Totxanes, totxos i maons

La sap llarga, el senyor Paul McCartney. Això no se li pot negar.

Pel que acabo de sentir fa un moment a Rac1 resulta que s’està plantejant molt seriosament la possibilitat de comercialitzar un tema dels Beatles de l’any 1967 titulat “Carnival of light” que dura quasi un quart d’hora i que, pel que sembla, és una improvisació amb efectes electrònics -tot l’electrònics que l’època permetia- que només ha sonat en públic una vegada en tots aquests anys.

Més de quaranta anys a l’armari, tu. Perill…  (n’hi ha més)

Però si dic que la sap llarga, l’amic Paul, és perquè enmig del batibull sonor de la peça -ai, perdó; de l’univers imaginatiu que desenvolupa el tema- hi ha una veu que va repetint la paraula “Barcelona” unes quantes vegades. Segur que en Woody Allen l’ha posat en antecedents de la facilitat amb què aquí bevem a galet.

Ja ho estic veient: aquest mateix matí uns quants manaires de can Hereu començaran a perdre el cul per veure si poden portar cap aquí l’ex-Beatle i fer-li una festassa amb tot pagat per tal d’aprofitar l’impacte propagandístic d’aquest carnaval musical que si porta quaranta anys silenciós deu ser per alguna cosa.

A la ciutat dels pixats, del bícing i de la plaça Lesseps (*) hi ha molta tonteria. I a més a més mal repartida. Uns pocs l’acaparen gairebé tota.

—————————————————————————————–

(*) Aviat en parlaré, ho prometo. Quan m’hagi refet de la impressió. De moment l’únic que se m’acut de dir és que és inenarrable, la cosa de Lesseps.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!