatges de l’arxiu personal de Josep Porcar.

Duet recitatiu: Josep Porcar & Dolors Miquel a l’Espai VilaWeb

0
Publicat el 20 de maig de 2015

Dimarts 26 de maig a les 19.30h en Josep Porcar i na Dolors Miquel diran poemes a dues veus del llibre Preguntes, de Josep Porcar, en l’acte de presentació de l’obra a Barcelona, a l’Espai VilaWeb.

La darrer llibre de Porcar, Preguntes,  és una edició d’autor (exemplars numerats i signats) amb il·lustracions de l’artista Porcar Queralt.

Comptarem, per l’ocasió, amb l’acompanyament musical del pianista Daniel Lampérez i per cloure l’acte s’oferirà un tast del vi del Priorat, L’interrogant, del Celler Clos 93.

El poeta Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) ha estat mereixedor de prestigiosos premis de poesia; el darrer, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians pel llibre Llambreig, se li va concedir el 2014. Porcar és ben conegut en la Xarxa pel seu bloc personal Salms i per haver creat el primer hiperblog català de literatura, Blogs de Lletres, guardonat el 2007 amb el Premi Lletra. A banda de l’activitat creativa i comunicativa destaca pel compromís amb la llengua i la cultura catalana des de la seva terra: és membre fundador d’El pont Cooperativa de Lletres, entitat que aplega escriptors de les comarques del nord del País Valencià per difondre l’activitat literària en llengua catalana.

 

 

Recital de Mireia Calafell

0
Publicat el 5 d'abril de 2015

El passat 24 d’abril vàrem tenir el plaer de rebre en l’espai VilaWeb a la Mireia Calafell, poeta i rapsoda, qui ens va oferir un magnífic recital enriquit amb nombrosos comentaris sobre la seva poesia: inicis, procés d’escriptura dels seus llibres, idees i fets a partir dels quals varen néixer alguns dels poemes, referents literaris, poetes a qui admira…

Una vetllada distesa, de gran categoria literària, que perdurarà durant molt de temps en la memòria dels qui vàrem assistir-hi.  La nostra convidada forma part dels grans valors de l’oralitat poètica del nostre país; disposa d’una gran capacitat per a comunicar les emocions de manera continguda, però alhora clara i contundent.

Calafell va dir una bona selecció de poemes dels seus llibres. L’acte es va dividir en tres parts; cada una corresponia a un dels llibres publicats: Poètiques del cos (2006), Costures (2010) i Tantes mudes (2014). Membres del grup vàrem recitar algun poema al final de cadascuna de les parts.

La pell

La pell, els teus dits, un contorn.
Perdre’s en el cim del teu cos,
desdibuixar-se en el descens de l’esquena,
fer-se escultura de Rodin:
un llaç, un respirar al compàs,
un sol, un devorar-se amb tanta llum.
Les cames, el sexe, una carícia.
Menjar-se el llavis
quan la boca és un pou,
i empassar-se l’alè,
i ser més nosaltres
mentre es deformen les formes
i els límits són aigua.
La mà com una heura, l’orella, el calfred.
Buidar-se amb les presses
d’un ritme ancestral, desconegut,
i navegar entre el foc d’un infern excitant,
escalar el purgatori del teu coll
i llavors, només llavors, al paradís,
besar-nos la mirada.

Mireia Calafell, Poètiques del cos

Dansa dels dits

L’abrivada dansa dels dits sobre el teclat
cus el vers que haurà d’estremir el seguici
de pigues que em desfilen per l’esquena
i al coll enceten l’apoteosi del tacte, buscant-te.
Escric com si amb les paraules fos possible
diluir-me en l’onada d’aquest plaer solitari
que moll sura entre les costes que ens separen
i esperen que, enmig de l’oceà, arribi l’abraçada.

Mireia Calafell, Costures 

Cartografies 

                                                        Només qui vola sap quan pesa un cos 

                                                        Clarice Lispector, A cidade sitiada 

Al cos hi tens traçats camins de cel,
volo amb els dits.
Des d’aquí dalt, cada piga és un llac,
Bec el desig.
Agafa el sol que es fa de nit,
mulla’m així.

Mireia Calafell, Costures

 

Coberteria

Es tractava d’anar posant les paraules al seu lloc
amb la mateixa paciència amb què la mare
desa al calaix de sempre els coberts quan ja són secs,
almenys dues vegades al dia des de fa tants anys.
Destriar la cullera de la sopa de la cullereta de les postres
o del cafè, les forquilles del mànec de fusta de les d’alumini
i per fi separar els ganivets i no tallar-se. Es tractava
d’establir un ordre més o menys coherent i respectar-lo,
sense tancar la possibilitat d’ encabir-hi l’atzar
com quan el pare deixa el morter on no esperaves
i continua havent-hi l’equilibri d’allò que és familiar.
Es tractava, només, de persistir en l’intent
de no rendir-se quan la quotidianitat es mostra hostil
i els finals, imprevisibles.

Mireia Calafell, Tantes mudes

Acàcia, piorna, coriandre

Si encara fos possible demanar als pares un desig
com any rere any en la intimitat de bufar espelmes,
diria si us plau porteu-me altra vegada a aquella tarda,
a aquell precís instant en què no vaig preguntar
el nom exacte de l’arbre, com dir flor malva
o el perfum d’una planta. Porteu-me altra vegada
a l’escenari on s’allunyaren acàcia, piorna, coriandre.

Són les paraules que tenim i broten les absències
que fan sovint de tot paisatge un lloc comú.

Mireia Calafell, Tantes mudes 

El nostre agraïment sincer i afectuós a la Mireia Calafell per aquesta extraordinària trobada amb el grup. Ha estat un plaer llegir-la i poder gaudir de la seva veu donant més vida, encara, als poemes.

Fotografies: Aureli Ruiz

Mireia Calafell – Recital poètic & conversa literària –

0

Us convidem a la propera vetllada poètica del grup per a la qual tenim el plaer de comptar amb la Mireia Calafell (Barcelona, 1980), qui recitarà poemes dels seus llibres i ens parlarà de poesia. La seva darrera obra, Tantes mudes, Premi Poesia Benvingut Oliver 2013 ha estat publicada a Perifèric Edicions (2014).

Membres del grup Reversos direm una selecció de poemes de la Mireia Calafell en la darrera part de l’acte.

Es celebrarà dimarts 24 de març a les 19.30h a l’Espai VilaWeb.

Us hi esperem a tots, amics de la poesia!

Amb veu i vot

0

El grup de poesia Reversos va celebrar el passat quatre de novembre un recital de poesia de compromís cívic amb la mirada fita en la consulta del 9N.

La poesia anomenada de realisme social, si els principis polítics o ideològics no li arrabassen la creativitat, la bellesa i l’emoció, com en la selecció que vàrem aplegar, és manté viva en la veu i en l’esperit d’alguns dels nostres poetes més estimats.

Us deixem una petita mostra dels poemes que es varen recitar i una de les peces musicals que ens va acompanyar. Teniu, també, una selecció d’imatges de l’acte.

A CADA AMIC

A cada amic, cisellador d’imatges
i caçador de mots, voldria dir-li:
—fes-te llavis pel crit d’aquesta terra.
D’un a un els seus sons ara m’arriben
com alts fills de la nit, diamants de l’insomni:
fidelitat us serà demanada
i un cant rebel a tota defallença,
car no hi ha sal per guardar les paraules
sinó els llavis dels fills i els vostres versos.

Maria Àngels Anglada, Díptic

DE CÀNTIC EN EL TEMPLE                                                      

 A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.
” Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.
” Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”

Salvador Espriu, Les cançons d’Ariadna (1949)

DIVISA

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.

Joan Salvat-Papasseit, La gesta dels estels

 Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol, L’àmbit de tots els àmbits

Fragment de: Novena elegia, Agustí Bartra (Ecce Homo)                                                              

Parla. Tu ets home.
Un déu tremola en l’aire.

Guiats pel Verb anem vers l’acte lluminós
que en la pau funda l’home en la futura pàtria.
Endevina i basteix! Tot el que és fragmentari
vol unir-se en més vida, i el si obagós tanca
son caos per formar el bategant hereu.
Penetra dins els cors com el cel que amanyaga
amb una gota clara la força d’un gran riu.
Gira el rostre i contempla l’Est de les grises hordes
i de la llum naixent! L’estiu és un tumult
que s’arramada vers l’estació de ferro.
Però greu és la joia, com la divina mar
amb el pit remorós de mites i arxipèlags…

La música no podia faltar en una vetllada de poesia de compromís. Aquí en teniu una mostra del que vàrem sentir:

“Balada a retalls és una cançó escrita l’any 1968, alternant versos propis amb fragments de poemes de Frédéric Mistral, el poeta provençal i premi Nobel de literatura, i de Josep Maria Folch i Torres. En aquells anys (en feia tan sols sis que existia la Cançó) el cantautor era vigilat, sotmès a censura, multat, detingut, prohibit, inclús desterrat. Fins als anys setanta la pressió del públic i les forces vives no els va donar una certa seguretat personal, tot i seguir sotmesos a la censura i la sospita prèvia. Aquesta cançó no la vaig poder cantar en públic durant anys.” Carles Fernández

Qui ens havia de dir que cinquanta anys més tard un poble es conjuraria per sortir al carrer a demanar col·lectivament la independència.

BALADA A RETALLS (COL·LAGE)

Canto amb vosaltres
i per vosaltres però sempre vaig sol.
I quan ens jutgen
tan sols em culpen a mi.

Potser som la rerassaga
d’un vell poble que se’n va,
i si el nostre cant s’apaga 
la nació s’acabarà.

D’una raça que rebrota
potser som els tanys primers.
Potser som la pàtria tota;
potser som sos davanters”.*

Visc amb vosaltres i per vosaltres,
però no en teniu prou.
Gireu l’esquena
a aquell que us prega ajut.

He sentit cantar al poeta
i he recollit el seu cant:
Poble que té ensenya alçada
esdevindrà triomfant”.**

Però tinc por tantes vegades
perquè em trobo sol cantant:
Tantes barreres alçades
són difícils i fan mal.

* Frédéric Mistral: “La Copa”. Trad. de Francesc Matheu.
** Josep Maria Folch i Torres: “D’un himne”.

He perdut mitja vida aprenent certes coses
que cap servei no em fan. Ara sé. Per això
calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,
on vaig exactament. He aprés moltes coses.
He aprés sobretot que vaig. Al dematí
em llavaré la cara i tancaré la porta
i tornaré al camí. Aleshores vosaltres
sereu als vostres llits amb les vostres mullers.
Jo ja sé. Jo no em puc deturar. Jo seré
al camí. No tinc casa. No tinc llit. No tinc pàtria.

Vicent Andrés Estellés, La clau que obri tots els panys

Hauré d’esperar més; hauré d’esperar més,
i llavors jo seré això només: espera.
No tot s’haurà resolt: arribaré, aleshores,
només a la frontera. A la frontera hi ha
prades, hi ha rierols, i hi ha infants: ho sé bé.
Però hi haurà, aleshores, els tràmits, les instàncies,
els papers, els segells, les preguntes —encara,
i més segles encara. Lluny, esvelta i daurada,
verda i alta, la vall. Els arbres de la Pàtria.

Vicent Andrés Estellés, Llibre d’exilis

Publicat dins de RECITALS | Deixa un comentari

Recital “Amb Veu i Vot”

0

El proper dimarts 4 de novembre el grup Reversos celebrarà el recital de poesia cívica “Amb Veu i Vot”; un acte que vol reivindicar el dret d’expressió dels pobles de forma democràtica i pacífica.

Ho farem recordant l’esperit i les veus de poetes com Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Agustí Bartra, Maria Àngels Anglada, entre molts altres.

Direm poesia de compromís moral, polític, històric; bona poesia on l’art i la consciència cívica formen un tot indestriable.

Sou tots convidats a assistir-hi, i a llegir algun poema si us ve de gust!

“Res del món no és estrany a la poesia”  Maria Àngels Anglada

I és just i és bell que l’home sigui lliure, Maria Àngels Anglada, Díptic (1972)

A CADA AMIC

A cada amic, cisellador d’imatges
i caçador de mots, voldria dir-li:
—fes-te llavis pel crit d’aquesta terra.
D’un a un els seus sons ara m’arriben
com alts fills de la nit, diamants de l’insomni:
fidelitat us serà demanada
i un cant rebel a tota defallença,
car no hi ha sal per guardar les paraules
sinó els llavis dels fills i els vostres versos.

 Maria Àngels Anglada, Díptic (1972)

Hem triat per a la invitació una de les imatges que formen part de l’exposició “ArtVeuiVot”, actualment en el Museu d’Història de Catalunya, en la qual una vuitantena d’artistes i il·lustradors han donat una obra a favor del dret a decidir.

L’obra triada per a la nostra invitació és de l’artista barceloní Josep Pla-Narbona que reproduïm de forma completa a continuació:

Volem-votar-Pla-Narbona_ARAIMA20141007_0180_1Les imatges que formen part d’aquesta iniciativa poden circular lliurement i poden ser reproduïdes per qui ho desitgi en pro del dret de vot i d’expressió dels pobles. Amb tota seguretat, passat el temps, seran icones dels moments històrics que estem vivint.

 

Publicat dins de RECITALS | Deixa un comentari

Recital Poètic musical: Autisme: trenquem el silenci amb la poesia

0
Publicat el 27 de maig de 2014

El grup de poesia Reversos va organitzar, el passat 20 de maig, un recital poètic musical per donar suport al Projecte Àgatha. Aquesta iniciativa vol sensibilitzar la societat, vol  trencar estigmes sobre l’autisme, una afecció molt desconeguda encara. El llibre Autisme: trenquem el silenci amb la poesia és una obra solidària amb les persones que pateixen aquest trastorn i amb les seves famílies. L’obra antològica inclou 150 poetes que han cedit els drets dels seus poemes, majoritàriament inèdits i pensats per aquesta antologia.

Darrera d’aquest gran projecte hi ha persones amb molt de coratge i  generositat i per l’ocasió vàrem tenir el plaer de comptar amb la presència de tres dels cinc curadors del llibre: la Marta Pérez Sierra, l’Eduard  Miró i Saladrigues i en Gabriel M. Pérez Fuster (tant en Víctor Panicello com en Miquel Àngel Lladó, aquest darrer de Mallorca, no van poder assistir-hi). Els curadors que ens van acompanyar tenen una dilatada trajectòria en el món de la poesia com a escriptors, i rapsodes alguns d’ells, i també com a dinamitzadors de la cultura. Ells ens van parlar del projecte Àgatha i del llibre que ha estat publicat per Viena Edicions.

 

També vam tenim el plaer i l’honor de comptar pel recital amb en Sergi Dantí, reconegut músic, cantautor i artista polifacètic, que ens va oferir alguna de les seves cançons.

Agraim la presència d’una representació dels poetes que han participat en el llibre: Montse Cercós, Empar Sáez, Miquel Santaeulàlia i Ivan Torrens.

També agraim als poetes César Bladé Barceló i a la Valentina Botana, que han participat en la revista del Projecte Àgatha, la lectura dels seus poemes i als rapsodes Marta Teixidó i Joan Opi que ens varen dir alguns poemes del llibre.

 

    

 

     

  

Manifestem la nostra satisfacció per l’èxit d’aquesta magnífica iniciativa i el desig que el Projecte encetat amb aquest llibre tingui continuïtat i llarga vida.

Fotografies: Gabriel M. Pérez, Marta Pérez Sierra i José Nicolás Sánchez

 

 

Autisme: trenquem el silenci amb la Poesia. Recital poètic musical.

1
Publicat el 13 de maig de 2014
El proper dimarts, 20 de maig, a l’Espai VilaWeb, es celebrarà el recital poètic musical  Autisme: trenquem el silenci amb la poesia.Hi intervindran:Músic: Sergi Dantí

Comptarem amb la presència dels curadors i poetes: Eduard Miró i Saladrigas, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez Sierra.

Poetes que participen en el llibre: Montse Cercós, Empar Sáez, Miquel Santaeulàlia i Ivan Torrens.

Poetes que participen en la revista del Projecte Àgatha: Valentina Botana, Cèsar Bladé Barceló.

Rapsodes convidats: Marta Teixidó, Joan Opi.

Cent cinquanta poetes escriuen per trencar el silenci i el desconeixement sobre l’autisme. El llibre, que s’emmarca dins del Projecte Àgatha, a cura de Miquel Àngel Lladó, Eduard Miró i Saladrigas, Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez Sierra, ha estat publicat per Viena Edicions.

Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia pretén ser un mitjà per sensibilitzar sobre l’autisme. Els drets d’autor del llibre van destinats íntegrament a entitats de Catalunya i de les Illes Balears que donen servei a persones amb autisme i a les seves famílies.

Us hi esperem!

 

Poesia i pintura eròtica a Vilaweb

0
Publicat el 14 d'abril de 2014

El passat 8 d’abril el grup de poesia Reversos va organitzar una sessió doble: un recital obert de poesia eròtica seguit de la presentació del llibre L’incrèdul pentinat del poeta carletí Antoni Martínez Bonet.

Com a contrapunt artístic, el fotògraf i pintor Aureli Ruiz va exposar unes obres que van contribuir a donar el caliu necessari a la trobada.

Moltes gràcies a tots els que van dir poesia, als assistents i a l’Aureli per compartir les seves obres amb nosaltres.

Text: Empar Sáez
Fotografies: Aureli Ruiz

 

Poesia Eròtica a Vilaweb

0
Publicat el 3 d'abril de 2014
El proper dimarts, 8 d’abril, rebrem la visita del poeta de Carlet, Antoni Martínez Bonet, qui ens presentarà el seu nou llibre “L’incrèdul pentinat”.Farem a continuació una lectura oberta de poesia eròtica. Direm poemes de Vicent Andrés Estellés, Maria-Mercè Marçal, Joan Vinyoli, Guillem Viladot…, entre d’altres; direm també poemes propis.Vine i participa-hi!

 

DOLORS MIQUEL, CONVERSA LITERÀRIA I RECITAL A L’ESPAI VILAWEB

0

 

En la trobada anterior, quan en Xavier Xarles va saber que na Dolors Miquel ens visitaria, va explicar-nos que havia deixat de llegir alguns dels poemes inicialment triats per a la xerrada per manca de temps. Un dels poemes no llegits va ser “Vers del no dir re”, del llibre Aioç, de la Dolors Miquel.

No sabria dir si en Xarles ens hagués relacionat aquest poema amb la teoria de Galois, les nocions de Cantor, la paradoxa de Russell, o els conceptes abstractes sobre les matemàtiques i la lògica de Gödel. Tant és, el cas és que la Dolors Miquel, sense conèixer aquest detall de l’anterior conversa, va dir el poema de forma esplèndida, per a gaudi de tots nosaltres, mostrant una connexió misteriosa amb l’anterior convidat de Reversos.

Vers del no dir re

 

Ben bé no sé pas poc què diri poso punt on hi va pont,perquè no tinc pas res a dirque tinc un tap enmig del front

i faig el vers per no dormir

que el vers s’assembla a la son.

 

Tinc tanta son que trobo el tinc

dur i molt fer i hi vaig clapant

cap al camí del sense cinc

que fou trobat tot badallant.

Caigué del seny com qui fa clinc

i busco el clinc amb mà i amb guant.

 

I trobo un clanc, un clonc i un clunc

i en vers envers qui no se sap

amb mots ben tots de res ben func

i on-als hi vaig-vaig-vaig de cap.

Com caic de cul sobre el rim punk

no sé si dormo o menjo rap.

 

Un rap de peix que put a mar,

vora un amar que put a peix

i ara ho rimaré tot amb far

que la erra sona amb llum i es creix

al cap que rar i car com bar

no sap que el dos a l’u és greix.

 

Ben bé no sé pas què he dit

i si ho sabés, “passo”, diria.

 

 Dolors Miquel, Aioç

 

 

Com a crònica personal de la trobada amb la Dolors Miquel, en Tomàs-Maria Porta ens ofereix aquest text:

 

Qui escriu això pensa que la Dolors Miquel és una de les millors poetes nascuda pels volts del 60 – ella, tant coqueta, em perdonarà que insinuï la seva edat – i, a més, quan no està empipada, és una de les persones més agradables, afables, simpàtiques i rialleres d’aquest país nostre que s’esforça per esdevenir greu, avorrit i entre luterà i calvinista.

Ho dic perquè quedi clar que si el que s’escriu és una tirallonga d’elogis literaris i personals, ho són perquè així ho veu aquest humil escrivent i potser no – o potser sí – perquè li vulgui fer la rosca a la poeta catalana que més a prop està de que se li doni el Nobel, si és que n’hi ha cap.

Opino que si la Dolors Miquel no tingués la desgràcia de ser catalana – que ella, amb la seva mania de veure-ho tot del revés, ho considera una sort – i fos ni que fos francesa, i ja no diguem anglosaxona, avui seria la més cantada, la més recitada, la més llegida, la més aclamada i la més envejada de les poetes. Com que som un país petitó i des de Nietzsche se sap que ens governen els mediocres – i no només en l’àmbit polític, és clar – simplement és envejada. I “represaliada”. I “catacumbitzada”.

Dit tot l’anterior, que suposo que a ella més aviat l’emprenyarà, què és pot dir de la trobada de la DM amb el Grup Reversos a l’Espai Vilaweb del dia 14 d’octubre per a que qui no hi va ser se’n faci una idea i qui hi va ser s’hi senti més o menys reflectit. Jo penso que, en realitat, és senzill: fou un acte farcit de poesia com a bellesa, com a patiment i com a bon humor.  Farcit de fe, d’esperança i de caritat (li van la Bíblia i els místics). Passades pel tamís de la DM, és clar. Llagrimetes d’emoció i rialles enjogassades.  

Com que si continués escrivint només continuaria parlant bé de la DM ho deixo estar aquí. Els que hi veu ser sabeu que no exagero – gaire – i els qui no hi vàreu ser, si Vilaweb publica el vídeo de l’acte, ja en sabreu donar fe.

Deixo de fer el manefla i que sigui ella la que acabi:

 

Aigua, aigua, deu-mos aigua
deu-mos aigua, malparit!
Fill de puta, deu-mos aigua,
que mos falta dia i nit.

 

Per cert, que la DM va estrenar un poema que deia no sé què de la independència i, a més, es va posar a recitar com una boja San Juan de la Cruz. Brutal. I eròtic a matar: qui ho havia de dir?

 

Tomàs-Maria Porta i Calsina

 

Mare nostra

Mare meva, que no ni sé on ets,
                                          de qui només en tinc el nom…

Mare nostra que esteu en el zel

sigui santificat el vostre cony

l’epidural, la llevadora,

vingui a nosaltres el vostre crit

el vostre amor, la vostra força.

Faci’s la vostra voluntat al nostre úter

sobre la terra.

El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.

I no permeteu que els fills de puta

avortin l’amor, facin la guerra,

ans deslliureu-nos d’ells

pels segles dels segles,

Vagina.

Anem…

Dolors Miquel, Missa pagesa

Besàvia al balancí

No deixis de moure el balancí,

enrere fins ahir,

endavant fins demà,

ja no hi ha sostre, ni terra, ni present,

però les parets de l’ànima segueixen rectes.

Dolors Miquel, La flor invisible

 

Ofrena del misteri

 

Quan la missa aixeca la seva copa invisible

que no alça cap mà,

que no veu cap ull,

que no palpa cap presència,

és l’hora del misteri,

l’hora d’allò que no es pot explicar,

l’hora de la vergonya d’en Wittgenstein,

l’hora de recollir-se en un silenci

que intentaran exposar

mil milions de pensadors

endebades

com l’herba humil que neix a les pedres del Partenó,

i, sense enrojolar-se,

s’hi queda.

 

Dolors Miquel, Missa pagesa

 

Cigne adormit

 

S’amaga el vent mentre m’alleta la boira,

amb les seves mamelles immenses de blanques,

i els seus peus petits, tacats de fang, tacats de gespa.

I em diu: et cantaré la cançó blanca de les espelmes.

I pugem per les escales del son, amb la flama inquieta

de tant esquerdar la fosca,

pugem fins a les golfes dels somnis

plenes de tresors.

I la clau rovellada surt de la butxaca de la blanca absència

i gira, gira, gira, grinyola, grinyola,

fins que la fusta de la carn es deixa, s’obre, s’abandona

a l’espai infinit, i el coll sembla

un cigne blanc adormit lliscant pel corrent

despullat de la mort.

Dolors Miquel, La flor invisible

Univers amb gall

L’univers i el contraunivers

i els espais paral.lels,

els quàsars, els forats negres, la immensitat,

els nans blancs, l’antimatèria, el vertigen

de caure al buit interestel.lar…

Oh!, deu-nos un cotxe i un apartament

on velocitat i murs i televisions i màquines al.lucinatòries

ens tornin cecs per a contemplar-los.

I deu-nos el do ubèrrim de la imbecil.litat.

No deixeu en cap moment que el geni ens fecundi.

Allunyeu-nos aquest infern de la ment, de la vagina, de l’esperma.

I deu-nos, també, tres fills que se’ns assemblin

i que heretin les nostres hipoteques,

la nostra misèria, la nostra hipocresia,

els nostres somnis de quinze dies a la platja de Cancun

i, sobretot, un fill que sigui l’ovella negra,

un fill que ens faci recordar com no hem de ser mai,

un fill a qui crucificar amb els tiets que veiem per Nadal

tres vegades abans del cant del gall de la plaça Lesseps

que rep les dotze del migdia amb la fúria amb què el seu avi

rebia l’alba, la reina de les trenes negres, l’abercoc sideral.

Dolors Miquel, Missa pagesa

Video de la sessió gravat per Vilaweb

Entrada: Empar Sáez
Fotografies: Aureli Ruiz

 

Xerrada literària amb Dolors Miquel – Lectura de poemes –

0
Publicat el 9 de gener de 2014
El grup de poesia Reversos us convida el dimarts 14 de gener a la primera sessió d’enguany. Tenim el plaer de comptar per l’ocasió amb la Dolors Miquel com a convidada. Amb ella compartirem xerrada literària i llegirem alguns dels seus poemes.Serà, com sempre, a l’espai Vilaweb a les 19.30h.