marginàlies

Avui, 18 d’agost, festa cristiana de Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, fa 87 anys que els feixistes assassinaren el poeta de Granada Federico García Lorca. Tant de bo el llegim freqüentment amb la passió que es mereix i amb la mateixa fruïció com si el tinguéssim a tocar perquè ens digués com veu i sent aquests temps d’ara que els hereus dels seus botxins tornen a blasmar tot allò que ell vivia amb la intensitat de qui vol sentir plenament sense cap recança, sense cap por, sense reprimir cap eufòria humana. Tant de bo memoritzéssim aquest poema i el repetíssim cada cop que algú ens assenyalàs per no seguir els seus desvaris:

En la bandera de la Libertad
bordé el amor más grande de mi vida.

¡Yo soy la Libertad, herida por los hombres!
¡Amor, amor, amor, y eternas soledades!

Amas la Libertad por encima de todo,
pero yo soy la misma Libertad. Doy mi sangre,
que es tu sangre y la sangre de todas las criaturas.
¡No se podrá comprar el corazón de nadie!

Ahora sé lo que dicen el ruiseñor y el árbol.
El hombre es un cautivo y no puede librarse.
¡Libertad de lo alto! Libertad verdadera,
enciende para mí tus estrellas distantes.