marginàlies

Quaderns Crema presentà fa uns mesos “Humanum est” (Epigrames de Claudi Valeri) de Ponç Pons, el poeta de Sa Figuera Verda. És, sens dubte, un veritable homenatge a l’ofici d’escriure a plaer i amb totes les conseqüències, a la paraula, a la poesia que trepana, la que mai no dona treva tant a la introspecció com a l’observació dels àmbits que ens configuren i a la seva expressió bella i acurada. I també, és clar, un al·legat contra la barbarització, en tots els aspectes, que ens acuita i ens buida de tot allò que ens individualitza i ens agermana ensems. I tot per atendre l’amor, el gaudi, el desig, el plaer… la vida.

Un epigramari, en definitiva, que cal llegir amb la mateixa intensió i tensió com va ser elaborat.

I aprofitant aquesta lectura i atenent els maltractadors de la llengua catalana que ara mateix tenen prou poder per infringir-li els pitjors mals possibles en aquells territoris on la seva presència social és més feble i afeblida; aquells que per odi ofenen la seva ordenació acadèmica amb l’única intenció de fer-la desaparèixer, és prou adient atendre aquests versos:

Que puguin raonar no els ha fet raonables.
Que sàpiguen llegir no vol dir que ho entenguin.
Ni tot és relatiu, ni el possible, real.
Hi ha tantes veritats com cervells buits hi ha d’homes.