Presentació del llibre Basaments catalogats, de Glòria Calafell i xerrada literària amb l’autora.
El passat 28 de maig es va celebrar a la sala Vilaweb la sessió del grup de poesia Reversos a la qual va ser convidada la poeta Glòria Calafell. En aquest acte es va presentar el seu darrer poemari, Basaments catalogats. A continuació es va entaular una xerrada literària amb l’autora i la part final de l’acte es va reservar a la lectura d’alguns dels poemes del llibre.
La Glòria Calafell és filòloga i poeta. Ha treballat de professora de secundària i batxillerat fins a la seva jubilació, el 2008. A banda de tenir poemes esparsos i reculls poètics publicats en diferents llibres col·lectius, revistes de literatura i poesia, ha publicat tres poemaris: “La semàntica del temps” el 2008; “No.m fall recort del temps”, que va ser Premi de Poesia Ciutat de Vila-Real el 2009 i el llibre que avui presentem: “Basaments catalogats” que ha merescut ser finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna el 2011.
Té altres reconeixements per reculls poètics i poemes entre els que destaquen: Primer premi Jalpí i Julià de Sant Celoni el 2006 i Primer premi en la XX edició del Premi Miquel Martí i Pol el 2009.
També ha treballat la prosa; alguns dels seus relats han estat publicats en diferents llibres col·lectius i finalment ha conreat l’assaig fent anàlisis literàries que han estat recollides en diverses revistes especialitzades.
A continuació podeu llegir dos dels poemes que es van recitar durant l’acte i uns fragments de la presentació del llibre.
L’olor a herba primera
em retorna terra endins,
on poques vegades hi he anat,
i des dels cims més alts,
que sempre són blancs,
recordo haver pensat
en l’alçada del món i dels anys;
en la mesura de la casa nua;
en la immensitat del mar
com uns llençols silenciats
i en tot tu… fet cant de sirena.
Sóc, llavors, en el punt més sublim
de la conformitat.
IX
Tot era clos. El soroll de l’aigua i el ventall de l’aire
eren fora i tu, tu sota la pedra blanca
t’has endut el so del món.
“En aquest poemari la Glòria Calafell ha treballat la limitació espacial, la concisió, la simbologia de la pedra: la solidesa i la resistència. Aquesta concreció redunda en benefici d’una gran intensitat poètica. Els “Basaments” als quals fa referència el títol, són el suport que sustenten i vertebren cada poema i a la vegada són la columna estructural d’aquets poemari extraordinari.” (…)
Les persones sòbries ensopeguen
amb la fullaraca d’una tardor seca.
Amb una copa de més
aquell vianant se’ls mira
i s’espolsa les sabates.
Lluentes de dignitat saben
que sempre hi ha qui topa amb fulles mortes
i hi ha qui cau a terra.
Bocaterrosa, s’empassa els silencis
i els crits.
“Amb aquests mots de la Glòria ens adonem que la poesia no és tan sols plaer estètic; ritme, rimes, mètrica, profusió de vocabulari, no és tan sols un joc verbal…, la bona poesia és una riquesa que s’acreix dins de nosaltres, dins de qui l’escriu i de qui en gaudeix de la seva lectura. Ens il·lumina de cop un món desconegut recreat per l’autora; aquí rau, des del meu punt de vista, el misteri de la poesia, en les poques paraules que utilitza, intenses, breus, amb la transcendència del coneixement i de l’esperit del poeta i de la seva veritat.”
Empar Sáez
Fotografies: Aureli Ruiz
pel vostre suport. Vàreu ser molt amables amb la meva poesia i amb mi.