Totxanes, totxos i maons

No sé què en pensareu vosaltres però al meu parer un individu que fa un disc i li posa com a títol “L’all ho és tot pels anglesos” mereix que li dediqui uns minuts de la meva atenció. Si després, en escoltar-lo més detalladament, resulta que és una de les apostes més fresques i innovadores aparegudes aquí en els darrers temps convindreu que el senyor Estanislau Verdet, el pare de la criatura, és un creador -el mot “cantant” li ve curt- digne de ser tingut en compte entre les sorpreses agradables d’aquest 2008 que aviat tancarà portes.

I encara té una altra virtut, l’amic Verdet, que jo li valoro molt …  (n’hi ha més)

Resulta que en cap moment del seu disc es fa la més mínima referència a Salvador Dalí o a Francesc Pujols. Un detall que, vist el panorama recent dels nostres cantautors avançats i galàctics, és digne de lloança i reconeixement.

Estanislau Verdet té una pàgina web (vegeu-la aquí), un Bloc (vegeu-lo aquí) i un racó al MySpace (vegeu-lo aquí) tots marcats per una estètica molt “sui generis” que ell anomena “lletgisme” i de la qual en fa teoria.

Són tres apartats que apleguen prou informació sobre la seva vida i miracles com per haver d’estendre’m jo ara en altres consideracions. Només us diré que compreu el disc, que us baixeu les lletres (les trobareu al seu web) i que us prepareu per una bona experiència.

Pel que fa a l’altra perla del dia, l’illenc Marcel Cranc, he de dir que el seu segon disc, acabat de sortir, es diu “Ara” i és un prodigi de delicadesa, sensibilitat i senzillesa que demostra que no calen grans esforços de producció ni grans aparells mediàtics per fer obres que t’arribin a dintre i t’acompanyin llargament com aquest “Ara”.

A diferència de Verdet, que té molta cura de la seva presència a la xarxa, Marcel Cranc té una petita finca a MySpace (vegeu-la aquí) que podria ser més completa i una pàgina web (vegeu-la aquí) que de moment diu als que s’hi acosten que està en construcció.

“L’all ho és tot pels anglesos”, d’Estanislau Verdet (*), i “Ara”, de Marcel Cranc (*). Vet aquí dues obres que demostren que tenim un futur que no ens l’acabarem i que ja avanço que estaran en la meva llista dels discos de 2008 que més m’han agradat que, com d’habitud, penjaré el primer dia de gener del nou any.

——————————————————————————————-

(*) Per cert, no us deixeu enganyar per les aparences: ni el senyor Verdet es diu Estanislau Verdet (vegeu aquí) ni el senyor Cranc es diu Marcel Cranc (vegeu aquí).
Si heu obert els enllaços anteriors ja haureu vist que tant l’un com l’altre tenen cops amagats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!