“Dona i ocell” es presenta a l’espai VilaWeb
La presentació del llibre Dona i ocell d’Empar Sáez, XXXI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi, es va celebrar a l’Espai Vilaweb el passat dia 6 de maig i va comptar amb les escriptores Sílvia Armangué, Mercè Bagaria i Glòria Calafell que van entaular una interessant conversa-col·loqui amb l’autora.
Topen, abruptament, les aus contra
els esculls;
cauen en somnis blancs
espicassats d’escuma i vori
en l’angle obtús del desvari.
Dus una brasa al bec.
Orba, et plegues al cant esbocat
i al delit de la fosca.
S’envolen les mans ossoses,
s’arquegen suament els membres,
es desnuen les boques.
Tornen els llavis a emprendre
fermament la paraula.
Dona i ocell, Empar Sáez
Sepultat de fulles
dormites,
fas niu en el cor vell del desig.
Descorda’t les ales, muda la pell.
Romandrà el teu vol
en la llum perenne de l’arbre.
Desperta’t,
enarbora l’ombra de les arrels,
envesteix la llum dispersa
sota el gran núvol de fulles;
arreplega i retorna’m
la llum màgica feta ocell.
Dona i ocell, Empar Sáez
M’alço, nua de fulles,
per rebre el teu vent.
La veu s’estronca pel marge
equívoc de l’alba.
Defallir, caure agemolida
damunt sepulcres d’hivern
per on s’abat el fred
i s’osca la basarda.
Camino tan lentament
que torno a ser arbre;
grèvola l’escorça, vibrada d’ombres.
M’acompanyen ocells de pluja,
el vent púrpura, la negra gebrada.
Emprenc camins a l’obaga
en els vells dominis de la nit.
Dona i ocell, Empar Sáez
En el blanc del silenci nia la paraula.
Travessa la besada púrpura dels llavis,
esvoletega en l’espai minso del bleix,
mor tallant la llengua del vent.
Dona i ocell, Empar Sáez
Membres del grup Reversos, organitzadors de l’acte, van dir alguns dels poemes del llibre.
Fotografies: Aureli Ruiz i Ferran d’Armengol