Totxanes, totxos i maons

Gran concert el que anit ens va oferir a la sala 2 de Razzmatazz el mestre David Esterri, conegut en el món del rockabilly català com Lo Pardal Roquer (vegeu aquí). Tres quarts d’hora justets i poca gent -no s’havia fet cap publicitat- però fidel i addicta a la paraula i el so del rockstar ponentí.

Com ja vaig explicar aquí i aquí Lo Pardal és un dels músics que segueixo amb més interès dels que actualment corren pel país. Almenys en la seva vessant discogràfica ja que, car de veure per can Fanga, encara no l’havia vist actuar en directe i, per tant, no ens coneixíem personalment.

Una mancança que es va resoldre tan bon punt vaig arribar a la sala del concert. Com que estàvem en família vaig encaminar-me ben decidit cap a la zona dels camerinos i allí finalment ens vàrem poder saludar.  (n’hi ha més)

Em va signar el llibret de “Rocksterri”, el seu darrer disc, em va presentar al Xopo i al Marquès de Sàrries, els dos guitarres que l’acompanyen habitualment en directe, jo li vaig agrair la doble gentilesa de ser lector habitual d’aquestes Totxanes i d’incloure el meu nom -el cognom, vaja, ja que posa “a l’Isern”- en la llista de persones a qui dedica “Rocksterri” i per acabar li vaig preguntar pel proper disc. El que, a la manera wagneriana (Lo Pardal és músic de carrera), tancarà la seva tetralogia.

“Serà un disc molt wagnerià, com no podia ser altrament”, em va dir. I el sentirem l’any vinent.

Pel que fa al concert va fer un repàs als temes més notoris del darrer disc -es va deixar, però, “Xavacano”, una de les meves perles preferides- i va fer un ràpid passeig pels discos anteriors. No es va oblidar de “Sóc de l’oest”, magnífic himne d’afirmació territorial i que, al meu parer, és un dels millors temes del seu repertori (podeu escoltar-lo aquí).

No passa gens desapercebuda la imatge de Lo Pardal en el centre de l’escenari tocant el contrabaix amb una extraordinària solvència i cantant el seu rock genuí i un pèl “friqui”, vistos els temps que corren. A la dreta del mestre la guitarra acústica Gibson del Xopo -un basc nacionalitzat ponentí per la via matrimonial- marcant ritmes i a la seva esquerra la Gretsch Rally elèctrica del Marquès de Sàrries, un autèntic dimoni de les sis cordes amb una esplèndida planta de rocker (vegeu la il·lustració de l’apunt i els arxius fotogràfics del final) .

Gran concert, ho torno a dir. I un personatge digne de seguir de prop, aquest David Esterri / Pardal Roquer…

I ja avanço ara que “Rocksterri”, el disc que va treure abans de l’estiu i que ahir presentava a la sala 2 de Razzmatazz, estarà present en la llista dels discos catalans de 2008 que més m’han agradat que, com cada any, penjaré l’1 de gener.

Vull dir, per si no se m’ha entès, que el recomano ferventment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!