Per no fatigar els lectors d’aquestes Totxanes -no pas perquè se li acabin els arguments a l’autora del llibre- enllesteixo avui aquesta selecció de textos que he anat fent els darrers dies d"El preu de ser catalans (una cultura mil·lenària en vies d’extinció)", el llibre de Patrícia Gabancho que ha editat per Meteora i que em sembla una
Ho deia tot just abans d’ahir (vegeu aquí): la lectura de “Temps indòcils”, el darrer llibre d’Agustí Pons, no només m’ha resultat plaent sinó que m’ha fet reviure moments i personatges de la història recent del país que jo, com molts altres companys de generació, també vaig conèixer de prop. En un dels primers capítols Pons explica
El periodista i escriptor Agustí Pons -que des de fa uns mesos té aparcat el seu interessant Bloc "Fora d’hores" (vegeu-lo aquí)- acaba de treure un llibre que he llegit aquest cap de setmana amb fruïció. Es titula "Temps indòcils", l’edita la gent d’Angle Editorial (que cada vegada l’encerten més, en el seu catàleg) i és una
Escriure una novel·la és com gestar un fill. La frase pot semblar un tòpic -ho és, vaja- tot i que crec que és bastant exacta. Com un fill, una novel·la es dispara a partir d’una espurna inicial i ha d’anar passant dies i setmanes dintre del seu autor germinant a poc a poc mentre va agafant la forma definitiva. (n’hi ha més) Primerament el procés
El dijous 4 de gener el suplement literari en català d’El País publicava una devastadora crítica (vegeu el document adjunt al final de l’apunt) (*) de Ponç Puigdevall sobre “Neopàtria”, la darrera novel·la d’Hèctor Bofill, membre eminent del grup dels Imparables. (n’hi ha més) La reacció de Bofill no s’ha fet esperar gaire i ahir, en el seu espai
En tots els resums de l’any literari que he escrit darrerament he mantingut constant el nom d’Imma Monsó i d’"Un home de paraula", la seva darrera producció, com un dels llibres de 2006 que crec que quedaran instal·lats durant molt de temps en el pòsit de les obres remarcables de la nostra literatura. Parlant a fons, amb sensibilitat i sense truculències
No és pas ara la primera vegada que ho expresso públicament: dels crítics nascuts de 1950 ençà que ens dediquem a comentar llibres en els diaris crec que el més ben preparat de tots és Julià Guillamon. Ho diré amb una expressió que li manllevo a Joan de Sagarra: Guillamon és el crític que jo llegeixo. Més exactament, que jo llegeixo i considero.
El missatge era gairebé com un jeroglífic: “El 20 a les 20 celebrarem els 20 al Palau Robert”. De seguida, però, varen arribar els aclariments: Edicions Bromera, la bona gent d’Alzira, em convocava a la festa de celebració del seu 20è aniversari programada per a les vuit del vespre del dia 20 de desembre al Palau Robert de Barcelona. I
En aquesta època en la que al voltant dels premis literaris -especialment els més ben dotats- hi ha un debat permanent sobre la seva pretesa netedat m’ha semblat exemplar el que ha passat amb els premis més importants de la Nit de Santa Llúcia, que és tant com dir els premis més prestigiosos del calendari
Després de dos dies de descans a Valldarques (vegeu aquí) sense diaris, telèfon ni ordinadors a mà i em trobo a la bústia de casa el darrer llibre del poeta menorquí Ponç Pons (vegeu aquí). Es titula "Nura", que si no m’erro és el nom antic de Menorca, l’ha editat Quaderns Crema, porta una preciosa dedicatòria manuscrita plena de paraules amables cap a la meva persona i és
Després d’un seguit de bronques i marrameus interns en el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya -que, entre altres conseqüències, han provocat un retard de mig any en la tria del guanyador- llegeixo al diari (vegeu aquí) i a Vilaweb Lletres (vegeu aquí) que finalment el Premi Llibreter d’enguany ha estat concedit a la novel·la "El quinto en discordia",
Els bons amics de Bromera m’han fet arribar un llibre que estava esperant d’una manera molt especial des de fa mesos. És "Constants vitals", l’últim recull de poemes que va escriure el meu estimat amic Manel Garcia Grau, mort el passat 5 de juny als 44 anys. (vegeu aquí) Tot i que ell coneixia perfectament l’abast de la seva malaltia a
(la sèrie comença aquí) Si entre els usuaris de biblioteques i de llibreries de casa nostra es fes una enquesta per demanar-los noms d’escriptors catalans sense aturar-se a rumiar gaire estic segur que sortirien citats un munt de vegades autors com Porcel, Màrius Serra, Monzó, Palol, Cabré, Sánchez Piñol, Carme Riera, Pàmies o Villatoro. En canvi, crec que molt pocs esmentarien
No fa gaires dies parlava en aquest Bloc dels ‘cromos de felicitat’ (vegeu aquí). És a dir, d’aquelles petites clapes d?harmonia que de manera imprevista ens trobem de tant en tant pel camí i donen una mica de color a l’existència. Avui parlaré del talent, que és una cosa molt similar. Vull dir que tampoc es
Com que el cap de setmana té una hora més decideixo dedicar-la a una sessió de Flotàrium. Reprenc, doncs, el meu hàbit matinal i matiner de cada tres diumenges de regalar-me una hora de relaxació i aïllament integrals. Havia interromput les sessions a finals de juliol i avui hi he tornat. I val a dir que, com sol passar amb la majoria dels