Hi ha una pila de detalls que demostren que tot el denominat “procés” i, molt especialment, la culminació en forma de Referèndum està en mans de gent amb el cervell molt ben moblat. Espero que ben aviat, amb la República ja proclamada, es puguin conèixer els seus noms i les històries que porten associades. Avui
“No tinc por “ és una frase senzilla, quotidiana, entenedora i breu que la gent va pronunciar de forma espontània en acabar el minut de silenci el divendres a la plaça de Catalunya de Barcelona fins a convertir-la en un lema que transcendirà, n’estic segur, les circumstàncies concretes que el varen suscitar. L’A.i jo no érem
Arran de la mort de mossèn Aragonès, el capellà que oficiava la missa el dia que Luís de Galinsoga, director de La Vanguardia, va exclamar en plena homilia que tots els catalans érem una merda, he fet unes quantes piulades per Twitter dient que això que ara està tan de moda (i que surt tan
L’Esportiu és un diari en català bastant més digne que molts del mateix gènere que arriben als nostres quioscos i que, ai las, fan més nosa que servei als efectes que (almenys) a mi m’interessen. Es ven conjuntament amb El Punt Avui i més d’una vegada he parlat en aquestes Totxanes amb admiració per la manera,
Vistos els temps que corren, cada dia que passa trobo més a faltar la veu clarivident, honesta i desacomplexada del mestre Ramon Barnils. Ahir es complien setze anys de la seva mort i la bona gent del portal “Catorze” li va dedicar un article (que podeu llegir aquí) digne de ser llegit íntegrament i divulgat per
Avui, divendres, fa just una setmana que es va convocar en el Parlament de Catalunya una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir en la qual crec que es va donar a la senyora Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, un protagonisme que em sembla bastant desproporcionat i que reconec que em desconcerta perquè, francament,
Fa uns dies vaig visitar l’exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” que es pot veure a la Sala 4 del Palau Robert de Barcelona fins a finals d’abril de l’any que ve. Els bons amics de Vilaweb em varen demanar que escrivís una petita crònica sobre l’exposició i l’home –tot un personatge– al qual està dedicada.
(NOTA: Aquest apunt estava escrit abans que l’amic Pere Cardús publiques ahir aquest article a Vilaweb. Crec que allò que el Pere diu val la pena que ho tinguem present, però no em desdic de res del que ja havia preparat i que esteu a punt de llegir tot seguit.) Us proposo que dediqueu el cap
Estimadíssima Mila, He de reconèixer que aquesta col·lecció de cartes que des de fa temps et vaig escrivint té un punt de surrealista. Quan n’he enllestit una la penjo a Internet i, per tant, automàticament queda a l’abast de qualsevol persona que entri al meu Bloc i la vulgui llegir i, fins i tot, comentar. De
L’article que avui publica Salvador Cardús al diari Ara m’agafa en plena redacció d’un apunt que molt aviat penjaré i que, en bona part, es refereix al mateix assumpte: el catalaníssim costum de veure sempre l’ampolla més buida que plena. La síndrome de l’ai, ai, ai, vaja. Us el reprodueixo íntegrament aquí sota. Llegiu-lo amb
Aquest agost remenant papers antics m’he retrobat amb joies que tenia gairebé oblidades. Una d’aquestes meravelles es titula “Doctrina catalanista”, un opuscle de setze pàgines de petit format escrites en català pre-fabrià. El seu autor és un tal Fidel Constant i com a subtítol se’ns diu que l’esmentada doctrina està pensada “pera servir de profitosa
Perseveràvem, tossuts, per una il·lusió inconcreta i ara que està a cinc minuts, que tenim la roba feta, anem tots de previnguts, de ganduls, perepunyetes? “Altre cop tornar-se a moure?” “Calen més preparatius?” És just aquest, el motiu: que es va fent tard i vol ploure! Si aquest any no hi insistim per fatiga o
El diari Ara va publicar abans d’ahir, dimarts, la col·laboració setmanal de Salvador Cardús, un article que, com em passa gairebé sempre amb aquest autor, em va semblar summament útil i aclaridor. El trobareu en el web del diari (aquí) o llegint-lo directament –i atenta– a continuació: La meva guia per a aquest 11-S
Aquí teniu un article de Salvador Cardús que va publicar el diari Ara abans d’ahir i que em sembla summament interessant. Podeu llegir-lo directament aquí o, si l’enllaç fa figa, el teniu reproduït a continuació: Independentisme zen Salvador Cardús (Ara, 3 de maig de 2016) L’independentisme viu en un estat permanent d’hipocondria. Està preocupat tothora per la
A mitjans de novembre de l’any passat la bona gent de la revista “Serra d’Or” em va proposar que fes un article sobre el llibre de Francesc-Marc Àlvaro “Per què hem guanyat” que, publicat per l’editorial Comanegra, acabava de sortir per aquells mateixos dies. L’encàrrec comportava una certa urgència molt comprensible si tenim en compte,