Tinc un bon col·lega –jubilat també com jo– amb el qual ens escrivim gairebé cada dia a propòsit dels afers més diversos que us pugueu imaginar. I no cal dir que el procés cap a la independència n’és un dels més habituals. Fa uns minuts m’ha enviat un correu –amb el tema “Passa alguna cosa?”—
¿Què més us he de dir que no ho hagi expressat ja en el títol de l’apunt? Llegiu l’article perquè em sembla que una vegada més Empar Moliner explica amb molta senzillesa i claredat el que molta gent pensem. L’enllaç directe al diari és aquest però, per si de cas, us reprodueixo el text íntegre aquí
Sóc dels molts que opinen que la columna que publica Empar Moliner a la darrera pàgina del diari Ara de dimarts a dissabte és de lectura obligatòria. I ben sovint, més: de retall, arxiu i relectura posterior. Moliner té la virtut de dir coses clares i directes. Coses que se li entenen a la primera
Els historiadors coincideixen a afirmar que una de les principals raons de la derrota a la Guerra Civil va ser la divisió que hi havia dintre del conglomerat de forces polítiques que feien costat a la República entre els que proclamaven que primer calia fer la revolució i després guanyar la guerra i els que
Començo a escriure aquest apunt quan falten molt poques hores perquè s’acabi la jornada de reflexió. Una jornada que espero que sigui la penúltima. O quasi, si és que abans de les eleccions espanyoles de l’any vinent no hem partit peres encara amb els nostres veïns. En tot cas el meu desig és que, de
¿Voleu un consell? Si sou dels qui ja us agrada, ja, això de ser independents però cada vegada ho veieu més negre, necessiteu urgentment una dosi d’optimisme directa a la vena. I un dels mètodes més ràpids i eficaços que conec per inocular-vos aquest remei és que assistiu a alguna de les nombroses (vegeu la
Una altra novetat (vegeu aquí el meu article dedicat al llibre de Vicent Partal) d’aquest Sant Jordi dedicada al 9-N i a tot el que el va envoltar és “Escac a l’Estat”, del periodista Pere Martí, editat per Pòrtic. A part de l’evident i conyívol joc de paraules que m’inspira el títol —“És caca, l’Estat”—
Felicitem-nos, que estem de sort: aquest Sant Jordi tenim dos llibres que ens expliquen les trames secretes que varen envoltar el 9-N, aquella data històrica que serà impossible que oblidem els qui vàrem tenir el privilegi de viure-la de prop. Es tracta d’un parell de llibres molt recomanables escrits per dos periodistes de prestigi: Vicent Partal
Tinc un amic molt estimat que des que el procés cap a la independència va accelerar la marxa viu tots els seus aparents alts i baixos d’una manera molt intensa. Tant, que no li costa gaire endinsar-se en etapes de poc ànim que el fan patir innecessàriament. Ara n’està passant una. Si no m’erro, un
A la secció “El lector opina” del diari El Punt Avui d’avui trobareu una carta de la senyora Rosamaria Cendrós que parla de tot el merder que a España estan muntant al voltant de la xiulada a l’himne i al Borbó que els aficionats catalans i bascos faran en els prolegomens de la final de
Ja fa temps que m’interessa el jutge Santiago Vidal. No és que senti una atracció especial pels afers relacionats amb l’administració de la justícia, però he d’admetre que cada vegada que aquest home apareix en algun mitjà em fa la impressió –pel que diu, per com ho diu, per la seva manera de captenir-se– que
És curiós: cap a quarts de 8 del matí del diumenge 9 de novembre, quan l’A. i jo ens preparàvem per anar cap al punt de participació que se’ns havia assignat com a voluntaris del Procés de Participació del 9N, vaig escriure un tuit apressat que va ser molt seguit. No recordo les paraules exactes però venia a dir
Llevar-nos d’hora perquè a les 8 hem de ser al col·legi que ens han assignat com a voluntaris suplents i abans, és clar, he de comprar els diaris. Retirar de camises, jaquetes i bosses totes les xapes i distintius del SíSí i l’Ara és l’hora que hem anat exhibint aquests darrers mesos. Canviar la senyera del balcó, molt descolorida
Estimadíssima Mila, Sé molt bé que al llarg d’aquesta sèrie de cartes que des de fa un parell d’anys t’estic escrivint he dit en diverses ocasions que ets una privilegiada perquè, tot i que encara ets molt menuda per adonar-te’n, estàs vivint uns moments històrics. I aquest dissabte, quan publico aquesta nova carta –la vintena ja!– a
La setmana passada vaig assistir a un acte cultural a l’Hospitalet de Llobregat i allí em vaig assabentar que en les darreres eleccions europees la formació Podemos havia obtingut en aquella ciutat el 7 % dels vots sense enganxar ni un sol cartell ni fer cap tipus de promoció (més enllà, es clar, de la formidable difusió que des de fa temps