Visita matinal, ahir diumenge, a la magnífica exposició sobre Terenci Moix que fins al proper dia 20 es pot veure a la Residència d’Investigadors de Barcelona, al carrer de les Egipcíaques (un nom ben adient, per cert), molt proper al carrer Ponent on va viure Terenci uns quants anys de la seva vida. Penjat a les parets, el material
A propòsit de “Memòria de mis putas tristes”, l’última novel·la de Gabriel García Márquez (que no va agradar ni a Gregorio Morán ni a Mihály Dés, director de “Lateral”), se m’acut reproduir aquí un comentari que algú que ara mateix no recordo em va fer arran d’”Eyes Wide Shout”, el film pòstum de Stanley Kubrick,
En el seu article de dissabte passat a La Vanguardia Gregorio Morán li fotia canya al darrer llibre de Gabriel García Márquez “Memoria de mis putas tristes”. Com que no estic d’acord amb tot el que hi diu i, a més a més, els eixerits de can CondeGodo fan pagar per accedir als continguts del seu web
Ara fa un any que la gent que gestiona el web “Lletra” de la Universitat Oberta de Catalunya va tenir la gentilesa de convidar-me a participar en la primera sessió d’“Anatomia”, una espècie de prospecció quirúrgica -precisament l’acte es va celebrar en la sala de disseccions de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya- en
Núria Borrut, una antiga alumna de l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès, m’ha enviat el primer llibre que publica de manera convencional. Es titula “Virgínia o les flames”, li ha publicat Edicions Cort de Mallorca i em diu que ara com ara no li està sent gens fàcil arribar a les principals llibreries del Principat. De fet, aquest
L’article d’avui de la Isabel-Clara Simó em recorda un deute que vaig contraure fa més de mig any en el primer text que vaig fer en aquest Bloc: el de parlar de la meva experiència de lector d’”Ulisses” de James Joyce. (Per cert, ara que parlo de deutes, ja sé que tinc encara pendent escriure
He dedicat tot el diumenge a llegir “La derrota de l’àngel”, la novel·la de Vicenç Villatoro que va guanyar recentment el premi Carlemany. Val a dir que no és el seu millor llibre -no supera, al meu parer, l’esplèndida “La claror del juliol”– però crec que funciona i que té qualitat suficient com per recomanar-ne la lectura. L’edita Columna i sembla que
Entrevisto a Emili Teixidor per al número de desembre de la revista Qué leer a propòsit de la publicació de la versió en castellà de “Pa negre”. Això em permet interrogar-lo sobre el que comentava en aquest Bloc el 14 de setembre: la transformació del seu personatge que, tot i pertànyer al bàndol dels vencuts de
Torno d’una estada fugaç a València on he assistit a un parell de taules rodones en el marc de la setmana dels Premis Octubre. En la primera es presentava la reedició de “La generació literària dels 70”, d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, feta per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, un llibre mític gràcies, en
A la vista de com han acollit a Espanya el triomf de la selecció catalana d’hoquei i el suport de les màximes autoritats catalanes he recordat una vegada més allò que deia el meu enyorat amic Tom i que explicava dies enrere en aquest Bloc: “Qualsevol cosa relacionada amb Catalunya que tregui de polleguera els espanyols segur
Aquest blocaire ha de reconèixer públicament que la va vessar de mig a mig en el seu escrit del 27 de setembre en el qual posava l’escritor Carles Mengual al costat de Gabriel Galmés en una relació d’escriptors desapareguts en els darrers anys. Gràcies a l’avís de Vicenç Pagès i a les comprovacions de Montse
El dia 8 d’octubre de 1989, avui fa exactament quinze anys, va sortir publicat el meu primer article de crítica literària a la premsa. Va ser al suplement de l’Avui i parlava del llibre "Conduint tota la nit", de Rafael Vallbona. Feia molt poques setmanes que les pàgines de llibres de l’Avui s’havien independitzat i havien adquirit
Fa uns dies escrivia en aquest mateix espai les meves primeres impressions del llibre “Dalí y otros amigos”, del dissenyador i arquitecte Oscar Tusquets, editat per RqueR i deia que entraria en més detalls en la crítica del llibre que estava preparant. Doncs bé, si algú té curiositat per anar seguint aquest assumpte que sàpiga que
Dilluns passat en el transcurs d’un acte celebrat al Teatre Nacional de Catalunya es varen lliurar els Premis Nacionals de Cultura 2004. Uns Premis que arribaven acompanyats d’un cert morbo -el mateix que hi haurà també amb la primera llista de Creus de Sant Jordi del règim tripartit- ja que eren els primers que es
Gràcies a la columna setmanal de Vicenç Pagès Jordà a les pàgines literàries de “Presència” fa uns diumenges vaig recordar que aquest setembre es compleixen 15 anys de la publicació -a la col·lecció Cotlliure d’Edicions de la Magrana- del llibre “Fahrenheit 212”, subtitulat “Una aproximació a la literatura catalana recent” i signat pel col·lectiu de crítics