Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Llibres i literatura

Altaió, premi Estellés de poesia.

30 d'octubre de 2005

Llegeixo amb alegria que Vicenç Altaió -bon amic, company de feina, intel·lectual inquiet i persona amb un merescut prestigi per la seva llarga trajectòria sempre relacionada amb les avantguardes artístiques del nostre país-  acaba de guanyar el premi de poesia Vicent Andrés Estellés. Un fet que, a part de la seva transcendència literària -l’Altaió és bo i, per tant, el seu llibre

Llegir més

Parides planetàries.

28 d'octubre de 2005

M’arriba al despatx un voluminós sobre que estava esperant. Són les galerades de “Pasiones romanas”, la novel·la de Maria de la Pau Janer guanyadora del premi Planeta, ja famosa abans de sortir al carrer (potser es tractava d’això). Quatre-centes cinquanta pàgines que ocuparan la meva lectura del cap de setmana -sort que, com cada any per aquestes

Llegir més

La biblioteca d’en Jaume.

26 d'octubre de 2005

Ahir vaig passar pel davant de les obres de la nova biblioteca de la plaça de Lesseps i em vaig trobar amb l’agradable sorpresa de veure incrustat ja a la façana de manera definitiva el rètol que identifica l’edifici amb el nom de l’escriptor Jaume Fuster, un dels valors més interessants de la nostra literatura,

Llegir més

Goita, tu, la Janer, com s’espavila…

22 d'octubre de 2005

Després de tanta tonteria mediàtica combinada amb considerables dosis de decrepitud senil com hem hagut de suportar aquests darrers dies (ep, no us confongueu, malpensats: parlo dels premis Planeta), em sembla digne de remarca l’article que Maria de la Pau Janer publica avui en la seva secció diària “Des del molí” al diari Avui. Val a

Llegir més

Patètic Planeta.

17 d'octubre de 2005

Tot el patètic seguit de declaracions, contradeclaracions i picabaralles que hem conegut aquests darrers dies a propòsit de la baixa qualitat de les obres presentades al premi Planeta em referma en una teoria meva que ja he exposat en diverses ocasions. Una teoria que, mal m’estar el dir-ho, com més va més encertada la trobo: la feina

Llegir més

El “sabio catalán”.

28 de setembre de 2005

Una companya que tinc a la feina i que és una rata d’hemeroteca em diu que no fa gaire li va passar per les mans una revista literaria en castellà bastant recent que dedicava un article de tres pàgines a l’escriptor berguedà Ramon Vinyes (1982-1952). El mèrit de la troballa és que la noia em jura per tot el

Llegir més

Jordi Sarsanedas, el mestre.

24 de setembre de 2005

Quin plaer! Acabo de llegir “Una discreta venjança”, el recull de contes que Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924) ha publicat recentment a Edicions 62. N’he d’escriure la crítica per al suplement de l’Avui, cosa que faré sens falta aquesta mateixa tarda. Ara, però, aquí, només vull deixar constància del meu entusiasme tirant mà d’una frase que sovint emprem

Llegir més

Esplèndida “Pandora al Congo”.

5 d'agost de 2005

Vaig ja per la segona lectura de “Pandora al Congo”, la nova novel·la d’Albert Sánchez Piñol després del seu èxit internacional amb “La pell freda”. Dissortadament no puc esplaiar-me gaire ja que els qui hem rebut l’avançament del llibre ens hem compromès amb l’editorial -La Campana- a no divulgar cap crítica ni cap comentari detallat fins

Llegir més

A propòsit dels Premis Nacionals de Cultura 2005.

27 de juliol de 2005

El 29 de setembre passat aquest Bloc dedicava un espai per parlar dels Premis Nacionals de Cultura que aleshores s’acabaven de lliurar i, sobretot, per remugar  una mica a propòsit de la composició del jurat i de la presència (absència, més aviat) en l’esmentat jurat de representants de la literatura catalana. Entesa aquesta, lògicament, com la que

Llegir més

Sobre quioscos i hemeroteques.

27 de juny de 2005

“Sobren quioscos i falten hemeroteques”. Això li fa dir Joan F. Mira a Jesús Oliver, el protagonista d’”Els treballs perduts” (Edicions 3 i 4, pàg. 189), una de les novel·les més importants publicades a casa nostra en els darrers cinquanta anys… i una de les més difícils de trobar si no aneu directament a la

Llegir més

Moncada.

13 de juny de 2005

Era esperada, la notícia. Si més no ja fa unes setmanes que algú m’ho va dir: "En Moncada està molt malalt. Molt…". I avui, fa una estona, mentre traginava el meu correu electrònic m’ha arribat el missatge de la Neus Chordà, del departament de promoció de la seva editorial, amb una pulcra nota de condol signada per

Llegir més