marginàlies

Si hem de fer cas a les dades disponibles, sembla que avui fa 588 anys que va néixer a València o a Gandia el noble  Joan Roís de Corella i Cabrera, que morí 62 anys més tard a València el 6 d’octubre de 1497. Roís va ser senyor de l’Alqueria de Beneito i de Miraflor.

Era un gran coneixedor de la literatura clàssica i va viure i escriure en el pas de l’època medieval al Renaixement, temps de grans transformacions socials i culturals.

Contravenint els usatges, sent el primogènit d’una família de la noblesa valenciana, no es dedicà ni a les armes ni a la diplomàcia: es féu eclesiàstic encara que abans de consagrar-se a Déu mantingué diverses relacions amoroses fruit de les quals en varen néixer dos fills, Joan i Estefania.

De la seva obra poètica en destaquen els seus poemes amorosos fortament marcats per la tristor, els desenganys  i el patiment que li provocaren. Una mostra aquest decasíl·lab:

Si en lo mal temps la serena bé canta,
io dec cantar, puix dolor me turmenta
en tant extrem, que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l’altre s’espanta.
Mas, si voleu que davall vostra manta
muira prop vós, hauran fi mes dolors:
seré l’ocell que en llit ple de odors
mor, ja content de sa vida ser tanta.

El torero conseller de cultura del País Valencià no en sap res, d’en Roís. I si li demanessin segur que diria que és un ramader dedicat als bous que torturen.