Entrevisto a Emili Teixidor per al número de desembre de la revista Qué leer a propòsit de la publicació de la versió en castellà de “Pa negre”. Això em permet interrogar-lo sobre el que comentava en aquest Bloc el 14 de setembre: la transformació del seu personatge que, tot i pertànyer al bàndol dels vencuts de la Guerra Civil, acaba renegant de la seva gent i triant el seu futur al costat dels guanyadors. (n’hi ha més)
“Aquest és, precisament, un dels punts que volia tocar -em diu- quan em vaig plantejar d’escriure aquesta novel·la: el procés de segrestament, gairebé diria que d’abducció, que el franquisme va fer en amplis segments de la població. Els uns per convenciment, uns altres per esgotament i encara uns altres més perquè potser no els quedava altre sortida, d’acord. Però aquí, com arreu, el franquisme va arrelar molt més del que ara es vol reconèixer”.
La conversa ens porta de seguida a parlar del patriotisme: “La gent es pensa que el patriotisme el portem instal·lat ja de naixement i no és així. La patria la triem i, en conseqüència, no hi ha patriotisme sense traïció. La vida és un procés continu de descobriment i, per tant, en un moment o altre tots acabem descobrint la pàtria a la qual pertanyem. O a la qual volem pertànyer, vaja. Però sempre a partir d’una tria, d’una presa de posició. Si no és possible l’elecció no hi ha patriotisme”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!