M’arriba el número 79 de la revista Els Marges i observo amb alegria que gairebé una quarta part del seu contingut l’ocupa un text titulat "Terenci Moix a Camelot" escrit per Josep Maria Benet i Jornet, amic personal de l’escriptor del carrer Ponent. Val a dir que per a qui conegui el llibre de Juan
Escolto en un programa de ràdio nocturn de cap de setmana un debat al voltant de les lectures estivals. La locutora defensa la teoria que l’estiu és temps de lectures lleugeres que ajudin a passar l’estona sense gaires maldecaps i prou. En canvi la seva convidada -vaig enganxar el programa quan ja havia començat però, pels indicis
L’Eusebi Lleidatà (així és com s’identifica) m’envia una amabilíssima nota de felicitació pels dos anys de totxanes i em demana que li expliqui una mica més la frase que vaig escriure en l’apunt inaugural que deia que després de llegir l’"Ulisses" de James Joyce escrivim d’una manera molt diferent a com ho fèiem abans d’haver-lo
El passat 30 d’abril comentava aquí que estava llegint “La invención de Carmen Broto”, un llibre de Manuel Trallero i Josep Guixà sobre l’assassinat, el gener de 1949, de la prostituta Carmen Broto. Deia que el llibre m’havia enganxat però, alhora, deplorava el to emprenyat, sentenciós i apocalíptic amb què estava escrit. Pocs dies després
Deliciós cap de setmana amb repicó. A part de festejar i fer sudokus amb l’A. i de passejar aquest matí tots dos amb Vespa pels revolts de Collserola he pogut paladejar “L’aeroplà del Raval”, el no menys deliciós llibre que acaba de publicar Tina Vallès i que des d’aquí recomano ferventment. Quin gust envolar-se per
Reunió, dijous passat, del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes amb un punt estel·lar a l’ordre del dia: el nomenament del nou Degà de la Institució. La cosa va anar entre Josepmaries: va entrar en Castellet i va sortir en Benet i Jornet. L’amic Papitu. Josep Maria Castellet accedeix, doncs, a un càrrec
Mira que en fa d’anys que em dedico a això de parlar i opinar sobre llibres en els papers i encara ara, quan em truca algun escriptor per agrair-me un comentari favorable, no ho puc evitar: em quedo tallat com un estaquirot i acabo fent un paper d’allò més lamentable. En aquestes situacions -que es
He començat a llegir “La invención de Carmen Broto”, una crònica periodística sobre el famós crim comès contra una prostituta de luxe i molt relacionada amb les altes esferes de la societat barcelonina de finals de la dècada dels 40. Una història que, a més a més, ha inspirat articles, reportatges, llibres i pel·lícules a
Una constatació no gaire engrescadora d’aquest Sant Jordi ha estat la quasi total absència de llibres de poesia a les parades del carrer. Vaig preguntar en dues de les principals llibreries de Barcelona i en els dos casos em varen remetre a l’interior de la botiga. Al racó ombrívol on malviuen durant tot l’any (sobretot en una de les dues llibreries
Si tot va segons el previst d’aquí a molt poques hores m’enfilaré a un avió que em durà a terres gallegues. Un país que estimo de manera molt especial i on sempre m’han tractat de meravella i he estat molt feliç. Aquest vespre, doncs, (mentre a l’Auditori Josep Maria Dutrén i el seu equip estrenen la nova etapa post-L’Espai amb
Fa uns quants dies Quim Monzó escrivia a la secció “El runrún” de La Vanguardia unes consideracions sobre el poc nivell que acostumen a tenir els xats amb gent famosa i, més concretament, amb escriptors. Ho feia a propòsit d’un “encuentro digital en El Mundo” (el diari d’en Pedro Jota) entre Arturo Pérez Reverte -que està
Suposo que em passa com a molta gent: sóc sensible a la bellesa física (sobretot la de les senyores, he, he…) i, en canvi, altres atributs com el poder, la fama, la sort o la riquesa em deixen totalment fred. Hi ha, però, una qualitat que quan la trobo en algú que es creua en
“Extraordinària, commovedora i memorable”. Amb aquests tres adjectius definia jo el passat 25 de gener l’exposició “Literatures de l’exili” que durant uns mesos es va poder veure al CCCB de Barcelona. I puc assegurar que no eren gratuïts els meus elogis ja que tant l’exposició com el material complementari que se n’ha generat -el catàleg,
Només un apunt de dietari gairebé telegràfic: diumenge vinent és l’últim dia que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició -extraordinària, commovedora, memorable- “Literatures de l’exili”. Les meves previsions són de parlar-ne aquí amb una certa extensió quan tingui una mica de temps. De moment un simple avís pels qui puguin seguir
La literatura espanyola té dos autors catalans que jo m’estimo molt especialment, Juan Marsé i Manuel Vázquez Montalbán, i que em serveixen per il·lustrar amb exemples concrets les relacions sempre complicades que hi ha entre la literatura i el cinema. Començo per Marsé, un home que fins ara no ha tingut gens de sort quan