marginàlies

Ahir vespre, a la Biblioteca de Cort, Antònia Vicens i Margalida Solivellas presentaren en conversa el text “Illes escapçades. Cròniques aïllades”. Margalida Solivellas, l’autora, ha estat durant 36 anys la corresponsal o delegada de TV3 a les Illes Balears, un temps prou extens per conèixer bé els fils i les cadenes que es mouen o esclavitzen a l’arxipèlag malauradament convertit en la terra promesa dels especuladors de més alçada, els saquejadors amb potencial econòmic estratosfèric i els corruptors i corruptes de tot pelatge. Dels coneixements adquirits durant aquests anys en neix aquest llibre.

Antònia Vicens recordà els seus anys de feina en el sector turístic que donà peu a la seva novel·la “39 graus a l’ombra”, que l’any 1967 va rebre el Premi Sant Jordi, i que, segons digué Margalida Solivellas, per a ella es convertí en un far permanent en la seva vida professional.

De la primera -i gairebé única- indústria illenca, el turisme, se’n parla molt, en aquesta obra, i del seu desplegament massiu -que ha prioritzat sempre la quantitat per sobre de la qualitat- n’ha nascut un grandíssim negoci els guanys astronòmics dels qual no s’han repartit amb l’equitat que la decència humana reclama. El turisme massiu illenc, en aquest sentit, ha estat el gran agent despersonalització del nostre poble. Aquesta indústria no s’ha preocupat mai d’invertir en la nostra cultura, ans al contrari, s’ha preocupat prou de viure-hi d’esquena i la salut precària de la nostra llengua catalana n’és un bon exemple.

Amb la paraula de bisturí, a “Illes escapçades. Cròniques aïllades”, Margalida Solivellas descobreix els interessos que comporta la destrucció sistemàtica i a l’engròs de les quatre illes i no sols en matèria territorial, sinó també social i cultural. I igualment el que hi ha rere les càmeres, en les rebotigues de tots els grans, magnífics i magnificents negocis fets a les illes i gairebé mai a favor dels illencs. “Sempre hi acabam perdent”, arriba a dir, la qual cosa indica que Margalida Solivellas estima les illes i les vol emancipades, la qual cosa no entra mai en conflicte amb el seu rigor periodístic.