marginàlies

Hi he pensat just després que el meu preceptor menor, amb tota mala intenció, em fes escoltar a través del seu assistent de veu el començament d’una cançó de heavy metal just pel gust de veure’m alterat, ja que sap que les estridències m’exasperen i aquest tipus de música m’irrita especialment.

Sí, sense tenir-hi res a veure, havent fet espants teatrals perquè el preceptor rigués de bon de veres, he pensat que ahir va fer dotze anys que ens deixà Bartomeu Fiol. No sé quina opinió en tenia, del heavy metal, però ben segur que la tenia; poques coses li escapaven.

I en pensar-hi han comparegut –com fan regularment- els seus versos:

Nombrosos jornals
de feinota feixuga
ha costat ben dir
senzillament i clara
que ens falta llum i tinta.