Josep Arasa i Ferrer

Eren aproximadament les 9 del vespre del dissabte 1 de juny quan des de Santa Margarida i els Monjos (Penedès) es veia avançar una nuvolada negra que venia de la zona de Mediona.

L’espectacle no presagiava cap cosa bona. No havia passat mitja hora que, entre trons i llamps, el cel es va enfosquir i comença a caure pedra seca de la mida d’una pilota de tenis de taula. Va seguir un fort oratge d’aigua i pedra que va trencar teules i obstruí desaigües. Amb mitja hora el riu Foix va ressuscitar.

Avui diumenge, amb llum de dia, hem descobert la destrucció que va provocar el fenomen meteorològic. Vinyes malmeses despullades del pàmpols, i molts sarments trencats que auguren un nefasta collita. Jardins amb totes les plantes trencades i automòbils, que aparcats al descobert, pateixen els senyals de la pedra. Trista situació per uns pagesos que l’any passat van tenir amb la sequera una verema escassa o nul·la, i aquest any la pedregada infernal els hi ha pres l’esperança.

La destrucció de la calamarsada del dissabte va acabar al crit de “Viva España”, que amb música de petards, festejava el triomf futbolístic de l’equip de Florentino.