(La sèrie comença aquí) (…) No els avorriré amb exemples de l’any de la picor. N’agafaré un de la setmana passada quan sembla que tothom va trobar tan normal que durant dos dies els informatius de la televisió nacional de Catalunya obrissin -obrissin!- amb la notícia del desficaci que hi havia en un aeroport situat
(La sèrie comença aquí) (…) Ara fa just un quart de segle vaig escriure un article al Diari de Barcelona. El vaig titular “Ens calen (encara) cançons d’ara” i era el meu petit recordatori dels vint-i-cinc anys de la publicació de l’article d’en Serrahima. No voldria posar la mà al foc però juraria que vaig
Torno del Palau de la Música encara sota l’influx del parell d’hores que ha durat l’acte de presentació del número especial de la revista “Enderrock” dedicat als 50 anys de la Nova Cançó. I tal com ja vaig anunciar en l’apunt d’ahir reprodueixo les coses que he dit sobre la meva impressió de com han
La bona gent de la revista Enderrock presenta demà, dimecres, a les 5 de la tarda a la Sala de Cambra del Palau de la Música Catalana el número de gener en el que hi ha un apartat especial dedicat als 50 anys de la Nova Cançó i que va acompanyat per la reedició en CD del
A continuació us exposo la llista ordenada dels discos catalans que m’han agradat més entre tots els apareguts aquest any 2008 que tot just ahir va passar a millor vida. 1. Roger Mas, “Les cançons tel·lúriques” (vegeu aquí) (My Space) 2. Manel, “Els millors professors europeus” (My Space) 3. Lo Pardal Roquer, “Rocksterri” (vegeu aquí
El 28 de desembre de 1958, tal dia com avui de fa cinquanta anys, era també diumenge i, per tant, durant el matí Ràdio Barcelona emetia “La comarca nos visita”, un programa d’entreteniment fet de cara al públic que presentava el locutor Enrique Fernández. (*)Conta la llegenda que justament aquell dia un parell de nois barcelonins
Gran concert el que anit ens va oferir a la sala 2 de Razzmatazz el mestre David Esterri, conegut en el món del rockabilly català com Lo Pardal Roquer (vegeu aquí). Tres quarts d’hora justets i poca gent -no s’havia fet cap publicitat- però fidel i addicta a la paraula i el so del rockstar ponentí. Com ja vaig
No sé què en pensareu vosaltres però al meu parer un individu que fa un disc i li posa com a títol “L’all ho és tot pels anglesos” mereix que li dediqui uns minuts de la meva atenció. Si després, en escoltar-lo més detalladament, resulta que és una de les apostes més fresques i innovadores aparegudes aquí en els darrers temps convindreu que el senyor Estanislau Verdet, el
La sap llarga, el senyor Paul McCartney. Això no se li pot negar. Pel que acabo de sentir fa un moment a Rac1 resulta que s’està plantejant molt seriosament la possibilitat de comercialitzar un tema dels Beatles de l’any 1967 titulat “Carnival of light” que dura quasi un quart d’hora i que, pel que sembla, és una improvisació amb
Jacques Brel, mort avui fa trenta anys, va enregistrar a l’Olympia l’any 64 aquesta meravellosa cançó. Escolteu-la tot seguint la lletra. Va ser un dels més grans.(Feu clic aquí per escoltar la cançó) AMSTERDAMDans le port d’AmsterdamY a des marins qui chantentLes rêves qui les hantentAu large d’AmsterdamDans le port d’AmsterdamY a des marins qui dormentComme des oriflammesLe
El tema que obre “Virus laics”, el darrer disc de Pau Riba que aviat serà a les botigues (*), es diu “Històries d’Atlantis” i si ocupa un lloc tan preeminent no és per casualitat: crec que -conjuntament amb “El colom de la pau”, el penúltim tall- és la millor cançó del lot. A mi em recorda “Els
L’entrada en funcionament de Xahrazad, el nou canal d’iCatFM (vegeu aquí) dedicat de manera exclusiva a la música cantada o interpretada per dones, coincideix amb uns dies en els que escolto amb fruïció dues senyores altament recomanables: la francesa Camille (vegeu aquí) i la catalano-argentina Nubla (vegeu aquí). Potser fins ara no n’era conscient però m’estic adonant
Aquests dies estic flipant amb “Una maleta y un perro”, el darrer disc de Nubla (vegeu aquí), una cantant barcelonina filla d’exiliats argentins que ja m’havia cridat l’atenció fa un parell d’anys amb “Voayeur”, el seu disc de debut. No descarto parlar-ne amb més detall demà o algun dia de la setmana vinent però avui,
M’ho ha recordat mon germà aquest matí amb un SMS que de primeres no he sabut interpretar: “Avui 43 anys”, era el breu i enigmàtic text que em sortia a la pantalla. Fins que al final se m’ha obert la llum. És clar! tal dia com avui de 1965 van actuar per primera i única vegada a la plaça de
“Desconec si m’agrada perquè em sorprèn o bé és a l’inrevès”. Aquesta és una de les moltes coses que vaig escriure (vegeu aquí) el 7 d’abril de 2006 sota l’impacte de l’audició del primer disc d’un músic i cantant lleidatà de nom David Esterri -Lo Pardal Roquer, de nom de guerra- sobre l’existència del qual fins aquell moment no